Anar al contingut

Els punts forts de Barcelona

Enric Hernàndez

Cada any, la cita amb el Mobile World Congress (MWC) convida Barcelona a preguntar-se si serà capaç de prolongar l'era daurada que va inaugurar amb els Jocs Olímpics de 1992. Encara més després de l'atemptat d'agost i els successos de tardor, que van sembrar el temor en el puixant sector turístic i van fer fugir milers d'empreses catalanes. Les pors, si no infundades, sí que s'han revelat exagerades, com ho demostra el constant creixement del nombre de passatgers que parteixen i aterren a l'aeroport del Prat. El mateix s'ha d'apuntar sobre la permanència a la ciutat del congrés mundial del mòbil, perquè no sembla que la tensió institucional motivada pel procés independentista pugui inquietar més els participants que els problemes de mobilitat provocats en edicions anteriors per les vagues del transport públic. Però una cosa és no donar pàbul a l'alarmisme interessat i una altra de molt diferent adormir-se en els llorers.

Els experts del suplement d'anàlisi econòmica +Valor analitzen en aquest número les fortaleses, potencialitats i flaqueses que té Barcelona per consolidar el seu lideratge turístic i posicionar-se com un referent econòmic mundial. I les conclusions són clares: la capital catalana disposa dels elements per aconseguir les dues fites; una altra qüestió és que els actors institucionals i econòmics l'encertin a l'hora de teixir-los. És urgent, en aquest sentit, que tant les administracions com el sector privat es posin d'acord sobre el model turístic al qual ha d'aspirar Barcelona. Això passa per combatre els inconvenients que el turisme massiu comporta per als barcelonins --boom dels apartaments il·legals, problemes de convivència, encariment de la vivenda...--, per coordinar estratègies per garantir el flux de visitants i, també, per procurar una distribució més equilibrada de les plusvàlues econòmiques que genera aquest ingent negoci.

Però tant l'MWC com la Mobile World Capital brinden també una oportunitat única perquè Barcelona pugi al tren de la quarta revolució industrial. La tradició emprenedora de la societat catalana i el magnetisme de la ciutat per atraure talent estranger són estímuls suficients perquè els poders públics aparquin les seves diferències polítiques i segellin aliances amb el sector privat per aprofitar aquesta oportunitat. La revolució tecnològica donarà a llum un altre model de creixement econòmic, però destruirà pel camí milions de llocs de treball. Només els que siguin capaços de crear riquesa tindran l'opció de redistribuir-la.

0 Comentaris
cargando