La nova vida de Lamine Yamal

Difícilment el FC Barcelona s’ha trobat abans amb una explosió tan expansiva d’un menor d’edat. Lamine Yamal devora etapes a una velocitat que costa de creure. Cada semestre sembla arribar a una nova dimensió. Si a l’Eurocopa la seva figura es va catapultar, després de la semifinal de la Champions contra l’Inter es va transformar en una altra cosa. ¿En quantes tertúlies i fòrums prestigiosos es va debatre aquesta setmana sobre si ja és el millor jugador del món? Un altre nivell. I tanta exposició comporta desafiaments.

El reconeixement futbolístic ha anat en paral·lel a la seva conversió en fenomen social. El seu vistós estil de joc i la seva emocionant qualitat es reforcen amb una personalitat alegre i desacomplexada, com exposa a les seves xarxes socials. L’edat que té no coarta una seguretat en si mateix que sorprèn. No només a la gespa, l’hàbitat on projecta precoçment el talent, sinó també fora. El pànic pel micròfon que senten companys de vestidor més grans no es percep en ell perquè no existeix. Un adolescent de 17 anys molt singular, aliè en aparença al pes d’aquesta atenció tan forta.

Des del setembre passat ja no viu a La Masia, la bombolla que l’ha protegit i l’ha modelat des que hi va entrar amb tot just 12 anys. Com que és de Barcelona, no li corresponia una habitació a l’edifici de Sant Joan Despí, però els responsables del centre van entendre que convenia cuidar-lo i adaptar-lo a hàbits adequats.

Més protecció

Ara s’està en un pis a prop de la Ciutat Esportiva, al costat d’un restaurant freqüentat per directius. La seva mare, Sheila Ebane, es manté al Maresme, juntament amb la seva actual parella i el petit Keyne, germà de Lamine; el seu pare, Mounir Nasraoui, figura incòmoda per les situacions problemàtiques que genera, s’ha instal·lat en un pis de Pedralbes.

Sempre al seu costat, el seu cosí Moha, 12 anys més gran. També el seu amic íntim d’infància, un bro de veritat, anomenat Souhaip. El Moha li ha fet de conductor sovint, però el FC Barcelona n’hi ha posat un de particular, almenys fins que es tregui el carnet de conduir. El 13 de juliol arribarà a la majoria d’edat i ho podrà intentar. El xòfer del club el porta a la Ciutat Esportiva i després el torna a casa seva o on convingui.

El club també s’ha preocupat per la seva seguretat. El fenomen s’ha fet molt gros. Recentment, Alejandro Echevarría, l’excunyat de Joan Laporta i home totpoderós sense cap càrrec, el va temptejar sobre la possibilitat de reforçar la seva protecció. El jugador, per ara, va desestimar l’oferiment.

No és dels que vagi sol, precisament. A part de l’entorn pròxim ja esmentat, se sol moure almenys amb un parell d’homes de l’agència de Jorge Mendes, el superagent que va arrabassar la representació a Iván de la Peña fa uns dos anys. Estan a sobre de Lamine Yamal constantment per ajudar-lo en el seu dia a dia. Es tracta d’individus instruïts que tant saben interpretar contractes com obrir pas enmig de caçadors d’autògrafs.

Lamine Yamal ja és un personatge molt desitjable per a les marques. En poc temps ha firmat contractes amb empreses de primer rang com Adidas, Oppo, Konami, Powerade i Beats. Ingressa més per aquest concepte que no pel sou actual de futbolista, que no arriba als dos milions. Qüestió d’edat. Aviat deixarà de ser així.

Just aquesta setmana la casa dels auriculars va revelar un anunci en què és retratat com el cap. Apareix al costat de Morad, músic tan carismàtic com discutit de l’Hospitalet, amb el qual ha teixit una bona amistat. A l’hora de les celebracions posa cançons seves. També de Mike Towers, Beny Jr i música urbana per l’estil. Rap, dembow... És el seu gust.

Nou contracte

A l’estiu Lamine Yamal farà 18 anys i firmarà un contracte més conforme a l’estatus que s’ha guanyat al camp. Els termes ja estan negociats amb Jorge Mendes, però encara no s’han firmat, subjectes per tant a revisió. En principi, firmarà fins al 2030. Llavors tindrà 23 anys. Com no pot ser de cap altra manera, s’incorporarà al grup dels més ben pagats, una vegada el club pugui resoldre l’etern escull del límit salarial.

Notícies relacionades

Un Barcelona salvatge sepulta el Madrid i obre una nova era

Marc Márquez s’exhibeix i guanya el seu sisè esprint consecutiu

No hi ha cap mena de dubte que ampliarà el contracte actual, que s’acaba l’estiu del 2026. No vol altra cosa. ¿Però quant costaria fitxar-lo? El seu valor de mercat, segons Transfermarkt, és de 180 milions, 10 més que Kylian Mbappé, però fins i tot això ha deixat desfasat. El mateix Laporta va revelar una oferta de 200 milions, presumiblement del PSG.

Ha crescut el seu joc, ha madurat com a persona i ha fet pujar la seva ascendència interna. No fa falta res més que repassar les imatges de la seva exhibició en l’Inter-Barça de dimarts. A Milà celebra com un nen el gol d’Eric, demana sempre la pilota, com sol fer en els partits de màxima pressió, i anima Cubarsí després del penal. Com diu l’anunci, va camí de ser el cap. Tan jove.