L'MWC ens torna a la casella de sortida

Pocs dies abans de l'1 d'octubre, data del referèndum autoconvocat català, una font d'informació turística madrilenya privada d'alt valor fins al moment, anunciava un pronòstic: «Si se celebra el referèndum, Catalunya perdrà el 20% del turisme». Des d'aleshores, aquesta font i moltes altres, públiques i privades, turístiques i econòmiques en general, s'han afegit a anunciar o a pronosticar les calamitats que els haurien passat al turisme i a l'economia catalana durant els últims mesos del 2017. S'ha obviat analitzar sense miraments els efectes dels atemptats terroristes de l'agost a Barcelona i Cambrils, per carregar tot el pes en el greu desacord polític entre Catalunya i Madrid. S'han amagat les dades, s'han descontextualitzat, s'han utilitzat períodes tallats a mida per configurar una imatge que això s'enfonsava com a conseqüència del procés polític. El portaveu del Govern espanyol, per exemple, es va referir al pont del Pilar indicant que la costa catalana només havia arribat al 75% d'ocupació «quan el normal -va dir- era del 90%!»; tant de bo s'aconseguissin cada any a l'octubre a la costa catalana i espanyola aquestes magnituds de turistes. Ara sabem que un dels riscos a prevenir d'ara endavant sobre l'economia i el turisme a Catalunya i a Barcelona és el cúmul de notícies falses que es difonen.

Al tancar el 2017, quan els números tornen al seu centre de gravetat adquirint dimensió anual, ens hem adonat que la crisi política ha afectat molt menys del que s'havia anunciat insistentment per la publicística esmentada. Una crisi política, per conflictiva que sigui, si enfronta idees entre grups i partits és considerada internacionalment com un inconvenient de l'ofici d'exercir la democràcia i, en si mateixa, no genera rebuig entre els turistes i els visitants. Fora que es desencadeni una campanya. ¿A algú se li acudiria promoure no viatjar a Alemanya perquè fa uns quants mesos que estan sense govern?; ¿o a Còrsega, a propòsit de la visita a principis d'aquest mes del president Macron, perquè els independentistes corsos li reclamaven més autonomia per a l'illa?

Una altra cosa són els atemptats, com els de l'agost; o disturbis amb morts, desgovern, descontrol als carrers, enfrontaments, por a sortir per part de la població i dels visitants, tocs de queda, inseguretat generalitzada; o fenòmens naturals devastadors. Aquests generen rebuig.

Jaume Collboni, alcalde en funcions de Barcelona durant els atemptats terroristes de l'agost, va reunir immediatament el sector i va proposar un pla per frenar-ne l'efecte negatiu. Va ser un gest d'estadista. Sis mesos després, una vegada fora del govern de l'ajuntament, coneixem molt poc d'aquella campanya, de la dotació econòmica, de les dates d'execució -per cert, la primavera és un bon moment per agrupar el sector i reforçar la imatge internacional de la ciutat-. Perquè els atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils sí que generen una ona expansiva de proporcions incalculables. Per això, entrar a formar part de la llista de les ciutats occidentals on s'ha produït un atemptat terrorista reclama una estratègia més ràpida, activa, esforçada i persistent. Com, per exemple, la que va encapçalar a París la seva alcaldessa des de la mateixa tarda dels atemptats i que es manté dreta.

Balanç al febrer

Notícies relacionades

Els experts donen les claus sobre la quarta revolució industrial

Els 'centennials' han trencat la frontera entre el món real i el digital

Doncs bé, el 2017 ha tancat amb el següent balanç: augment del 9,1% dels passatgers globals a l'aeroport del Prat respecte a l'any anterior; reducció del 0,5% de la despesa mitjana per turista; manteniment a l'alça dels turistes internacionals i la seva despesa; caiguda dels turistes nacionals, fustigats per la publicística oficial. El resultat ha sigut negatiu per als hotels d'alta gamma de Barcelona, que han ajustat els preus per arribar a final d'any amb un RevPar (revenue per available room o ingrés per habitació disponible) similar al de l'any anterior. Restauradors, comerciants i taxistes clausuren l'any sense gaires diferències respecte al 2016, malgrat haver patit una temporada baixa lleugerament inferior. No s'ha cobert el pronòstic que avançàvem fa sis mesos, però la situació no apareix catastròfica ni irrecuperable com molts afirmen.

El Mobile World Congress (MWC) segueix. Ni se'n va, ni sent que viu a la trinxera. 100.000 persones visitaran la ciutat i deixaran uns 500 milions d'euros. El Financial Times acaba de publicar que Catalunya segueix sent el millor destí inversor del sud d'Europa. La imatge de Barcelona no s'ha ensorrat per l'enfrontament al voltant del model d'encaix de Catalunya a Espanya, ni ha castigat l'atractiu turístic i econòmic de la ciutat i del país. Hi ha prou seny, prou resiliència. A sis mesos dels atemptats de l'agost, es requereix l'esforç urgent i mancomunat del govern de la ciutat, del català, de l'espanyol, de les forces econòmiques i de la ciutadania. S'exigeix tornar a mobilitzar-se. Amb el Mobile, tots tornem a la casella de sortida.