Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

Van començar un any abans que fos emparada pel sistema de protecció de menors de la Generalitat, però les agressions sexuals es van repetir una vegada la nena va entrar en un centre de menors. El cas de la menor de 12 anys que ha accelerat el pla de transformació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), és brutal, però no excepcional. Aquest maig, una trentena de menors tutelats s’han escapat més de dos dies dels centres en els quals resideixen. La xifra arriba a prop de l’1% de tots els que viuen en equipaments del Govern.

Educadors, directors, treballadors de serveis socials, investigadors universitaris i fonts de la mateixa DGAIA assumeixen i alerten que molts d’ells corren el risc de patir abusos sexuals a canvi de diners, regals o simplement atenció, atesa la seva extrema vulnerabilitat, també afectiva.

Segons les dades d’aquest mes de maig que el Govern ha facilitat a aquest diari, 150 adolescents –el 3,3% del total– s’han escapat dels centres de menors, sigui durant hores o dies.

Poden sortir

El 44% són nenes, i el 56%, nens. D’ells, un de cada quatre ha estat més de dos dies sense aparèixer. Es pot dir que la majoria dels centres de protecció de menors són espais oberts: els nens no són privats de llibertat i poden entrar i sortir amb autonomia per anar a l’escola, fer extraescolars o visitar amics o família. Quan no tornen a l’hora prevista, els educadors estan obligats a avisar els Mossos i a la DGAIA.

Segons les dades de la Sindicatura de Greuges, cada any es produeixen al voltant de mil fugues, el 2,5% del total. El percentatge augmenta fins al 4,3% en el cas de les adolescents que tenen entre 12 i 17 anys. "La major part dels abusos dels nens tutelats es produeixen durant les fugues: hi ha noies amb un gran malestar emocional que necessiten molt afecte i, quan arriben a l’adolescència, les relacions sentimentals són molt importants per a elles", assenyalen des d’un grup d’investigació sobre nens i adolescents en risc social.

Sense referents estables

"Els casos d’abusos dins del sistema de protecció són una tipologia d’abús infantil", apunta David Rodríguez, professor de la Universitat de Barcelona, vicepresident del Col·legi de Treball Social de Catalunya i director tècnic de la Fundació Idea, que gestiona centres de la DGAIA.

"Les víctimes solen ser noies que se senten més vulnerables, la seva família s’ha trencat, gestionen un dol mal elaborat i no tenen referents estables perquè els equips són molt canviants", segueix l’expert. "Sovint aquestes situacions les porten a escapar-se i a posar-se en risc", afegeix. Fa ja dos anys que el Col·lectiu d’Educadors dels Centres que pertanyen directament a la DGAIA (CEC), que representa uns 300 professionals actius, va alertar d’aquesta realitat a la síndica de greuges i a la mateixa Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. "Aquestes noies que s’escapen després tornen amb regals i mòbils i roba nova... I això no és a canvi de res", expliquen aquests professionals, que assenyalen que també hi ha nens immersos en aquesta realitat.

Abusos normalitzats

"Se’n van a pisos amb altres adults", afegeixen els educadors. "Es tracta de nenes que en moltes ocasions ja han sigut abusades abans d’entrar a la DGAIA i tenen integrades i normalitzades aquestes pràctiques".

Notícies relacionades

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

Professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), els serveis municipals encarregats d’investigar i detectar el maltractament infantil, així com de proposar les mesures protectores i fer el seguiment dels menors, en fan una radiografia molt similar.

"Aquests nens són víctimes molt fàcils, ja que han perdut els seus vincles i necessiten fer-ne de nous. Si no aconsegueixen aquesta connexió amb els seus educadors, que estan saturats i canvien cada dos per tres als centres, hi ha qui se n’aprofita a canvi d’alguna cosa. Són menors que han normalitzat el risc", explica un psicòleg d’aquest servei.