Cleopatra reneix al Liceu

El contratenor Xavier Sabata i la soprano Julie Fuchs lideren el repartiment de l’òpera de Georg Friedrich Händel Giulio Cesare, amb una moderna proposta escènica de Calixto Bieito, que situa l’acció al món dels nou-rics d’avui obsessionats pel luxe i les aparences. Des de la temporada 1981-82, amb la fabulosa Montserrat Caballé, aquest títol barroc no havia tornat al coliseu. Aquesta nova versió serà diferent de totes les anteriors no solament per la posada en escena sinó per la qualitat musical. Per primera vegada, l’orquestra del Liceu interpretarà l’obra amb instruments d’època –originals o còpies– dirigida pel mestre William Christie. "L’orquestra avui toca tan bé o millor que moltes de les grans orquestres barroques dels Estats Units o Europa", destaca Christie.

Molts vídeos

A partir d’avui i fins al 7 de juny, el Liceu acollirà sis funcions d’aquest títol, una història d’amor i poder en què els personatges protagonistes ambicionen el domini total d’Egipte. En aquesta proposta de Bieito, Juli Cèsar i Cleopatra viuen en un món envoltat de luxe però també de "violència, amor, sadisme i corrupció". Juga molt amb les projeccions. Tots els personatges entren i surten d’un "món de fantasia, en què es projecten molts vídeos".

Notícies relacionades

Oliver Laxe continua fent-se gran a Canes

Densa simfonia del dolor heretat

Per a Fuchs i Sabata, que l’any passat van oferir al Liceu L’incoronzione di Poppea, tornar al teatre és un regal. "Disfruto amb la música que té set àries molt diferents que em permet usar tots els colors de la meva veu", assenyala, encantada d’encarnar aquesta reina d’Egipte "poderosa, intel·ligent, amb habilitats polítiques i de relacions diplomàtiques, que parlava nou idiomes." No obstant, preguntada pel seu equivalent actual, respon: "No veig gaires dones en la política com Cleopatra. En la nostra època la gent molt intel·ligent no es fica en política. Imagino Cleopatra avui com Beyoncé, una dona amb gran capacitat de seducció que sap fer servir la seva imatge", declara Fuchs.

Sabata destaca la ironia que fa servir Bieito per destacar "el buit que hi ha darrere de tota l’opulència i presenta els personatges heroics d’una manera molt més fràgil i humana". La música de Händel reflecteix tota aquesta gran humanitat i contradiccions dels personatges. A més, la música sonarà com mai, perquè fins ara no s’havia interpretat amb instruments que reproduïssin fidelment el so original del segle XVIII: "El més important no solament és l’instrument sinó la mentalitat de l’intèrpret".