Lamine Yamal, el fenomen que desborda les precaucions: independitzat, xofer del club i una amistat amb Morad

Difícilment el FC Barcelona s’ha trobat abans amb una explosió tan expansiva d’un menor d’edat. Lamine Yamal devora etapes a una velocitat que costa de creure. Cada semestre sembla arribar a una nova dimensió. Si a l’Eurocopa la seva figura es va catapultar, després de la semifinal de Champions contra l’Inter es va transformar en alguna cosa més. En quantes tertúlies i fòrums reputats s’ha debatut aquesta setmana sobre si ja és el millor jugador del món? Un altre nivell. I tanta exposició comporta els seus desafiaments.

El reconeixement futbolístic ha anat en paral·lel a la seva conversió en fenomen social. El seu vistós estil de joc i la seva emocionant qualitat es reforcen amb una personalitat alegre i desacomplexada, com exposa a les seves xarxes socials o en el seu nou tint capil·lar. La seva edat no coarta una seguretat en si mateix que sorprèn. No només a la gespa, l’hàbitat on projecta precoçment el seu talent, sinó també fora. El pànic al micròfon que senten companys de vestidor més grans no es percep en ell perquè no existeix. «La por la vaig perdre en un parc de Mataró», va dir amb agilitat mental abans de l’anada contra l’Inter. Un adolescent de 17 anys molt singular, aliè en aparença al pes de la brutal atenció.

Des del setembre passat ja no viu a La Masia, la bombolla que l’ha protegit i l’ha modelat des que hi va entrar amb tot just 12 anys. Al ser de Barcelona, no li corresponia una habitació a l’edifici de Sant Joan Despí, però els responsables del centre van entendre que convenia cuidar-lo de prop i adaptar-lo a hàbits adequats.

Ara resideix en un pis a prop de la Ciutat Esportiva, al costat d’un restaurant freqüentat per directius. La seva mare, Sheila Ebane, es manté al Maresme, al costat de la seva actual parella i el petit Keyne, germà de Lamine; el seu pare, Mounir Nasraoui, figura incòmoda per les situacions problemàtiques que genera, s’ha instal·lat en un pis de Pedralbes.

Sempre al seu costat, el seu cosí Moha, 12 anys més gran. També el seu amic íntim d’infància, un ‘bro’ de veritat, anomenat Souhaip. El Moha li ha fet de conductor sovint, però el FC Barcelona n’hi ha posat un de particular, almenys fins que es tregui el carnet de conduir. El 13 de juliol arribarà a la majoria d’edat i podrà intentar-ho. El xofer del club el porta a la Ciutat Esportiva i el torna després a casa o on calgui. A compromisos comercials, per exemple.

No és dels que va sol precisament. A part de l’entorn proper ja esmentat, sol moure’s amb almenys un parell d’homes de l’agència de Jorge Mendes, el superagent que va arrabassar la representació a Iván de la Peña fa uns dos anys. Estan a sobre de Lamine constantment. Homes instruïts que tant saben interpretar contractes com obrir pas entre caçaautògrafs.

Ganxo comercial

Lamine Yamal és ja un personatge molt desitjable per a les marques. En poc temps ha firmat contractes amb empreses de primer rang com Adidas, Oppo, Konami, Powerade i Beats, que l’han convertit en protagonista de destacades campanyes publicitàries. Ingressa més per aquest concepte que pel seu sou actual de futbolista, que no arriba als dos milions. Qüestió d’edat. Aviat deixarà de ser així.

Just aquesta setmana la casa dels auriculars va revelar un anunci en què se’l retrata com El Cap. Apareix al costat de Morad, músic tan carismàtic com controvertit de l’Hospitalet, amb el qual ha teixit últimament una bona amistat. En les celebracions posa cançons seves, agradi o no al vestidor. Fins i tot en això té barra. També de Mike Towers, Beny Jr i coses per l'estil. Música urbana, rap, dembow... És el seu gust.

Ambaixador de l’Unicef i enganxat com a president d’un equip al divertiment de la Kings League, Lamine Yamal complirà a l’estiu els 18 anys i firmarà un contracte més d'acord amb l’estatus que s’ha guanyat al camp. Els termes estan ja negociats amb Jorge Mendes, però no firmats, subjectes per tant a revisió. En principi, firmarà fins al 2030. Llavors tindrà 23 anys. Com no pot ser d’altra manera, s’incorporarà al grup dels més ben pagats, una vegada el club resolgui l’etern escull del límit salarial.

Notícies relacionades

Jordi Bargalló: "És un regal, una cosa màgica"

Vos guanya la penúltima etapa però Vollering encara és líder

No hi ha el mínim dubte que ampliarà el contracte actual, que finalitza l’estiu del 2026. No vol res més. ¿Però quant costaria fitxar-lo? El seu valor de mercat, segons Transfermakt, és de 180 milions, però fins i tot això ha deixat desfasat. Laporta va revelar una oferta de 200 milions, presumiblement del PSG. Alguns mitjans van parlar d’un segon intent per 250.

Ha crescut el seu joc, ha madurat com a persona i ha elevat la seva ascendència interna. Només cal repassar les imatges de la seva exhibició a l’Inter-Barça. A Milà celebra com boig el gol d’Èric, es molesta perquè no li passen la pilota, perquè la demana sempre en els partits de màxima pressió, i anima Cubarsí després del penal. Com diu l’anunci, tan jove i va camí de ser El Cap. Ja ningú espera menys d’ell aquest diumenge contra el Reial Madrid.