La muntanya russa d'ERC

ERC preten ser el gran partit de l'esquerra central progressista, ha manifestat l'injustament empresonat vicepresident Oriol Junqueras (per motius polítics). Aquesta indigna situació no treu o no justifica l'error permanent d'aquest centenari partit de voler usurpar permanentment el primer lloc del panorama polític, en uns moments que caldria més unitat que mai de l'independentisme.

Junqueras sempre ha volgut evitar candidatures unitàries, reclamadades també insistentment per l'ANC i Òmnium, tot pensant que la seva figura podia aconseguir el primer lloc dels partits independentistes en les consecutives eleccions parlamentàries. Aquesta visió unipersonal (i de partit aîllacionista) en les últimes eleccions convocades per Rajoy (pel 155), no va aconseguir com esperava segons enquestes a Junts per Catalunya i va atorgar a Inés Arrimades amb el seu partit Cs el primer lloc en escons del Parlament de Catalunya i el clar i destacat lloc de cap de l'oposició. ERC com a partit, últimament, és una auténtica muntanya russa... en el sentit de que tant aviat es situa a favor de la unitat de l'opció autodeterminista, com tant aviat els seus responsables (per a mi irresponsables) es desmarquen de qualsevol iniciativa d'unitat d'acció en contra de l'autèntic i veritable enemic polític (l'opció represora espanyolista).

En aquesta línia, també Junqueras ha declarat des de la presó, no ho oblidem, malauradament, que "la política de fronts alimenta el frontisme". Com pot dir això, quan ell en persona, avalat pel seu partit, es va negar a reeditar la coalició electoral de Junts pel Sí en les segones eleccions catalanes? Com pot dir això, quan es nega a participar en la Crida Nacional? Com pot dir això, quan el propi Tardà ha minusvalorat, en reiterades declaracions públiques, les estratègies independentistes de les altres opcions polítiques de l'indepentisme? Com pot dir això, quan l'última alegria declarativa han estat les paraules de l'incansable Gabriel Rufián, parlant de punxar la bombolla màgica de la part de l'indepentisme, que tots coneixem, segons ell?

I a tot això, no sabem tampoc quina activitat política porta Marta Rovira des de fora i com a exiliada? En aquests moments claus, totes i tots ens hem d'arremangar per treballar pel nostre dret d'autodeterminació... I com a cirereta, el vicepresident, Pere Aragonès parlant de negociar la independència i parlant de l' "Estat Matriu". Negociar? Amb qui? I per cert, no sabia que Catalunya sortís d'un Estat Matriu... El proper pas serà parlar d'autonomisme i de polítiques socials... per favor. Podria dir més sobre aquest històric partit, o millor dit sobre alguns dels seus militants, però ho deixarem aquí. Posen-nos les pil·les i a treballar, amb unitat, per acomplir el mandat de l'1 d'octubre, per respecte als nostres... que ho van patir, que ho vam patir i que ho estan patint encara ara alguns. Per cert, Salvador Illa del PSC lamentable en reunió amb SCC de José Rusiñol, amb PP i C's, amb Enric Millo, exdelegat del Gobierno, parlant de com van parar el cop d'Estat soberanista... sabem que quin peu calcen els socialistes catalans, ni carn ni peix, com sempre... L'únic cop d'Estat va ser l'aplicació de l'article 155, és el que hauria de saber l'insigne polític pletòric de càrrecs i suposadament demòcrata, Salvador Illa. Lamentable.