En mal estat

Crit d’auxili del delta del Llobregat: el 90% de les basses estan contaminades

El 2027 acaba el termini perquè el principal aiguamoll barceloní compleixi els requisits que imposa la UE

Crit d’auxili del delta del Llobregat: el 90% de les basses estan contaminades

ZOWY VOETEN

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

El delta del Llobretat, el segon més gran de Catalunya, agonitza: vuit de les nou masses d’aigua analitzades estan en mal estat. La realitat és que fa mesos que agricultors, ecologistes i la Generalitat discuteixen sobre com s’ha de custodiar aquest espai. Però mentre es planteja ampliar el límit de les zones preservades, les dades suggereixen una pregunta incòmoda: ¿abans de salvaguardar nous terrenys, no s’hauria de millorar la situació dels que ja estan protegits?

/

L’escenari, en aquests moments, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), és la següent: de les nou basses o aiguamolls, només una està en una situació decent (tot i que amb «incertesa»): Ca l’Arana. Totes les altres incompleixen els paràmetres ecològics exigits.

En concret són els espais de Cal Tet, la Magarola, la Roberta, el Remolar-Filipines, la riera de Sant Climent, l’estany de la Murtra i la Ricarda. Aquest últim és el ja cèlebre estany de la discòrdia, ja que quedaria afectat per una possible ampliació de l’aeroport.

Tenint en compte l’estat precari del principal aiguamoll barceloní, l’Administració té obligacions: el 2027 s’acaba el termini perquè aquestes masses d’aigua compleixin els mínims que es requereixen. Que això passi se n’haurà d’encarregar l’ACA al llarg del tercer cicle de planificació, un pla que la Unió Europea obliga a tenir preparat i que s’aprovarà al llarg d’aquest any, amb retard, segons asseguren fonts de l’agència a EL PERIÓDICO.

Al delta del Llobregat, moltes de les aportacions d’aigua no són naturals i l’espai depèn ja de l’acció humana. «La pressió urbanística ha truncat els sistemes d’aportació naturals i per tant és clau el consum d’aigua artificial», explica Anna Barnadas, secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat. «Com més pressió hi ha, més deficitàries són les quantitats d’aigua, i això també n’empitjora la qualitat», comenta Barnadas amb referència al turisme, les infraestructures (port i aeroport), les carreteres i les ciutats que envolten el Delta.

Notícies relacionades

En aquests moments, part del cabal del riu es manté amb l’aigua regenerada procedent de la depuradora del Prat de Llobregat, un mètode que la Generalitat vol potenciar per fer front a la greu sequera i que ja està en marxa també al riu Tordera.

No obstant, a part de preservar el cabal, el nou repte serà millorar la qualitat de l’aigua d’uns aiguamolls «degradats». Així ho argumenten tant la Comissió Europea, que exigeix mesures de protecció concretes, com el fiscal de Medi Ambient de Barcelona, que en un escrit demana accions urgents per millorar una situació «gens encoratjadora». El delta del Llobregat, com la majoria de llacunes i basses de Catalunya, corre perill. I preservar-lo està en mans dels ajuntaments, la Generalitat i el ministeri, que de moment, continuen sense trobar un punt d’acord que doni una solució.