Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament

Junts aposta per posar condicions més restrictives al padró i proposa vetar la inscripció en immobles okupats i eliminar la possibilitat d’empadronar-se en equipaments municipals o a l’espai públic. El partit també vol que sigui la Generalitat –i no els ajuntaments– la que assumeixi la gestió dels serveis socials dels més vulnerables. Es tracta d’una proposta, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que es votarà aquest cap de setmana en la convenció municipalista que la formació celebrarà a Vic (Osona), i que reunirà uns 300 alcaldes, regidors i altres quadros territorials.

Aquesta trobada ha de servir al partit per reordenar la seva estratègia de cara a les eleccions municipals del 2027. Malgrat que queden dos anys per als comicis, es tracta d’una convocatòria d’especial rellevància per a Catalunya, ja que –si res es torça al Parlament o al Congrés– serà la primera cita del pròxim cicle electoral. I hi pot haver canvis en el sentit de les aliances –durant el procés es van prioritzar els pactes independentistes i ara es podrien accentuar els acords entre el PSC, ERC i els Comuns–, alhora que permetrà calibrar l’abast real de l’extrema dreta d’Aliança Catalana, amb la qual comparteix una important frontera electoral.

De fet, l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ja va pronosticar un dur retrocés de Junts –d’entre sis i vuit escons– i va assenyalar Aliança Catalana com a beneficiària d’aquesta possible pèrdua de representació. Enmig d’aquest context, Junts ha començat a endurir el seu discurs i clarificar la seva posició en assumptes relacionats amb la seguretat, l’habitatge, la burocràcia o l’estat de la llengua catalana.

El "títol habilitant"

Notícies relacionades

L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau

La dimissió i un avanç electoral guanyen força en els dies més crítics de Mazón

En el document, que la direcció porta a votació aquest cap de setmana i que serà assumit com a part de l’estratègia del partit, els postconvergents aposten per impulsar modificacions legals a fi d’endurir les condicions de l’empadronament. "No podem acceptar que d’un acte il·legal, com l’ocupació d’immobles, es pugui derivar la condició de ciutadania municipal a través del padró", indiquen en el text, i demanen "unificar els criteris" legal vigents per evitar "desequilibris territorials" i l’"efecte crida". Concretament, defensen que no es pugui inscriure cap ciutadà sense un "títol habilitant", l’equiparable a l’escriptura d’un immoble en la qual un consta com a propietari, un contracte de lloguer o un permís de l’amo de la finca.

Per evitar la desprotecció de ciutadans vulnerables, els postconvergents proposen que hi hagi un canvi legislatiu que prevegi "excepcions regulades i segures per a les situacions de vulnerabilitat degudament acreditades pels serveis socials". A més, per a aquests casos, Junts proposa que hi hagi un "padró social" o algun altre tipus de "registres alternatius amb valor administratiu", i que aquest depengui de la Generalitat.