Deu restaurants italians amb bon gust

1. Doppietta

Aquest restaurant de Sant Antoni no és una pizzeria ni una ‘trattoria’, ni ho fia tot a la pasta. Tampoc és una ‘salumeria’, tot i que serveix formatges i embotits, a més de plats calents del país transalpí per compartir. Gairebé millor que llegeixis aquesta crònica, en què expliquem amb més exactitud què és el Doppietta.

2. Algrano

Gabriele Milani ha treballat a restaurants mundials i ha decidit que el primer de la seva propietat estigui especialitzat en tallarines i raviolis. «El currículum de Milani és inflat i passa per Lasarte, amb Martín Berasategui i Paolo Casagrande; l’Hotel Monument; el primer Àbac; el parisenc Le Taillevent, i el londinenc Galvin at Windows, i a mi, gent així, formada per llançar sondes a Mart, que tinguin els peus a la Terra i s’enfanguin amb un menú de migdia de 15,90 €, em sembla profitosa (per a nosaltres) i saludable (per a ells)». Així de bé parla Pau Arenós sobre Algrano.

---

3. Lombo

Eugeni de Diego (A Pluma, Tamae) i Ana Alvarado exploren el món de les pastes casolanes i pugen a l’onada dels nous italians a la barcelonina. ‘Pappardelle’ amb guisat d’ossobuco, nyoquis amb mantega i sàlvia, i espaguetis a la carbonara. Tres pastes del Lombo, i les seves combinacions, que Eugeni de Diego ha pensat i que Andrea Ortu ha cuinat, gest no menor, perquè és el sard el que li dona el ‘mantecato’, el toc, la gràcia final. Si vols continuar bavejant, llegeix aquesta crònica del Lombo.

---

4. Il Birrino

Emanuele de Angelis combina la pasta acabada de fer (en una microcuina) amb la cervesa artesana. Perquè la cuina és diminuta (dos metres quadrats, o una mica menys), així que De Angelis fa servir la barra com a extensió. Aquí tens tota la informació d’Il Birrino.

---

5. Galú

Galú és la suma del nom de Gala i Lucía, les filles de Niko Scimone, el xef i propietari del restaurant. Allà elabora les pastes (espagueti, ‘fettuccine’, lasanya, ‘pappardelle’), una cosa cada vegada més estranya entre els hotelers, que prefereixen la comoditat de les industrials (ell només compra les sense gluten). També és capaç d’improvisar un plat, com va fer amb Pau Arenós en la seva visita al .

---

6. Benzina

El Benzina (passatge de Calders, 6) té uns espaguetis a la carbonara excepcionals. Els vam provar en aquest local lluminós i tranquil, ubicat en un carrer per als vianants de Sant Antoni. Hi serveixen gastronomia italiana a la qual sovint incorporen «coses noves», com explica Badr Bennis, responsable del restaurant. En són un bon exemple els ‘linguine aglio, olio, peperoncino’, llamàntol, alvocat i oli de cardamom. Pots llegir aquí la crònica de la visita d’Arenós al Benzina.

---

7. Le Cucine Mandarosso

Arenós va deixar escrit que Le Cucine Mandarosso és «recomanable per als que vulguin cuina italiana familiar» i que han de fugir d’allà els de «qualsevol pasta és bona». Si vols saber més de Le Cucine Mandarosso, clica aquí.

---

8. Colella

Hi ha vida més enllà de la pasta, i aquest restaurant de l’Eixample fuig dels estereotips associats a la cuina italiana amb plats del sud tradicionals. Si vols conèixer quins plats clava el xef Roberto Colella, aquí podràs llegir la crònica de Ferran Imedio sobre el seu restaurant, el Colella.

---

9. Xemei

Anar al Xemei és celebrar, és asseure’s a la terrassa, és sentir la brisa al clatell, és saludar estentòriament l’Stefano i el Max, és sentir-se part d’una pel·lícula italiana amb crits i aplaudiments a l’esquena. ¿I què pots menjar al Xemei? Ho descobriràs si cliques aquí.

---

10. Bacaro

Si preguntes a Alfredo Rodolfi, un dels amos del Bacaro, què distingeix la seva oferta d’altres, et contestarà així: «Tracte informal, sense màscares. Gènere fresc. Preparacions diàriament».

Notícies relacionades

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

Restaurant Ibaya (Andorra): alta muntanya, alta cuina, plats d’altura

La manera d’actuar que permet que els desconeguts se sentin còmodes.

Més informació sobre el Bacaro, aquí.