Crisi de l’aigua

El 76% dels aqüífers que depenen de la Generalitat estan en mal estat

  • El decret del Govern proposa recuperar aigua de pous en desús que en molts casos no compleix el mínim exigit

  • La contaminació per purins no només es manté sinó que en moltes zones empitjora

El 76% dels aqüífers que depenen de la Generalitat estan en mal estat

Grup en Defensa del Ter

4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Una de les cartes per lluitar contra la sequera és recórrer a l’aigua d’aqüífers com a recurs. «A les zones que estiguin en excepcionalitat es poden recuperar pous en desús», diu el decret antisequera aprovat pel Govern i que es debatrà en la cimera d’aquest divendres. Actualment, a Catalunya s’extreuen a l’any uns 600 hm3 d’aigua procedent d’aqüífers.

¿Però en quin estat es troben aquestes masses d’aigua subterrània que es podrien utilitzar per proveir la gent? Segons les dades actualitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a què ha accedit EL PERIÓDICO, la resposta és decebedora: el 76% dels principals aqüífers que gestiona la Generalitat (els de les conques internes) estan en mal estat. Si mirem el global de Catalunya (incloent-hi la conca de l’Ebre), aquest tant per cent millora, però continua sent preocupant: més de la meitat d’aqüífers no compleixen els requisits sanitaris exigits. I el pitjor de tot: aquests percentatges han anat empitjorant any rere any, segons recull l’ACA en el seu últim informe tècnic.

Hi ha dos aspectes a tenir en compte: la quantitat i la qualitat. La quantitat de les masses d’aigua subterrània, en general, és acceptable. En canvi, quan se n’analitza l’estat químic, s’evidencia la magnitud d’un tragèdia enquistada a Catalunya: la majoria dels aqüífers no donen la talla.

Les granges de sempre

¿I quin és el motiu d’aquesta qualitat insuficient? Doncs, en bona mesura, és imputable a la presència de nitrats. Dit d’una forma menys científica, el problema són l’orina i els excrements del bestiar que es filtren per terra i contaminen els aqüífers. O sigui, que els famosos purins infesten l’aigua de nitrats. A aquests efectes de les dejeccions de porcs i vaques, s’hi sumen les restes d’alguns fertilitzants agrícoles que també contenen nitrogen o amoníac. És veritat que hi ha aqüífers contaminats per motius que no són els purins, però la majoria de masses d’aigua subterrània pateixen per aquesta raó.

Davant aquest problema històric, l’Agència Catalana de l’Aigua ha anat delimitant les anomenades ‘zones vulnerables per la contaminació de nitrats’. El 1998, només es perimetraven com a territoris afectats certes parts d’Osona, l’Empordà, Urgell, la Segarra, les Garrigues, el Maresme o el Camp de Tarragona. Això suposava només l’11,7% de Catalunya.

Però a mesura que ha passat el temps, el nombre de municipis afectats ha crescut i, actualment, gairebé el 40% de Catalunya i el 49% de les ciutats i pobles han sigut declarats com a zona vulnerable per excés de nitrats a l’aigua subterrània.

Acusacions creuades

El curiós del cas és que tant la identificació del problema com la possible solució recauen sobre la mateixa conselleria, la d’Acció Climàtica i Agenda Rural. L’ACA, part d’aquest de departament, admet al seu informe que «la recuperació d’aquests aqüífers és de difícil solució a curt termini». Però al mateix document s’assenyala clarament qui hauria de resoldre la situació: «Es requereix un esforç de tots els actors, però, molt especialment, de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia». És a dir, una de les estructures de la conselleria apunta cap a l’altra.

Els ajuntaments s’han gastat 19 milions per arreglar problemes de proveïment per culpa de l’excés de nitrats

Encara hi ha una altra dada alarmant: entre el 2016 i el 2021, els ajuntaments han hagut de gastar-se 19 milions d’euros (13 els ha invertit l’ACA) per resoldre problemes de proveïment per culpa de l’excés de nitrats als aqüífers. Una quantitat de diners que no han servit per posar solució a un problema apressant.

Narcís Prat, ecòleg de la UB, avisa que el mal estat de l’aigua subterrània agreuja les conseqüències de la sequera: «Fa molts anys que sabem que els aqüífers estan contaminats, però ¿qui li diu a la indústria dels purins que contamini menys?» Considera que l’ACA i la direcció encarregada del sector ramader haurien de dialogar per trobar una solució, en lloc d’assenyalar-se mútuament.

Fa anys que Ginesta Mary, presidenta de l’associació en defensa del Ter, lluita contra el problema: «Al principi els afectats només érem nosaltres, també n’hi havia a Osona i a la plana de Lleida, però ara la taca de la contaminació de nitrats ja és per tot arreu». Critica que s’han construït més granges intensives de les que la superfície permetria.

Mapa líquid

Notícies relacionades

«Les administracions no hi han fet res, proposen solucions tecnològiques per erradicar els nitrats, però són processos, de vegades biològics, que són caríssims», es queixa Mary. Reclama canviar el model agroalimentari perquè sigui més sostenible: «No pot ser que aquests animals mengin pinso procedent de Sud-amèrica i que després part de la carn es vengui a l’estranger mentre els purins es queden aquí». Quan es va començar a alimentar els animals amb un pinso que genera menys nitrogen, explica, el que van fer les granges va ser ampliar el nombre de porcs.

La Generalitat atorga importància a aquest recurs hídric que es troba sota terra. De fet, aquesta mateixa setmana l’ACA i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) han publicat un mapa detallat de totes les masses d’aigua subterrània que hi ha en la comunitat autònoma. S’hi detalla de quin tipus són i com funcionen per conèixer exactament en quins d’aquests aqüífers es pot aprofitar l’aigua. En total, apareixen cartografiats més de 200 aqüífers, tot i que molts són petits i l’ACA ni els analitza en el seu control anual. Una gran majoria, en el dia d’avui, segueixen contaminats.