Anar al contingut

'Urbe', ciutat, 'ville', 'city'... ¿'chéngshì'?

A les portes de l'any 2020 resulta evident que només l'escala metropolitana ofereix la dimensió mínima necessària per ser rellevants en l'entorn de competitivitat global que vivim.

Les megalòpolis protagonitzaran el futur, especialment les xineses. La gran Barcelona té motius per mostrar-se optimista.

CRISTIAN BARDAJÍ. Director d'estudis d'infraestructures de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Ara que vivim amb la sensació que la reputació internacional de Barcelona es troba en un punt d'inflexió, en un canvi de rasant del qual en pot sortir reforçada o afeblida per una llarga temporada, val la pena resseguir el fil de la història per constatar que les arrels d'aquest reconeixement són profundes i fermes. I que, en bona part, aquests fonaments són indelebles, perquè són l'empremta física que la creativitat de les persones que hi hem viscut i treballat al llarg del temps ha anat aportant a la identitat de Barcelona com a ciutat.

Simplificant, però no gaire, podríem dir que la ciutat de Barcelona va començar a ser digna de tal nom en època romana. Per tant, primer va ser urbs. A partir d'un assentament ubicat al voltant del mont Tàber i aprofitant un port natural. Definint una primera estructura de carrers de traçat ortogonal, que encara avui segueix sent ben visible, i dedicant espai a les places. Perquè som una ciutat de mar i som una ciutat de places.

I la ciutat va anar creixent, amb alts i baixos, fins a fer-se ciutat gran i, després, una gran ciutat. Un creixement econòmic sustentat, progressivament, en l'agricultura, el comerç, les arts i els oficis que van desembocar en la indústria i els serveis. Afegint cada vegada una nova capa d'especialització al substrat existent. Estenent l'àmbit d'influència. Saltant barreres. Demolint muralles. Eixamplant els límits de la ciutat construïda. Fent barris. Aixecant edificis, unes vegades millor que d'altres. Proveint de serveis urbans els seus habitants. Aigua corrent, sanejament, energia, transport públic, gestió de residus. Cuidant l'espai públic. Mantenint sempre aquest neguit per la qualitat de l'espai públic.

I un dia vam sentir «À la ville de... Barcelona!». I el temps es va accelerar. La ciutat va fer un salt endavant. Tot i que just estàvem descobrint les conseqüències pràctiques de la incorporació al que en aquell moment anomenàvem CEE (Comunitat Econòmica Europea), tothom va entendre que el salt anava més enllà. Barcelona va entrar per mèrits propis i per la porta principal al selecte club de les grans ciutats mundials. I es va arreglar per donar la talla a nivell internacional. Sent fidels a les arrels. Construint les rondes per reduir carrils de circulació i ampliar voreres a l'interior de la ciutat. Preparant el port i l'aeroport per al segle XXI. Cuidant l'interior per projectar-nos cap a l'exterior.

Però el temps es va seguir accelerant i vam començar a parlar de globalització. I les grans ciutats mundials van començar a ser global cities. Així, en anglès. I Barcelona ha afrontat un nou salt d'escala, si més no a efectes funcionals. Perquè a les portes de l'any 2020 resulta evident que només l'escala metropolitana ofereix la dimensió mínima necessària per ser rellevants en l'entorn de competitivitat global que vivim. Com a exemple més paradigmàtic d'aquests temps, Barcelona s'ha posicionat com a Mobile World Capital... de la mà d'un Mobile World Congress que se celebra a l'Hospitalet de Llobregat.

En bona forma

Si fem cas de les xifres agregades, Barcelona ha arribat a aquest punt del camí en bona forma. Així ho mostra una vegada més (i en van 15 edicions) el darrer informe anual de l'Observatori de Barcelona, un projecte conjunt de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç que té per objectiu comparar la nostra ciutat amb les principals ciutats europees i del món, a partir de 32 indicadors estructurats en sis àmbits: els negocis, el coneixement, el turisme, la sostenibilitat i la qualitat de vida, els preus i els costos, i el mercat laboral i la formació.

L'informe subratlla la confiança que genera Barcelona en àmbits com la inversió internacional i l'emprenedoria tecnològica. I és clar, el repte és mantenir-la i incrementar-la. I això passa per potenciar les fortaleses identificades, com ara l'atractiu turístic i el dinamisme exportador, per reforçar la promoció de la ciutat al món i per atraure nous esdeveniments, fires i congressos.

Però, a més, caldrà continuar cuidant l'entorn més proper. Fomentant un creixement inclusiu. Avançant cap a un model productiu basat en el coneixement, la creativitat, la innovació i la sostenibilitat. Adaptant el metabolisme metropolità en termes de fluxos energètics i de fluxos de mobilitat als requeriments emergents de qualitat de vida que ens plantegem com a societat. Oferint una vegada més les solucions que ens funcionin com a referent per a la resta de chéngshì del món, que així és com es diu ciutat en xinès... Perquè existeix una percepció generalitzada que el temps es continua accelerant i que les megalòpolis protagonitzaran el futur, especialment les xineses.

I amb aquesta tensió viurem els propers anys, amb el dilema de si serem capaços de progressar entre les ciutats de referència global o si més aviat tendirem a ser encasellats com un lloc pintoresc però poc influent. El fet d'haver-ho aconseguit de manera reiterada en el passat hauria de permetre a la gran Barcelona ser optimista. I més encara si hi sumem la complicitat i el compromís de totes les persones a qui ens agrada viure-la.

0 Comentaris
cargando