"Els joves cotitzants som els que paguem les pensions dels jubilats, no el que ells van aportar"

Estimats majors, us respectem i agraïm el que heu construït, però també tenim dret a dir l'evident: ens heu deixat un esquema on les pensions actuals es paguen amb les nostres cotitzacions, no amb el que cadascun va aportar. Això, al món privat, seria delicte. Al públic, és política.

Alguns fins i tot diuen: "Els problemes dels joves, que els arreglin els joves". Aquesta frase ho resumeix tot. Si aquesta és l'actitud, que ningú se sorprengui si un dia els joves cotitzants optem per tallar les pensions en sec. Perquè, encara que es repeteixi molt, les vostres pensions no estan garantides per llei: es reformen a cada legislatura. El que avui és un dret, demà pot ser un record.

El panorama actual res té a veure amb el dels 70, 80 i 90, on hi havia quatre cotitzants per jubilat. No serveix l'argument de "jo he cotitzat" si es va aportar poc, en pessetes i durant menys anys; ajustant per IPC moltes pensions no arribarien ni a 300 euros en funció del cotitzat.

I demanar "més fills" com a solució per mantenir les pensions actuals és demagogia. Espanya hauria de tenir més de 200 milions d'habitants el 2150. Inviable.

Tampoc n'hi hauria prou d'eliminar totes les "ajudetes" no contributives i el malbaratament polític: no arribaria ni al 10% de la despesa en pensions.

No proposem guerra sinó seny, fins i tot podrien ser sistemes de capitalització públics o mixtos, com en altres llocs. Però si forceu aquesta "guerra", recordeu: sense cotitzants, no hi ha pensions. I estem a prop del límit.