Es redobla la potabilització al Besòs: Barcelona beurà per primera vegada aigua del riu

Una de les grans apostes del Govern per disposar de més aigua de boca és l’ampliació de la potabilitzadora del Besòs, a Barcelona. Aquesta instal·lació multiplicarà per quatre la seva producció en menys d’un any, quan acabin les obres en marxa. Per fer-ho, s’aprofitarà aigua de l’antic Rec Comtal i, per primera vegada en la història, es captarà aigua directament del riu per potabilitzar-la. A finals de desembre, si tot avança segons el que està previst, l’estació de tractament d’aigua potable (ETAP) produirà uns 27 hectòmetres cúbics a l’any d’aigua, cosa que equival a dues vegades la capacitat màxima de l’embassament de Siurana.

Com ja va avançar EL PERIÓDICO, la regeneració d’aigua, de moment, no és una prioritat immediata al Besòs, tot i que està contemplada a llarg termini. Per tant, els esforços de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) se centren a augmentar la quantitat d’aigua potabilitzada a través d’aquesta planta d’Aigües de Barcelona. Per fer-ho, el Govern invertirà 25 milions d’euros.

El projecte d’ampliació l’ha presentat aquest dimecres el president, Pere Aragonès, en una visita a l’estació. Aragonès ha reiterat que la sequera és el principal problema de Catalunya: «No podem controlar la pluja ni podem donar solucions ràpides, però ens preparem per fer front a una situació que s’anirà repetint». Una de les respostes de l’Executiu a la sequera és l’acceleració d’aquestes obres perquè l’ampliació de la planta sigui una realitat aquest mateix 2023.

Canal mil·lenari

Ara mateix la potabilitzadora del Besòs capta aigua de l’aqüífer, se sotmet a un tractament d’osmosi invertida que permet eliminar contaminants i d’aquesta forma es generen 200 litres d’aigua potable per segon. No obstant, aquest aqüífer s’està assecant i cada vegada té menys quantitat d’aigua disponible. Per això s’ha decidit recuperar una vella infraestructura hidràulica, el Rec Comtal.

Aquest canal mil·lenari va funcionar fins al segle XIX com un dels principals punts de proveïment d’aigua de Barcelona. Neix als pous de Montcada (és a dir que porta aigua subterrània) i servia per regar part de la ciutat i per fer funcionar diversos molins. Ara, l’aigua d’aquesta infraestructura només està operativa des de Montcada, on neix el riu Ripoll, fins a la zona pròxima a la planta potabilitzadora.

El que es farà és utilitzar aigua d’aquest Rec Comtal que fins ara s’abocava al riu per potabilitzar-la i distribuir-la. ¿I com es farà? S’utilitzarà una instal·lació que es va construir el2008 per l’anterior gran sequera. Finalment va ploure i no es va arribar a captar aigua del Rec per potabilitzar-la. Ara, la primera fase de les obres en aquesta etapa se centra a arreglar aquesta instal·lació del 2008 perquè es pugui aprofitar l’aigua d’aquest antic canal.

Quan al juny acabin aquests primers treballs, l’aigua potable que produirà l’estació de tractament d’aigua es duplicarà i augmentarà fins als 400 litres per segon.

«Aquest és un exemple de l’estratègia que seguim. Recuperem el Rec Comtal per fer un ús de l’aigua eficient i augmentar la capacitat de l’estació», assenyala Aragonès. Amb accions com aquesta, segons el president, l’entrada en fase d’emergència es podria alentir.

Nova canonada

Malgrat aquesta operació, encara faltarà més aigua. Per això els responsables d’Aigües de Barcelona han analitzat el cabal del Rec Comtal. Han comprovat que per aquest canal circulen molts més litres dels que podran captar amb aquesta primera instal·lació que estarà a punt al juny. Per aconseguir potabilitzar gairebé tota l’aigua del Rec Comtal, l’empresa es proposa construir una nova canonada que arribarà fins al punt d’inici d’aquesta infraestructura.

D’aquesta forma, es podrà punxar l’aigua subterrània al punt de naixement del Rec Comtal i es canalitzarà fins a la planta potabilitzadora per sotmetre-la al tractament necessari.

A més, també es crearan dos nous pous a Montcada, per tenir el màxim d’aigua subterrània disponible. Aquesta segona fase es posarà en marxa a partir del desembre o de principis del 2024. Perquè tiri endavant, serà necessari que l’ACA tramiti aquesta obra per la via urgent.

El repte de l’aigua del Besòs

La Generalitat i Aigües de Barcelona encara contemplen una altra actuació d’emergència, a part d’aquest aprofitament del Rec Comtal (amb les seves dues fases). Es recollirà aigua directament de la superfície del riu Besòs per potabilitzar-la i subministrar-la a les cases. Això també està previst per a desembre d’aquest any o principis de l’any que ve.

Fonts de l’empresa expliquen que tractar aigua directament del riu Besòs és un repte complicat. «Haurem d’aprendre a potabilitzar aigua directament del Besòs. No s’ha fet mai», detallen aquestes fonts. L’aigua se sotmetrà a un procés de filtració i osmosi inversa.

Si hi sumem l’aigua que s’aprofitarà amb aquestes captacions, la planta generarà en total 860 litres d’aigua per segon, una dada que quadruplica els 200 l/s actuals. Per tant, l’ampliació de la potabilitzadora permetrà tractar més aigua subterrània (la del Rec Comtal), que serà la majoritària, i també una petita quantitat aigua procedent directament del riu.

Cabal minvant

Notícies relacionades

La sequera amenaça les zones humides de Catalunya, claus en la lluita climàtica

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

Des d’Aigües de Barcelona, admeten que, amb totes aquestes operacions, el cabal del riu Besòs disminuirà, ja que a l’aigua que es capta del riu s’hi ha de sumar la del Rec Comtal, que fins ara s’abocava també al Besòs. Encara no se sap com afectaran aquestes operacions el curs del riu, ja que s’han fet pocs estudis sobre el cabal del Besòs, que depèn sobretot de l’aigua de les depuradores.

A més de reduir el cabal del Besòs, aquesta ampliació també suposarà més despesa energètica i més emissions. La planta de potabilització tractarà més quantitat d’aigua de forma intensiva, per la qual cosa l’energia elèctrica requerida augmentarà, sense arribar al consum d’una planta dessalinitzadora, que és molt més gran. No obstant, fonts de la direcció d’Aigües de Barcelona plantegen la següent reflexió: «Si volem aigua, ¿quina alternativa tenim?».