CRÍTICA
Densa simfonia del dolor heretat
Determinats títols suposen un espòiler, tot i que poc importa quan el més rellevant no és tant l’argument com la forma i el fons. La reputada dramaturga i guionista Alice Birch va estrenar el 2017 Anatomia d’un suïcidi, un text desafiador que ràpidament ha circulat per Europa mitjançant diverses adaptacions. No es tracta simplement d’una tragèdia sobre el suïcidi: planteja una estructura molt ambiciosa, una genealogia del dolor a través de tres generacions de dones. La peça arriba al TNC com una simfonia en tres moviments narratius executats alhora, un muntatge que resulta aclaparador per la seva densitat.
Tres vides a punt de trencar-se, trilogia del patiment que Birch dibuixa sense excusar-se en diagnòstics ni altres dreceres, amb l’ambició formal de Caryl Churchill i la torbació moral de Sarah Kane. En la primera història, ambientada als anys 70, la Carol (Marta Ossó) sembla desconnectada del món després d’un intent de suïcidi. Tres dècades després, l’Anna (Maria Ribera) pateix una vida marcada per les addiccions i un trauma familiar sense tancar. En el futur, la Bonnie (Patrícia Bargalló) s’enfronta al llegat rebut des de la rigidesa de qui ha convertit el desinterès en una espècie de defensa.
El gran repte de l’espectacle rau a trobar el to i el ritme per a les tres narracions que es representen de manera simultània, compartint escenografia, secundaris i paraules entrecreuades com fulles d’afaitar al canell. Sense treva, en les escenes juxtaposades regna per moments la saturació. El compàs resultant té un punt robòtic, amb les rèpliques sincopades en una atmosfera fantasmal que tendeix a la fredor. L’espai sonor i les transicions, més que alleugerir, donen més consistència a un conjunt ja molt pesat. Falten instants de respiració en un clima asfixiant escorat cap al melodrama.
Malgrat la poca entitat dels personatges masculins i la llarga nòmina de secundaris sense opcions per al lluïment, el bot salvavides arriba per via de les interpretacions principals. La direcció de Glòria Balañà destaca en el seu treball amb les actrius protagonistes, entre les quals sobresurt la insondable fragilitat de Marta Ossó: la vibració sostinguda de les seves mirades forma una joia enigmàtica hollywoodiana. Maria Ribera amb el seu esquinçament i Patricia Bargalló amb la seva amargor continguda completen un tríptic que condensa gairebé un segle de menyspreu, retrat d’una societat que patologiza el dolor femení abans d’aturar les causes del desconcert.
‘Anatomia d’un suïcidi’
Notícies relacionadesSala Petita del TNC
Alice Birch
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"
- Revetlla a Catalunya Un bebè d'un mes i un home, ferits greus en una nit de Sant Joan amb un miler d'avisos als bombers
- Rescissió de contracte El sense sostre de l'aeroport de Barajas contractat per un empresari va durar tres dies a la feina: "No era el meu. Era molt dur"
- Sector bancari El Govern espanyol complica al BBVA la compra del Sabadell al prohibir la seva fusió fins d’aquí entre tres i cinc anys
- Visita a Catalunya El Rei carrega contra les «identitats excloents» i els «extremismes» des de Montserrat
- A més de les cremes solars, quins aliments podem prendre per protegir-nos del sol?
- Llengua catalana L'oficialitat del català s'ajorna de nou i s’haurà d’abordar durant la presidència danesa del Consell de la UE
- Castells Els Xiquets de Valls destapen la pugna per la gamma extra a la diada de Sant Joan
- Motor El 2026 no podràs conduir el teu cotxe si no tens això: nous requisits de la DGT
- Problema a l’alça Set agressions a sanitaris cada dia: Catalunya imposarà multes de fins a 600.000 euros als pacients agressors