¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

Darrere de la figura imponent del nou Papa Lleó XIV, abans conegut com l'agustí Robert Prevost, es troba la història d'una vocació conreada en l'escalfor de la llar, en un ambient on la fe i el servei eren tan quotidians com l'aroma que emanava de la cuina. Al cor d'aquesta narrativa familiar s'alça Mildred Martínez Prevost, una dona la influència de la qual va transcendir els fogons per sembrar les llavors d'una vida dedicada a Déu en el seu fill. La seva vida, un tapís teixit amb fils d'herència espanyola, fervor religiós i una notable set de coneixement, ofereix una finestra fascinant als fonaments que van modelar al futur Pontífex.

Una fe forjada entre sabors i llibres

Nascuda el 1911, Mildred Martínez va créixer a Dolton, un suburbi d'Illinois proper a Chicago, però les seves arrels culturals eren profundes i diverses. Néta d'espanyols, portava en el seu ADN la calidesa i la passió de la península ibèrica. A més, la resta de la seva família s'havia nodrit en la rica tradició de Louisiana, bressol d'una de les poques gastronomies veritablement distintives dels Estats Units. Aquesta amalgama cultural es traduïa en una hospitalitat llegendària.

La cuina de Mildred no era un simple lloc per preparar aliments; era un centre de comunió, un espai on els sacerdots amics de la família, atrets per la seva fama culinària, trobaven sempre una excusa per compartir taula amb ella i el seu espòs, Louis. No era només la saó el que atreia, sinó l'ambient de profunda fe i conversa que impregnava la llar dels Prevost.

Però Mildred era molt més que una amfitriona excepcional. En una època en què les oportunitats per a les dones eren més limitades, va demostrar un perfil intel·lectual avançat i una determinació admirable. Als 34 anys, una edat en què moltes dones de la seva generació ja havien establert les seves famílies i rols, Mildred va decidir embarcar-se en una aventura acadèmica. Primer va obtenir un grau en biblioteconomia, una elecció que revelava el seu amor pel coneixement i l'organització, i posteriorment va culminar un màster a la Universitat DePaul, una institució catòlica regida pels pares paüls. Aquesta faceta intel·lectual, combinada amb la seva profunda espiritualitat, la convertia en una figura singular i respectada.

El far de la parròquia: Mildred, ànima de Santa Maria de l'Assumpció

La vocació religiosa no era una nota discordant en la família Martínez, sinó una melodia constant. Dues de les germanes de Mildred van abraçar la vida conventual, ordenant-se monges, la qual cosa subratlla l'atmosfera de devoció en la qual es va criar. El seu espòs, Louis Prevost, no només exercia com a director d'escola, sinó que també dedicava el seu temps a ser catequista, transmetent els ensenyaments de la fe. Junts, els Prevost eren pilars de la seva parròquia, Santa Maria de l'Assumpció. Assistien a missa diàriament i la seva presència era una constant en la vida comunitària.

Dins d'aquest vibrant ecosistema de fe, "Millie", com l'anomenaven afectuosament, era una veritable dinamo. La seva energia i dedicació es manifestaven de múltiples formes: la seva veu s'unia al cor parroquial, elevant cants d'alabança; presidia o participava activament en diverses societats laiques, impulsant iniciatives i enfortint els llaços comunitaris. El seu compromís no es limitava a l'espiritual; també oferia ajuda pràctica a la parròquia i posava els seus coneixements professionals al servei de l'Església. Aprofitant la seva formació, va col·laborar en les biblioteques escolars i diocesanes, i fins i tot va prendre la iniciativa d'organitzar i posar en marxa la biblioteca de la seva pròpia parròquia familiar, un llegat tangible del seu amor pels llibres i el seu desig de fomentar la cultura i la fe.

Un llegat de vocació: la llavor plantada en el cor del Papa

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

És innegable la profunda influència que Mildred va exercir sobre la vocació del seu fill Robert. El Papa Lleó XIV va créixer immers en aquest ambient, envoltat d'hàbits, converses sobre teologia i un exemple constant de servei i devoció. Els seus companys d'infantesa recordaven que, des de molt jove, Robert se sentia "destinat" al camí eclesiàstic. No va ser una imposició, sinó una osmosi vital, una crida que va ressonar primerencament en el seu cor i que va trobar un terreny fèrtil gràcies a l'exemple matern. La seva decisió va ser tan primerenca com ferma: als catorze anys, va optar directament pel seminari, en lloc de seguir els passos dels seus germans a l'institut agustí Mendel, on, curiosament, la seva mare també va treballar, tot i que els seus camins laborals no van arribar a coincidir per tot just tres anys.

Robert, honorant potser aquesta vena intel·lectual de la seva mare, es va titular en Matemàtiques i va arribar a ser professor de Matemàtiques i Física a temps parcial al mateix institut Mendel. Poc després de la seva ordenació sacerdotal, un viatge a Roma li permetria conèixer a Joan Pau II, una trobada que marcaria el seu camí abans de partir a les missions al Perú el 1985. Mildred Martínez va morir el 1990, llegant al seu fill no només records, sinó una brúixola moral i espiritual. El seu record, però, segueix viu a la parròquia de Santa Maria de l'Assumpció. Entre les fotografies d'honor, encara es conserva la d'aquell escolà que va conèixer un Papa i que, més de quatre dècades després, ocupa la seva mateixa cadira com a Bisbe de Roma, un testimoni silenciós però eloqüent de l'impacte perdurable d'una mare extraordinària.