Catalunya concentrarà la inversió en aigua regenerada al Llobregat

I aquest itinerari, segons aquest document de l’ACA, al qual ha accedit EL PERIÓDICO, passa per doblar el nombre d’estacions de regeneració d’aigua (ERA), a més d’ampliar les existents. L’objectiu és produir més quantitat d’aquesta aigua i, en alguns casos, que es pugui consumir (després de potabilitzar-se) a les cases. Concretament, es construiran 27 noves plantes d’aquest tipus (a Granollers, la Garriga, Reus, Caldes de Montbui, Valls i Santa Maria de Palautordera, entre altres municipis). En total, des d’ara fins al 2027, es preveuen invertir uns 120 milions d’euros només per potenciar la regeneració d’aigua.

¿Però quina diferència hi ha entre una depuradora i una estació d’aigua regenerada? A la depuradora arriben les aigües residuals i se sotmeten a un tractament que elimina part de la contaminació. L’aigua que s’obté no és prou pura perquè es pugui beure. Però sí que pot tornar als rius (o al mar) sense causar greus perjudicis al medi ambient. De vegades, aquesta aigua s’utilitza directament per netejar carrers, per exemple, de manera que es reutilitza (sense que s’hagi regenerat).

En canvi, la regeneració va un pas més enllà: quan l’aigua surt de la depuradora se li aplica un procés extra de desinfecció per donar-li un ús concret, que pot ser agrícola, industrial, municipal o ambiental (per mantenir el curs dels rius).

A Catalunya, fins ara, s’utilitzaven 70 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada per a aquests usos, principalment per a l’ambiental. No obstant, en alguns casos, l’aigua regenerada també acaba i acabarà (indirectament) sortint per l’aixeta, sobretot a les ciutats metropolitanes.

Recàrrega d’aqüífers

És el que passa des de fa pocs mesos al Prat de Llobregat, on l’estació de regeneració bomba l’aigua riu amunt perquè es barregi amb el cabal. Uns quilòmetres més a baix, una potabilitzadora capta l’aigua per higienitzar-la i que arribi a les cases. Una cosa similar a això, segons el pla d’inversions de l’ACA, es podrà aplicar a noves estacions regeneradores que serviran per recarregar aqüífers (per exemple les que es construiran a Llançà, Mont-roig del Camp, Palamós, Cambrils, Montcada i Reixac i l’Ametlla de Mar).

En el cas que es tregui aigua barrejada de l’aqüífer per potabilitzar-la i distribuir-la, s’estarà utilitzant aigua regenerada per al consum humà de manera indirecta.

En funció de la utilització prevista, varia el tractament que s’aplica a l’ERA. Per exemple, quan es necessita per al reg, es requereix desinfectar l’aigua amb clor. Si l’aigua es barreja amb el cabal del riu o amb les reserves de l’aqüífer, el procés és més complex: s’ha d’aplicar llum ultraviolada i eliminar microcontaminants o bacteris com els nematodes (uns invertebrats que tenen riscos per a la salut). A l’aigua regenerada del Llobregat, de 300 components que podrien ser perjudicials, només se’n va trobar un que sobrepassés el límit permès.

«Aquesta aigua és segura i no se li ha de tenir por. Hem de confiar», assegura Irene Jubany, doctora en Tecnologia del Medi Ambient que va formar part del comitè d’experts que va assessorar el Govern en matèria de regeneració d’aigua.

Detalla que és important estar preparats per poder donar aquest ús extra a l’aigua regenerada: «És útil donar-li un ús agrícola, industrial o urbà, perquè evita utilitzar aigua de boca per a aquestes coses. Però, si la sequera és extrema, cal estar preparats per barrejar-la amb el riu, potabilitzar-la i fer-la arribar a les cases».

No al Besòs

El pla de l’inversions preveu destinar 19 milions per ampliar l’estació regeneradora del Prat de Llobregat, gairebé set milions per a la que ja hi ha a Sant Feliu de Llobregat i cinc milions per millorar les ERA de la Costa Brava.

No obstant, no està previst que l’aigua del Besòs es regeneri perquè acabi a les cases. És el que havien demanat diversos experts, l’empresa Agbar i també el PSC. En aquest riu metropolità, segons expliquen fonts de l’ACA, la prioritat són les potabilitzadores com la que s’està construint.

«Al final, no hi haurà més remei que modificar el previst i aplicar això al Besòs si les sequeres augmenten», adverteix Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB) que també va formar part del panel d’especialistes en aigua regenerada de l’ACA. Jubany també considera que s’ha d’apostar per aquesta fórmula: «És important tenir les proves fetes i estar preparats per reaprofitar aquesta aigua regenerada quan la sequera sigui greu».

«La gran preocupació del Govern»

El president Pere Aragonès va deixar clar ahir la importància d’aquestes inversions per regenerar, dessalinitzar i potabilitzar més: «Són obres importantíssimes que canviaran la situació. Les prioritzem perquè la sequera és ara mateix la gran preocupació del Govern».

Notícies relacionades

El 76% dels aqüífers que depenen de la Generalitat estan en mal estat

¿Què és la febre hemorràgica?

Aragonès admet que algunes de les infraestructures anunciades arriben amb retard, però reivindica el fet que el seu Govern estigui accelerant algunes de les obres. El president també va destacar l’augment en un 25% de la quantitat d’aigua regenerada que s’utilitza al Prat de Llobregat, així com la posada en marxa de l’aportació d’aigua regenerada al riu Tordera.

Aquest mateix 2023 es posarà en marxa la potabilitzadora del Besòs i una nova dessalinitzadora al riu Foix (a Cubelles), a part de l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera. «Hem de guanyar temps com sigui, abans que no es posin en marxa aquestes noves infraestructures», va remarcar Aragonès, que va qualificar la sequera del «problema més greu» que té en aquests moments Catalunya.