En mal estat
Crit d’auxili del delta del Llobregat: el 90% de les basses estan contaminades
El 2027 acaba el termini perquè el principal aiguamoll barceloní compleixi els requisits que imposa la UE
El delta del Llobretat, el segon més gran de Catalunya, agonitza: vuit de les nou masses d’aigua analitzades estan en mal estat. La realitat és que fa mesos que agricultors, ecologistes i la Generalitat discuteixen sobre com s’ha de custodiar aquest espai. Però mentre es planteja ampliar el límit de les zones preservades, les dades suggereixen una pregunta incòmoda: ¿abans de salvaguardar nous terrenys, no s’hauria de millorar la situació dels que ja estan protegits?
/
L’escenari, en aquests moments, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), és la següent: de les nou basses o aiguamolls, només una està en una situació decent (tot i que amb «incertesa»): Ca l’Arana. Totes les altres incompleixen els paràmetres ecològics exigits.
En concret són els espais de Cal Tet, la Magarola, la Roberta, el Remolar-Filipines, la riera de Sant Climent, l’estany de la Murtra i la Ricarda. Aquest últim és el ja cèlebre estany de la discòrdia, ja que quedaria afectat per una possible ampliació de l’aeroport.
Tenint en compte l’estat precari del principal aiguamoll barceloní, l’Administració té obligacions: el 2027 s’acaba el termini perquè aquestes masses d’aigua compleixin els mínims que es requereixen. Que això passi se n’haurà d’encarregar l’ACA al llarg del tercer cicle de planificació, un pla que la Unió Europea obliga a tenir preparat i que s’aprovarà al llarg d’aquest any, amb retard, segons asseguren fonts de l’agència a EL PERIÓDICO.
Al delta del Llobregat, moltes de les aportacions d’aigua no són naturals i l’espai depèn ja de l’acció humana. «La pressió urbanística ha truncat els sistemes d’aportació naturals i per tant és clau el consum d’aigua artificial», explica Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat. «Com més pressió hi ha, més deficitàries són les quantitats d’aigua, i això també n’empitjora la qualitat», comenta Barnadas amb referència al turisme, les infraestructures (port i aeroport), les carreteres i les ciutats que envolten el Delta.
En aquests moments, part del cabal del riu es manté amb l’aigua regenerada procedent de la depuradora del Prat de Llobregat, un mètode que la Generalitat vol potenciar per fer front a la greu sequera i que ja està en marxa també al riu Tordera.
No obstant, a part de preservar el cabal, el nou repte serà millorar la qualitat de l’aigua d’uns aiguamolls «degradats». Així ho argumenten tant la Comissió Europea, que exigeix mesures de protecció concretes, com el fiscal de Medi Ambient de Barcelona, que en un escrit demana accions urgents per millorar una situació «gens encoratjadora». El delta del Llobregat, com la majoria de llacunes i basses de Catalunya, corre perill. I preservar-lo està en mans dels ajuntaments, la Generalitat i el ministeri, que de moment, continuen sense trobar un punt d’acord que doni una solució.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Medi ambient Aigua Contaminació Aeroport de Barcelona El Prat de Llobregat Crisi Climàtica Gestió de l'aigua
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Daniel Sancho: "Vaig esquarterar el cos perquè estava en xoc"
- PRIMER ANIVERSARI Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- TENNIS Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid
- Copa Amèrica de vela Una regatista d’estirp a l’equip espanyol
- lliga f Alexia i Mariona es reivindiquen en una aclaparadora golejada (8-0)
- Apunt Queden cinc finals
- LES SEMIFINALS DE LA CHAMPIONS Füllkrug abat el PSG, que topa amb els pals i la seva ineficàcia