La clau és el creixement

La crisi de l'última dècada s'ha carregat desenes de milers de petites i mitjanes empreses. Algunes, pressionades per l'ensorrament de la demanda, van accelerar la internacionalització dels seus negocis i es van salvar així de l'enfonsament. Moltes, la immensa majoria, han retallat els seus costos salarials -mitjançant rescissions contractuals o baixades de sous- per capejar el temporal. No poques han abaixat la persiana per sempre; altres han tornat a aixecar-la. Tot plegat, sense que des dels poders públics hagin adoptat les mesures necessàries per protegir les pimes davant futurs vendavals. No perquè n'ignorin les receptes, sinó perquè no encerten a expedir-les de manera efectiva.

La clau per a la supervivència de les empreses mitjanes i petites és, paradoxalment, deixar de ser-ho: guanyar dimensió per ser menys vulnerables davant els cíclics vaivens de l'economia. Quan l'economia espanyola era a l'uci de l'Eurozona, les instàncies comunitàries ja van alertar que eren necessàries quantioses i profundes reformes per remoure els esculls que destorben el desenvolupament empresarial. Amb notable retard, el Govern de Mariano Rajoy va traçar l'any passat aquesta orografia: 130 obstacles per al creixement econòmic la supressió dels quals exigiria revisar un centenar de normes legislatives. Cap d'aquestes reformes s'ha emprès amb prou determinació.

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Per no perdre'ns en la casuística, esmentarem l'exemple més usual: la morositat, tan perjudicial per a les pimes com per als treballadors autònoms. L'Executiu socialista va impulsar la primera llei contra la morositat i el del PP la va desenvolupar el 2013, però el seu impacte real, sent sensible, no ha impedit que la mitjana de pagaments endarrerits es mantingui bastant per sobre dels dos mesos. Una taxa que segueix sent superior en el sector privat que en el públic. A la pràctica, això converteix les pimes, a desgrat seu, en una mena de banca per a les administracions i les grans empreses, que endarrerint els pagaments guanyen liquiditat i disminueixen els seus costos financers, que encolomen a les més petites.

Són abundants els exemples de com un marc regulatori massa rígid frena l'activitat empresarial a Espanya. Defensar la seva remoció no equival a sucumbir als cants de sirena del neoliberalisme. Sinó al contrari: significa protegir el teixit empresarial local, i ajudar-lo a guanyar dimensió enfront de les grans corporacions i les multinacionals, amb més capacitat que les pimes per esquivar els obstacles regulatoris.