Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

El treball està sent liderat per l’empresa Colossal Bioscience, rere la qual hi ha figures com el genetista George Church de Harvard i el multmilionari Ben Lamm, en col·laboració amb científics de la universitat australiana de Melbourne. Segons explica l’investigador principal d’aquest projecte, Andrew Pask, en aquesta iniciativa ja s’han aconseguit almenys dues grans fites científiques. «D'una banda, hem pogut seqüenciar tot el genoma del tigre de Tasmània, incloent-hi tots els bits de codi d’un extrem a l'altre. D’altra banda, també hem pogut crear les primeres cèl·lules mare realment clau per realitzar tot aquest procés d’enginyeria genètica que necessitem per recrear aquests animals», relata el científic.

El següent pas, expliquen els científics, és alterar el codi genètic del dunnart, considerat el parent viu més pròxim al tigre de Tasmània, per aconseguir així «recuperar l’espècie». Aquest enfocament, ja posat en pràctica en els treballs amb llops gegants, ha sigut molt criticat per la comunitat científica, ja que els animals creats no són més que «híbrids» entre espècies existents amb algun gen d’animals del passat. Tot i que, almenys de moment, encara no s’ha aconseguit «ressuscitar» per complet un animal extint.

Reintroducció de l’espècie

Notícies relacionades

Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?

Hypatia II: es busquen tripulants per a una nova ‘expedició’ a Mart el 2025

Segons expliquen des de Colossal Bioscience, més enllà dels treballs d’enginyeria genètica per «ressuscitar» aquesta emblemàtica espècie australiana, també s’està treballant amb un comitè assessor per entendre on i com es podria reintroduir aquesta espècie. «Estem pensant on col·locarem aquests animals i com monitoritzarem els seus moviments i el seu impacte en l’ecosistema», afirma Pask. Aquesta qüestió també ha suscitat gran debat en la comunitat científica, sobretot perquè, tal com defensen els ecòlegs, la introducció d’espècies del passat podria alterar els malmesos ecosistemes actuals. A més, tampoc està clar si aquests animals podrien adaptar-se en uns entorns que han canviat tant respecte al segle passat. 

I és que els tigres de Tasmània (també coneguts com a tilacino, Thylacinus cynocephalus) són un emblema de les extincions causades per la nostra espècie en la història recent. Aquests marsupials carnívors de pelatge ratllat van desaparèixer un segle enrere degut, entre d’altres, a la caça, la pèrdua d’hàbitats naturals i l’aparició de malalties. L’últim tigre de Tasmània conegut va morir en captivitat el 1936 en el zoològic de Hobart, a Tasmania. L’espècie va ser declarada oficialment extinta el 1982, tot i que posteriorment es van reportar alguns albiraments no verificats.