Efectes de la sequera
El canal d’Urgell demanarà la declaració de zona catastròfica si no plou
Els responsables d’aquesta infraestructura estan al límit: «Una sequera així no l’hem vist en la vida»
La sequera ha posat contra les cordes els cultius de regadiu fins al punt que ara els agricultors del canal d’Urgell es plantegen exigir que els seus camps es declarin zona catastròfica. Després d’una llarga reunió de la comunitat de regants, els agricultors han arribat a la conclusió que si no plou perdran gran part de la collita.
«El canal baixa amb poca aigua, i al pantà de Rialb cada vegada queda menys quantitat d’aigua», adverteix Jaume Pedrós, responsable de regadius del sindicat Unió de Pagesos. «Arribarà un dia, i cada vegada falta menys, que no podrem comptar amb el pantà. Ara mateix, l’embassament de Rialb és al 8,7%. Només hi ha 35,1 hm3 dels 403,6 hm3 de capacitat.
A Oliana, les coses no estan tan malament. Dels 101.1 hm3 de capacitat disponibles estan plens 42,5 hm3, i per tant, l’embassament és al 42%. El problema és que si s’analitza el conjunt del sistema Oliana-Rialb, les aportacions d’aigua són les més baixes dels últims 70 anys.
Amadeu Ros, president dels regants del canal d’Urgell, tampoc hi veu cap altra sortida: «L’única esperança passa per confiar que plogui. Si no, no podrem sembrar a l’estiu i perdrem molts diners, dels quals depenen centenars de famílies».
«Els arbres fruiters estan condemnats, només se salvaran el blat i l’ordi»
Jaume Pedrós, d’Unió de Pagesos
En una setmana, dimecres, dia 19, es reuneixen amb el ministre d’Agricultura, Luis Planas, i esperen que els ofereixi una solució en forma d’ajudes. Si no, l’única opció per rebre indemnitzacions importants serà que els seus regadius es declarin zona catastròfica, asseguren. Aquests camps suposen la part regable més gran de Catalunya, uns cultius que, si no plou, aviat (al maig o al juny) deixaran de ser terres regables.
«Els arbres fruiters estan condemnats, només se’n podran salvar el blat i l’ordi», avisa Pedrós. El blat de moro, que en molts llocs directament no s’està plantant per la falta d’aigua, també és probable que no sobrevisqui. Els agricultors expliquen que ells paguen per les terres que llauren, fet que els obliga a guanyar diners en cada collita: «No són nostres. Si només tenim despeses i no venem, no podrem resistir».
Tant Ros com Pedrós hi coincideixen: no han vist mai una sequera com aquesta. «No ha passat en la vida. Hi han hagut sequeres, però com aquesta, no la recordem. És cert que queda aigua a l’embassament, però no havíem estat tant temps sense veure pluges», diu Pedrós. Intenten no perdre l’esperança i continuar treballant cada dia a l’espera que arribi la pluja, però cada vegada veuen més a prop la mort de milers de cultius i les pèrdues milionàries.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Riu Medi ambient Aigua Agricultura Pluges Sequera Generalitat Crisi Climàtica Gestió de l'aigua
-
Ofert per
- La carrera a la Casa Blanca Jo voto Trump
- LA SITUACIÓ DE LA XARXA DE RODALIES Adif retarda el tall previst a l’R3 per no coincidir amb el de Tarragona
- El Govern central surt en tromba a desvincular-se de la xarxa corrupta
- CRÍTICA Una impostora en la tragèdia del Bataclan
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Avançar el rellotge Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern
- El perdó al procés La fiscal demana indultar per malversació l’exlíder d’ERC si no se l’amnistia
- Balanç de mandat Rovira passa comptes amb Junqueras i li retreu el seu paper a l’1-O
- Tramitació parlamentària El PP es val dels lletrats del Senat per vetar la llei que beneficia etarres