ENTREVISTA A LA PRESÓ DE LLEDONERS

Oriol Junqueras: «La política de fronts alimenta el frontisme»

«L'espai postconvergent té el dret i la necessitat de refundar-se»

«Toca aprendre i fer millor les coses en un futur»

zentauroepp44887231 03 09 18 pres  de lledoners a st joan de vilatorrada foto  m180907174109

zentauroepp44887231 03 09 18 pres de lledoners a st joan de vilatorrada foto m180907174109 / Marc vila

6
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena / Fidel Masreal

La situació judicial dels membres del Govern al càrrec l’octubre del 2017 afecta també els gèneres periodístics. Així ha nascut en els mitjans l’entrevista ‘en dues parts’. Consisteix que l’interpel·lat respon per escrit un qüestionari i després, presencialment, en aquest cas en el Centre Penitenciari Lledoners, entrevistador i entrevistat contrasten dubtes. Aquest és el resultat.

Fa 10 mesos que és a la presó. ¿S’aprèn alguna cosa de ser entre reixes?

La presó és dura. Però no som els primers que patim una situació injusta per defensar uns plantejaments que considerem plenament democràtics

¿Confia a sortir ben aviat?

Tant de bo, però ni hem tingut una instrucció justa ni tindrem un judici just.

¿Creu que la fiscalia general de l’Estat podria fer marxa enrere en la imputació de delictes de rebel·lió i sedició?

Poden. Però no ho fan. Ningú més que ells a Europa hi veu un delicte de rebel·lió. I la malversació..  el mateix Cristóbal Montoro va dir que no s’havia gastat ni un euro públic.

¿Confia que amb Sánchez s’iniciï un diàleg per resoldre el conflicte i la situació dels presos i exiliats?

Mai perdo l’esperança. Per la nostra part, hi ha hagut i hi haurà mà estesa al diàleg i la negociació. Seria miop que Pedro Sánchez cometés els mateixos errors que Mariano Rajoy i no es prengués seriosament les demandes d’una majoria parlamentària i social de la ciutadania catalana.

Sánchez ha apuntat la possibilitat que els catalans votin un nou Estatut.

Nosaltres sempre hem defensat les urnes i respectat el seu resultat. El TC, no. Sánchez té dret a proposar el que vulgui. Nosaltres, també. En tot cas, que ho concreti. Si no, és fum. 

¿Creu que el Govern ha d’explorar a fons les possibilitats d’una negociació bilateral?

Sempre hem defensat la bilateralitat. No perquè ens creiem millors ni més que ningú. Els autonomistes s’haurien de plantejar si no és raonable que el territori que aporta el 20% de població i PIB, i que ha viscut el que ha viscut l’últim any, rebi del Govern una atenció especial

Si els partits sobiranistes deixen en minoria Sánchez, això podria forçar un avançament electoral.

Si els nostres vots són bons i imprescindibles perquè sigui president espero que també ho siguin les nostres propostes i la voluntat d’abordar democràticament l’actual situació política.

¿Està a favor d’un avançament electoral a Catalunya aprofitant un nou increment de la tensió per l’aniversari de l’1-O i els judicis als encausats?

No soc partidari d’eleccions i sí de continuar treballant per demostrar que un estat independent és la millor solució per al progrés de Catalunya i els catalans.

 

La Crida Nacional per la República que promou Puigdemont, ¿suposa una nova opa a ERC?

L’espai postconvergent té tot el dret i la necessitat de fer una refundació amb èxit. Sort i encerts. La situació d’ERC és una altra. ERC vol ser el gran partit de l’esquerra central i progressista que aspira que Catalunya sigui més justa i digna i que per a això cal tenir un estat independent. I vol sumar al projecte tota la gent que es va sentir interpel·lada el 3 d’octubre, que era més que la de l’1-O.

 

¿Quina estratègia ha de seguir a partir d’ara el sobiranisme?

Mantenir la centralitat, seduir i abraçar tot l’univers democràtic. Els ciutadans del 3-O hi han de ser. I fer que ningú se senti exclòs.

