Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar

Aquests dos segments comercials són els que atresoren menys interès entre els que compren al barri de residència i, al seu torn, més atenció entre els que es desplacen fora de la seva ciutat. El fenomen es visualitza nítidament en la comparativa següent: mentre que en el segment de l’alimentació fresca diuen comprar al barri de residència un 74,8% dels consultats, en l’àmbit de la roba fa el mateix menys de la meitat, el 29,2%, i en el dels productes de la llar, tan sols un 27,2%.

La tendència inversa s’observa en les compres fetes fora del municipi. Al voltant del 10% dels entrevistats afirmen sortir de la seva ciutat per comprar alimentació o productes quotidians no alimentaris. No obstant, la proporció creix fins al 35% quan es pregunta per roba o equipament per a la llar.

L’informe reflecteix que, en l’alimentació, la proximitat continua exercint un paper clau, però en la roba o els productes de la llar opera una "tendència a la fuga de compradors". En gran manera, per la motivació de trobar més varietat de productes i quantitat de botigues fora, afirmen majoritàriament els consumidors en tots els segments, molt especialment en el de la roba i productes de la llar (entorn del 50%). El preu no és en cap segment de productes el motiu principal.

Per comarques, l’única de la província de Barcelona que guanya compradors de fora en totes les categories de productes analitzades és el Barcelonès. Totes les altres comarques "presenten fugues, especialment en equipament per a la persona i la llar", admet el dictamen provincial.

El gran ‘èxode’

La variable de la població resulta determinant per mesurar la casuística de les fugues comercials. L’alarma salta als municipis de la província de menys de 2.000 habitants, on el balanç entre els que arriben i els que surten per comprar és sempre negatiu en tots els segments de productes analitzats: més de la meitat de veïns es traslladen a altres ciutats per comprar aliments o altres productes quotidians. En roba o productes de la llar, l’èxode veïnal assoleix cotes d’entre el 70% i el 90% d’enquestats que reconeixen sortir dels seus pobles per fer aquest tipus de compres. I, a ciutats de més de 50.000 habitants, tots els tipus de productes presenten fluxos positius de compradors de fora.

La diputada i el gerent de Comerç de la Diba, Olga Serra (ERC) i Sergi Vilamala, apel·len a les ajudes públiques de la diputació per revigoritzar el comerç local als petits pobles on ni tan sols hi ha comerços. Vilamala posa l’exemple de Copons (Anoia), de 352 habitants, on recentment s’ha estrenat un forn de pa. "Deu haver més exemples similars al Penedès o al Berguedà: considerem el comerç local com un espai de cohesió social", remarca el gerent.

L’anàlisi detalla específicament les localitats de la comarca del Barcelonès. En aquestes poblacions, el forat comercial es detecta en la roba: només Barcelona té un saldo positiu de compradors visitants en aquesta categoria. L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, no obstant, observen com entre el 30% i el 10% dels seus consumidors asseguren moure’s a altres municipis per comprar productes d’equipament per a la persona. Santa Coloma és el municipi del Barcelonès que perd consumidors en més segments, i queda únicament indemne el de l’alimentació fresca.

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

Entre els que es traslladen fora del seu municipi per comprar, un gruix important (entre el 47,6% i el 77,5%) ho fan a supermercats en alimentació i productes quotidians. En roba i productes de la llar, en canvi, els centres comercials són els reis: cinc de cada deu consumidors que surten de les seves ciutats per comprar aquest tipus de productes ho fan en centres comercials.

Un 7,15 sobre 10 és la nota que els consumidors de la província posen a l’oferta comercial del seu municipi, especifica l’estudi. Les valoracions també varien en funció de la població: a la ciutat de Barcelona assoleix el 7,982, però als municipis de menys de 2.000 habitants és del 5,15.