El Periódico Economia

+Valor

Entre el mannà i la maledicció

Les previsions sobre la marxa del turisme ens continuen donant alegries. Una vegada més, s'espera un any que marcarà registres històrics.

El desafiament: ¿com no morir d'èxit?

La solució a la saturació turística, en augment estiu rere estiu, no és senzilla i no es limita a un únic eix d'actuació. Per començar, hem de canviar l'enfocament: no es tracta de gestionar turistes en una ciutat, sinó de gestionar una ciutat turística.

Gestionar la revolució del turisme

L'abaratiment del transport i les tecnologies de la informació han creat un nou tipus de viatger, i els destins urbans són els seus preferits. Els guanyadors del nou escenari seran els que aconsegueixin una bona gestió per conjurar riscos i inconvenients

Turisme urbà i qualitat de vida

La pregunta fonamental és: ¿com podem aprofitar aquesta poderosa imatge de Barcelona per millorar la qualitat de vida dels seus habitants? Per trobar la resposta correcta, primer haurem de tenir clar quin model de ciutat volem.

¿Per a què? Consensuar una resposta és crucial

Si pensem a llarg termini, ens hem de plantejar per a què volem turisme. Si som capaços de posar-nos d'acord en aquest 'per a què', les qüestions que bombardegen la discussió política i social sobre aquesta activitat seran molt més fàcils de respondre.

Sostenibilitat i responsabilitat social

Barcelona, un cas d'èxit turístic a nivell mundial, ha superat el seu límit de capacitat de càrrega. Perquè el turisme urbà sigui sostenible s'ha de combinar el desenvolupament d'aquesta indústria amb les activitats pròpies de la ciutat, i tenir en compte

'In medio stat virtus', amb voluntat de tots

'The Independent' col·loca Barcelona entre els vuit destins mundials que més odien el turisme i es parla ja de turismofòbia. ¿Ens enfrontem a una realitat dual sense ànim de síntesi o es tracta de buscar un consens entre tots a favor d'un model sostenible?

Turisme, reiniciant

Algunes zones de BCN s'acosten al seu límit de sostenibilitat o de càrrega turística que seria bo conèixer. Si adoptem una actitud optimista seguint el lema d''un problema, una oportunitat', sembla el moment per repensar el tipus de ciutat que es

La tecnologia surt al rescat

¿Poden conviure turisme, vida local i model de ciutat? Sí, i a més, representa una gran oportunitat per al desenvolupament econòmic i tecnològic. Només cal aprofitar de forma creativa i innovadora els recursos donats pel procés de transformació digital.

Pisos i turisme: ¿cap a una nova bombolla?

A Espanya es comencen a produir moviments especulatius en el mercat immobiliari vinculats al fort increment dels lloguers en determinades zones d'algunes ciutats, conseqüència del creixement de la demanda de serveis de vivenda per a usos turístics.

Renéixer amb els mateixos defectes

Després d'apagar-se el mercat immobiliari de forma dramàtica arran de l'esclat de l'enèsima bombolla, sembla que els preus, les transaccions de vivenda usada i altres variables, com permisos i ocupació, ressusciten.

El semàfor està en groc

El mercat immobiliari s'està recuperant ràpidament a Espanya però, per ara, només suposa tornar a una situació de normalitat. Caldrà estar atents si els preus segueixen creixent o es dispara el crèdit hipotecari

Sense perill a la vista, però amb algun risc

No hi ha bombolla immobiliària a Espanya. No s'observa actualment cap dels factors que donen origen a una bombolla.

Pendents del vaivé cíclic

Pensar que el 2017 estem entrant en una nova bombolla immobiliària és una incògnita. Més enllà d'una eventual pujada de tipus, el perill està en la trajectòria del cicle econòmic.

El turisme no és el problema

Del 1990 al 2016 el nombre de turistes a Barcelona ha crescut el 423%. Tot i les dades positives, cada vegada són més les veus que clamen contra els inconvenients que genera el sector en la vida quotidiana dels barcelonins.

De l'amor a l'odi en només dues dècades

El turisme genera a BCN 26 milions d'euros per dia i més de 120.000 llocs de treball. Fa 20 anys això hauria sigut un somni i avui és un malson per a molts barcelonins. S'ha de fer una gestió intel·ligent i pedagogia del que aporta el turisme.

¿Qui va dir bombolla immobiliària?

L'aplicació de la teoria del més tonto apuntaria a una nova bombolla en el mercat immobiliari espanyol els pròxims anys, però algunes particularitats poden frenar-la.

El negoci de buidar la ciutat

La pujada dels preus de l'habitatge no és un fenomen meteorològic imprevisible sobre el qual no es pot actuar. No fer res o fer poc responsabilitzarà, qui ho faci, de l'augment de l'exclusió residencial.

Habitatge: ¿ja hi tornem a ser?

El mercat immobiliari espanyol s'està reactivant, i així ho demostra l'evolució a l'alça del preu de la vivenda, malgrat l'enorme estoc de cases buides. Algunes dades conviden a reflexionar sobre la possibilitat que s'estigui incubant una nova bombolla.

Perill conjurat... de moment

La recuperació parcial dels indicadors del mercat immobiliari espanyol no permet per ara sustentar la hipòtesi d'una reedició de la bombolla immobiliària dels primers anys d'aquest segle. Hi ha, no obstant, alguns motius de preocupació.

Camí d'una nova ensopegada

Tot està preparat perquè la tempesta torni a ser perfecta i més si, de nou, les administracions es llancen voraçment sobre la seva part del pastís. Només es podrà evitar el desastre si definitivament les administracions actuen amb intel·ligència i pensen

El Regne Unit, líder tot i el 'brexit'

El sector immobiliari no és aliè a la incertesa en el panorama internacional. El 'brexitha provocat un descens de compres per part dels britànics, encara que segueixen liderant el rànquing de transaccions estrangeres a Espanya. Aquesta baixada, però, s'ha

'Fintech', un sector en plena efervescència

Les 'fintech' han arribat per revolucionar el sector financer oferint productes i serveis alternatius i innovadors.

La banca del futur

El model d'èxit tecnològic que ha exhibit la banca a Espanya haurà de ser revisat per les noves tendències en regulació i per l'aparició d'empreses tecnològiques que competeixen ja amb les entitats financeres.

¿Goliat podrà frenar David?

Les 'fintech' i les 'insurtech' estan generant un canvi radical en la manera com els usuaris consumeixen els serveis financers tradicionalment en mans de la banca. Els bancs no haurien d'estar tan tranquils, perquè les 'fintech' estan guanyant múscul.

Experiència més tecnologia

Sens dubte els bancs han d'incorporar les dinàmiques àgils i flexibles de les 'fintech' i la seva cultura organitzativa, però el seu punt fort és l'experiència i la solidesa. La banca s'ha de transformar de negoci bancari a plataforma de serveis.

¿El final de la banca?

Primer la mecanització i després la digitalització han estat presents de manera intensiva en l'evolució de la banca i de les finances. Però la disrupció digital actual no és un tema només d'adaptació tecnològica, sinó d'amenaça al model de negoci

Sector financer i 'fintech', flirteig a la vista

Les entitats financeres tradicionals, interessades en el nou potencial tecnològic per millorar serveis i reduir costos, i les 'fintech', que no solen complir els requisits legals per classificar-se com a entitat financera, han iniciat un flirteig