La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

Fins al 28 de maig, 13.691 metges aspirants al MIR estan citats per elegir entre 9.007 places. En les primeres jornades s’ha vist les especialitats que arrasen. Dilluns va esgotar les places que tenia dermatologia (131), la més desitjada. Dimarts va ser cirurgia plàstica (55). Tant l’una com l’altra són les més cobejades dels últims anys.

"N’estic molt orgullós", diu el doctor Joan Fontdevila, cap del servei de cirurgia plàstica i maxil·lofacial de l’Hospital Clínic de Barcelona. Entre els motius de l’èxit, esmenta l’abast "transversal" de l’especialitat. El boca-orella funciona, diu, i els estudiants saben que l’especialitat va molt més enllà de l’estètica. Des dels greus traumatismes fins a les cremades o la reconstrucció mamària després d’un càncer, els plàstics ho inclouen tot, presumeix.

Parla d’especialitats com ara l’otorrinolaringologia, la cirurgia cardíaca i la neurocirurgia que són presents en els plans d’acadèmics per a tots els estudiants. Però, es lamenta, no es produeix en cirurgia plàstica, de manera que la triaran "només els estudiants que s’hi sentin interessats".

Tots els coneixements

Fontdevila insisteix en el fet que l’atractiu de la cirurgia plàstica és que permet als joves metges "aplicar tots els coneixements" que han adquirit en la carrera. Perquè, es lamenta, "la població general de vegades té una visió una mica esbiaixada" d’una especialitat que creuen orientada a tractaments "més banals, d’estètica".

Als cirurgians plàstics no els agafa per sorpresa que, un any més, els MIR elegeixin les seves places. L’any passat dermatologia i cirurgia plàstica també van esgotar totes les places en les primeres jornades. També va passar el 2024, i el 2023, i el 2022... "És una cosa que es va mantenint perquè, al final, quan acaben, els estudiants saben quines són les més buscades. Formar part del rànquing de les primeres també implica que hi hagi més interès", assenyala el també president de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (Secpre).

"Estic molt orgullós com a cirurgià plàstic que siguem una de les especialitats més cobejades. Denota que aporta solucions per evitar situacions com, per exemple, una amputació d’una cama després d’un accident de trànsit o de problemes funcionals en nens que tenen deformitats congènites perquè puguin agafar objectes sense limitacions funcionals quan arribin a l’edat adulta. Al final, el metge novell que obre la finestra i treu el cap a la cirurgia plàstica s’hi sent atret", assenyala.

El doctor Fontdevila es remunta a quan ell mateix va estudiar l’especialitat de cirurgia plàstica, reparadora i estètica via MIR a l’Hospital de Bellvitge de Barcelona. Va obtenir el lloc número 20 en l’examen (llavors s’hi van presentar més de 17.000 candidats).

¿Què el va fer decantar-se per la plàstica aleshores? Fa la vista enrere i explica: "Curiosament, al contrari del que molta gent pot pensar, el cirurgià plàstic, fa 30 anys, quan acabava, se n’anava a l’atur. No hi havia gaire feina perquè era un moment en què, fins i tot en l’àmbit hospitalari, no es coneixia bé què podia aportar per millorar la qualitat de vida de les persones. Era un moment en què la medicina estava molt focalitzada en la curació i no tant en la perspectiva que de vegades no només és curar, sinó també millorar la qualitat de vida de les persones".

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

Per exemple, recorda, la reconstrucció de mama ara fa tres dècades era una cosa que es feia en hospitals seleccionats. "Després d’un càncer de mama la majoria de les pacients quedaven mutilades sense rebre una reconstrucció i avui dia, en canvi, hem passat a aconseguir que sigui una cosa que s’ofereix no només en tots els hospitals grans sinó fins i tot en els comarcals". De fet, amb les últimes dades del Ministeri de Sanitat, l’especialitat amb més temps mitjà d’espera continua sent cirurgia plàstica, amb 258 dies.

L’oferta d’urgències haurà d’esperar al 2026

En ple procés d’adjudicació de les places MIR, la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) manifesta un desig: que, en la pròxima convocatòria, els residents ja puguin triar aquesta especialitat que el Ministeri de Sanitat va crear el juliol del 2024 i que era una reclamació històrica. En aquest 2025 no s’ha ofert cap plaça MIR d’urgències. No ha sigut possible perquè, explica la societat científica, les places les sol·liciten les comunitats autònomes al ministeri entre el juny i el juliol. Aquest departament les aprova definitivament i l’oferta de places per a la nova convocatòria es publica al BOE a finals d’estiu. En un primer moment, les veus més optimistes dins de la societat científica confiaven que ja per a aquesta convocatòria de formació sanitària especialitzada del 2025 podrien sortir les primeres places. Ara, si es compleixen les expectatives i el desig de la SEMES, els primers MIR d’urgències i emergències s’incorporarien l’any que ve. «El 2026 esperem que sí», segons assenyalen fonts de la societat. Sanitat, de moment, feia sortir a l’abril a consulta pública l’ordre ministerial que aprova i publica el programa formatiu MIR de l’especialitat. Recentment, la SEMES celebrava que Sanitat hagi fet un nou pas per facilitar que els metges especialistes que exerceixen la professió en els serveis d’urgències i emergències del país puguin sol·licitar formalment l’expedició del títol d’especialista.