Joaquín Barjola: "Són supervivents; una rentada de cara i miri com queden"

-Sí, en fi. Alguna cosa s'ha de fer.

-Ho entenc. Però no deixa de ser curiós. ¿Com va començar?

-Va començar un dia que no tenia res a fer i vaig anar a fer un volt pels Encants. Hi vaig veure un rellotge Casio, dels d'abans, els digitals. Espatllat, brut, parat… I el vaig comprar. Més tard, a casa, el vaig obrir, el vaig netejar amb alcohol i el vaig deixar brillant. El vaig arreglar.

-Per fer alguna cosa.

-Estic a l'atur des de fa quatre anys. He tingut alguns treballs des d'aleshores, però, en general, els dies són llargs. Al principi era per tenir alguna cosa a fer, però després em vaig adonar que ho necessitava; o sigui, que s'havia convertit en una afició.

-¿Quants n'ha comprat des d'aleshores?

-Em fa una mica de vergonya dir-ho. Uns 100. Vaig començar amb els digitals i després vaig passar als de corda. I cada vegada més antics.

-Els compra i els arregla. Tots.

-No sempre. Però ho intento. Els que no puc arreglar els guardo per a recanvis.

-¿I els que sí?

-També els guardo. A sota el llit, en bossetes, perquè no els entri humitat. Suposo que algun dia acabaré per vendre'ls, no ho sé. Els vaig utilitzant. Me'ls poso i la gent els mira. Jo m'encarrego que els mirin. Si agafo el tramvia, m'agafo perquè es vegin. Aquests sí que són rellotges vintage.

-Que quedi clar que vostè no és rellotger.

-No, sóc mecànic. Però sempre m'he arreglat les meves coses. Si se m'espatlla el mòbil, l'arreglo jo. Si s'espatlla l'ordinador, l'arreglo jo. Una vegada tenia un Clio, i tenia 12 anys el cotxe, i vaig desmuntar el motor sencer per arreglar-lo. Em vaig endur els pistons a casa, els vaig netejar i va quedar perfecte. El cotxe estava desballestat al carrer, i recordo que un dia hi vaig trobar una nota: Hi ha tallers de reparació. Algun veí graciós.

-Em va dir que comprava rellotges cada vegada més antics. ¿Com d'antics?

-Rellotges dels anys 30, fins i tot. Marques conegudes i marques rares. He comprat rellotges Isatron, Natron, Conso, Sputnik, Obbo, Ronic, Tronic, Sonic, Vanguard, Roymat, Nepro, Lanco… Ancre, tinc fins i tot un Ancre, un rellotge militar, xulíssim. M'agrada que siguin antics, són com supervivents. Una rentada de cara i miri com queden.

-Els comprarà barats, suposo.

-Vaig un parell de cops a la setmana als Encants i miro a baix, on hi ha les subhastes, i segons el que hi hagi compro alguna cosa. Allà hi ha el que hi ha, ells et donen el rellotge amb el vidre brut, trencat o sense vidre, gairebé sempre parat, a vegades sense la corona o sense alguna peça. Et venen un rellotge trencat. Generalment en demanen poc, tot i que a vegades te'n trobés algun que et demana, no ho sé, 80 euros. Però bàsicament és perquè no sap el que ven.

-Per arreglar un rellotge calen eines….

-Sí. He hagut de comprar pinces, tornavisos… Però al xino, que són barats. I jo mateix m'he fet algunes eines, la meva pròpia bigòrnia, per exemple. La meva és de llautó i té els forats per aguantar els engranatges. També faig servir coses que té tothom a casa, la pinça de la barba, escuradents. Em vaig comprar el meu propi llum de flexo i lupa, això sí.

-El veig tardes senceres abocat sobre un rellotge.

-Els de corda, aquests són molt laboriosos. M'he estat tot el dia ajustant-ne un, tocant el moll perquè s'avança o s'endarrereix. Me n'he carregat algun per insistir molt, i és quan he trobat a faltar eines de veritat.

Notícies relacionades

Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

‘Boomers’ vetats a la discoteca

-¿I els digitals?

-Aquests només cal netejar-los i treure'ls l'òxid. Són rellotges que els propietaris van deixar 20 anys en un calaix, amb la bateria posada. Deixant anar gasos i líquids.