Marián Rojas, psiquiatra: «La bona notícia és que l’aferrament es pot curar»

L’aferrament, conegut com el vincle afectiu que desenvolupem amb els nostres pares o figures de referència, té una gran influència en la forma en què desenvolupem la nostra manera de gestionar les nostres emocions.

Segons la psiquiatra Marian Rojas Estapé, hem d’entendre que aquest vincle és el que condiciona, des d’edats primerenques, la manera en què entenem allò que sentim o com ens relacionem amb la resta, i e converteix així en un aspecte fonamental en les nostres vides.

La importància de l’aferrament

Rojas explica que «el primer vincle emocional amb la figura materna (o de cura) marca la forma en què ens relacionarem amb nosaltres mateixos i amb els altres».

En aquest sentit, resulta clau entendre que els primers anys de vida són essencials en el desenvolupament d’aquest vincle i, per tant, en la manera com desenvolupem la manera de gestionar els sentiments i les emocions.

La influència de l’aferrament també pot observar-se en aspectes clau com «l’autoestima, la forma en què gestionem l’estrès, la manera en què estimem i ens deixem estimar i en la nostra capacitat per demanar ajuda i posar límits».

Els primers anys de vida

La reconeguda psiquiatra explica que en les edats primerenques és quan aquest vincle agafa més força. El comportament de les figures paternals o de referència és la clau perquè el nadó desenvolupi adequadament els aspectes esmentats anteriorment.

Si aquestes figures són presents en termes emocionals, resulta més senzill que el nen adquireixi confiança en si mateix i que aprengui a gestionar les seves emocions o sentiments de manera més eficient.

Notícies relacionades

Álvaro Bilbao, psicòleg: "Preocupar-se molt per les coses pot ser un símptoma de salut mental fràgil"

Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç

No obstant, Rojas destaca que «quan aquest vincle falla, s’instal·la una sensació d’inseguretat que pot acompanyar-nos fins a la vida adulta».

Tipus d’aferrament

L’experta també explica que hi ha quatre tipus diferenciats d’aferrament que «influeixen en com ens vinculem emocionalment en la vida adulta»:

1. Aferrament segur: la psiquiatra ho defineix com aquell que es genera quan se li dona «atenció emocional constant, proximitat i consol» al nen.

2. Aferrament insegur ambivalent: genera incertesa sobre el nen, perquè no sap «quan el seu cuidador estarà disponible emocionalment».

3. Aferrament insegur evitatiu: Rojas ho defineix com aquell que «es desenvolupa quan el cuidador és fred, distant o emocionalment absent».

4. Aferrament desorganitzat: es produeix quan el cuidador causa por sobre el nen, normalment arran de «contextos d’abús, negligència o trauma».