 

¿La solució continua passant per un referèndum pactat amb l’Estat?

Aquest ha sigut sempre el principal propòsit. És el que es fa en estats moderns i homologables. 

¿Fa alguna autocrítica sobre els fets del mes d’octubre passat?

A misses dites es veu menys boira al camí. Diria que durant tot octubre hi va haver intents per arribar a acords i es van buscar mediadors. L’Estat no va voler ni seure per parlar, el PP s’hi va negar. Els presos  som l’evidència d’un conflicte polític irresolt.

 

¿Què li diria a un independentista que el dia 27 a la tarda estava disposat a defensar la independència i que va veure com no es va materialitzar cap decisió?

Que tot es va fer amb la millor de les voluntats pel bé comú dels ciutadans de Catalunya.

 

¿Els consellers i dirigents del PDECat van col·laborar activament en l’organització del referèndum?

A Lledoners hi ha Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn. Només puc estar agraït al seu treball, compromís i valentia.

 

Vist el que va passar aquelles setmanes, ¿la unilateralitat és una opció encara viable?

El nostre escenari sempre ha sigut bilateral. Sempre és el millor. Ens van empènyer a la unilateralitat.

 

¿Quina relació manté amb Puigdemont?

Amb un judici a la vista, diria que qualsevol cosa que digui podria ser utilitzada en contra meva i seva.

 

JxCat i ERC s’han acusat mútuament de mentir. ¿Hi ha una divisió estratègica sobre quin camí seguir, si el de la desobediència i la confrontació o bé el d’una certa estabilitat i governabilitat?

Mai he dit mentider a ningú. Un Govern ha de ser estable per definició i treballar al servei del conjunt del país.

En els últims mesos s’ha evitat el xoc amb l’Estat des del Parlament, ¿creu que és bo evitar aquests actes de desobediència?

El Govern i la justícia haurien de respectar la sobirania parlamentària, és un principi democràtic bàsic. Quan no ho fan generen una controvèrsia que només incrementa la tensió. I de la mateixa manera que, com a societat, no podem caure en les constants provocacions de Ciutadans, encara més hem d’evitar els enfrontaments entre demòcrates.

 

Després de l’‘absorció del PDECat, per part de la Crida, ¿és ara  ERC la que ocupa l’espai de la moderació?

Tots volem negociar una solució en què es respecti el dret a decidir. No crec que hi hagi estratègies divergents, més enllà de la retòrica i la gesticulació.

Vist amb perspectiva, creu que hagués sigut millor que Puigdemont convoqués eleccions en lloc de proclamar la independència al Parlament el 27 d’octubre? ¿Les hauria d’haver convocat poc després de l’1 d’octubre?

Té poc sentit burxar en el passat. La història ja ho estudiarà. El que toca és aprendre i fer millor les coses en un futur. 

¿Quina és la millor manera d’ampliar la base social del sobiranisme?

Guanyar una centralitat el més àmplia possible. Fer un discurs de majories i no caure mai en les trampes dels que volen fragmentar el país. Governar de manera eficient i esprement al màxim el sostre competencial precisament per deixar en evidència que sent una comunitat autònoma estem perdent oportunitats de progressar, de viure tots millor.

Pensant en les municipals, ¿seria eficaç per a l’independentisme presentar-se unit a les urnes? 

Les dades parlen per si soles. Què suma i què no suma. Sempre prioritzo l’eficàcia. La pluralitat i la diversitat s’han de practicar i respectar. D’altra banda,  la política de fronts alimenta el frontisme. És altament ineficaç per cohesionar el país i per aconseguir una victòria de país.

 ¿Veu possible aliances a mig termini amb els comuns i del PSC?

Iceta ho ha posat molt difícil anant de la mà d’Albert Rivera. Una altra cosa són els comuns. Hi ha experiències de govern a ciutats com Badalona i Sabadell molt positives.

 

Notícies relacionades

¿Serà vostè novament candidat a president de la Generalitat en les pròximes eleccions?

No depèn només de mi. El que és segur és que continuaré ajudant en tot i compromès amb el país i la seva gent.