La plataforma en defensa de l’Ebre presenta recurs al Suprem contra el pla hidrològic del riu

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que vetlla per «protegir el riu, els seus ecosistemes i els seus territoris», ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem contra el Pla Hidrològic de l’Ebre 2022-2027 (PHE), aprovat el mes de gener, segons ha informat l’entitat. La portaveu de la PDE, Susanna Abella, ha assumit no tenir «gaire esperança» que el recurs prosperi, tot i que reconeix que «és la manera de posar a la llum pública la qüestió».

L’al·legació es deu al fet que «la conca de l’Ebre ha empitjorat en termes ecològics i pateix degradació» perquè, entre altres qüestions, «els cabals són insuficients per garantir el bon estat del riu». «Els cabals ecològics establerts en el pla, fixats en 3.100 hectòmetres cúbics anuals a l’estació d’aforaments de Tortosa, haurien de ser superiors a 6.000 hm³/any, segons la comissió de sostenibilitat», ha remarcat Abella. La portaveu de la plataforma defensa que aquests barems «obeeixen a criteris de repartició de recursos i no tècnics», per la qual cosa haurien de ser «revisats a l’alça».

«Són insuficients per al bon estat de l’Ebre i del Delta», ja que «el riu no té prou força per arrossegar sediments i la prova és que el Delta es troba en retrocés», ha dit Abella.

«De fet, s’ha format una illa davant de l’embarcador de Tortosa per la falta de força del riu», ha indicat la portaveu, que argumenta que «aquests cabals tampoc poden garantir el manteniment dels boscos de ribera ni del mar de l’Ebre».

A més, en relació amb el pla pilot de Riba-Roja, que contempla traslladar sediments d’aquest pantà al Delta per fer front a la seva regressió, Abella ha aportat que des de la PDE no confien en la intenció del Govern central quant a la mobilització de sediments abans de l’any 2027.

Ampliació de regadius

D’altra banda, la portaveu de la PDE ha detallat que, «malgrat el context de sequera que vivim, el PHE preveu més de 60.000 hectàrees de nou regadiu, ampliables a 232.000 després del 2027», que serviran per «alimentar la indústria càrnia del porc i la del farratge, és a dir, per impulsar l’exportació», quan «aquesta aigua fa falta al territori».

Notícies relacionades

El 76% dels aqüífers que depenen de la Generalitat estan en mal estat

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

«El cabal fixat és el que queda després de repartir-se l’aigua entre els usuaris», ha clamat Abella, que creu que «els plans hidrogràfics prevariquen contra el canvi climàtic».

En relació amb l’«oposició política al pla», des de la plataforma creuen que el Govern hauria «de continuar exigint els cabals ecològics perquè està demostrat que són els necessaris», però desconeixen si hi haurà recurs de la Generalitat.