Efectes de la sequera
El canal d’Urgell demanarà la declaració de zona catastròfica si no plou
Els responsables d’aquesta infraestructura estan al límit: «Una sequera així no l’hem vist en la vida»

La sequera ha posat contra les cordes els cultius de regadiu fins al punt que ara els agricultors del canal d’Urgell es plantegen exigir que els seus camps es declarin zona catastròfica. Després d’una llarga reunió de la comunitat de regants, els agricultors han arribat a la conclusió que si no plou perdran gran part de la collita.
«El canal baixa amb poca aigua, i al pantà de Rialb cada vegada queda menys quantitat d’aigua», adverteix Jaume Pedrós, responsable de regadius del sindicat Unió de Pagesos. «Arribarà un dia, i cada vegada falta menys, que no podrem comptar amb el pantà. Ara mateix, l’embassament de Rialb és al 8,7%. Només hi ha 35,1 hm3 dels 403,6 hm3 de capacitat.
A Oliana, les coses no estan tan malament. Dels 101.1 hm3 de capacitat disponibles estan plens 42,5 hm3, i per tant, l’embassament és al 42%. El problema és que si s’analitza el conjunt del sistema Oliana-Rialb, les aportacions d’aigua són les més baixes dels últims 70 anys.
Amadeu Ros, president dels regants del canal d’Urgell, tampoc hi veu cap altra sortida: «L’única esperança passa per confiar que plogui. Si no, no podrem sembrar a l’estiu i perdrem molts diners, dels quals depenen centenars de famílies».
«Els arbres fruiters estan condemnats, només se salvaran el blat i l’ordi»
Jaume Pedrós, d’Unió de Pagesos
En una setmana, dimecres, dia 19, es reuneixen amb el ministre d’Agricultura, Luis Planas, i esperen que els ofereixi una solució en forma d’ajudes. Si no, l’única opció per rebre indemnitzacions importants serà que els seus regadius es declarin zona catastròfica, asseguren. Aquests camps suposen la part regable més gran de Catalunya, uns cultius que, si no plou, aviat (al maig o al juny) deixaran de ser terres regables.
«Els arbres fruiters estan condemnats, només se’n podran salvar el blat i l’ordi», avisa Pedrós. El blat de moro, que en molts llocs directament no s’està plantant per la falta d’aigua, també és probable que no sobrevisqui. Els agricultors expliquen que ells paguen per les terres que llauren, fet que els obliga a guanyar diners en cada collita: «No són nostres. Si només tenim despeses i no venem, no podrem resistir».
Tant Ros com Pedrós hi coincideixen: no han vist mai una sequera com aquesta. «No ha passat en la vida. Hi han hagut sequeres, però com aquesta, no la recordem. És cert que queda aigua a l’embassament, però no havíem estat tant temps sense veure pluges», diu Pedrós. Intenten no perdre l’esperança i continuar treballant cada dia a l’espera que arribi la pluja, però cada vegada veuen més a prop la mort de milers de cultius i les pèrdues milionàries.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Riu Medi ambient Aigua Agricultura Pluges Sequera Generalitat Crisi Climàtica Gestió de l'aigua
- Laboral Això és el que mai has de fer estant de baixa, segons els advocats laboralistes
- Educació a Catalunya Un de cada tres docents catalans opta al pròxim concurs de trasllats, un sotrac que ja tensa els centres
- Descarbonització Catalunya garantirà uns 1.400 milions d’euros en ajuts per comprar cotxes elèctrics i triplicar punts de recàrrega
- Predicció meteorològica Una massa d’aire polar portarà fred, pluja i neu a Catalunya a partir de divendres
- Ampolles de qualitat Els millors vins catalans per començar l'any: 4 negres i 1 rosat
- Tecnologia El BSC posa en marxa el seu primer ordinador quàntic, avantsala de l’esperat sistema MareNostrum-Ona
- Mobilització Els veïns apel·len al Papa i a l’alcalde perquè les clarisses continuïn a Pedralbes
- Conflicte al Pròxim Orient Trump es reafirma ara en el seu pla per a Gaza i assegura que Israel entregarà la Franja als EUA quan acabi la guerra
- Previsió meteorològica Alleujar la sequera: el Meteocat preveu un març i abril més plujosos de l’habitual després d’anys «sense primavera»
- El monestir més espectacular d'Espanya s'amaga en un preciós poble amagat de Tarragona