Corinna i les flors

Tothom hauria de saber (tot i que els implicats sempre són els últims a adonar-se’n) que inundar de flors i regals el terreny erm de l’amor que se n’ha anat és una pèrdua de temps i d’energies. Si ella ja no t’estima, ja li pots regalar un collaret o fer-li arribar un ufanós ram de roses,  que res no farà canviar la seva decisió. Li pots fer, fins i tot, una transferència de 65 milions d’euros. Res. La decisió està presa.

Notícies relacionades

¿Què ha de fer una empresa per optar als fons europeus?

Un regidor del PSC de Sant Joan de Vilatorrada, identificat en un bar que incomplia l’horari

Aquest és el resum de les declaracions al jutjat de Corinna zu Sayn-Wittgenstein: «Suposo que ell tenia l’esperança de recuperar-me». Ell és el rei emèrit i, francament, posa el llistó molt alt per a tots aquells que pensen que, amb gestos tan romàntics, podran refer l'escalfor de les antigues brases. Joan Carles I no li va fer arribar aquesta quantitat notable de pasta per blanquejar res ni per amagar-se de pràctiques obscures, sinó «per gratitud i per amor», que aviat està dit. 65 milions de gràcies i de cors trencats. El monarca emèrit hauria de llegir J.V. Foix: «Què hi puc fer jo, Francesca, què haig de dir, si amb els ulls

aclucats ja sé el que escrius: No m’omplis més de flors, ja no t’estimo». I qui diu Francesca, diu Corinna.