‘Boomers’ vetats a la discoteca

"¿Ja sabeu on aneu?", va preguntar el vigilant de seguretat d’un conegut club del Poblenou a la Cristina i el seu grup. Sortien del sopar d’empresa, una colla heterogènia "de mitjana d’edat alta", matisa. Van decidir acabar la nit en una discoteca, però a la porta els van barrar el pas. Primer van apel·lar al codi d’indumentària: "No es pot entrar amb boina ni amb gorra", els van dir. Se les van treure, però el club insistia a no deixar-los passar. "Van dir que no era el nostre ambient, que la música no ens encaixava... No ens van impedir el pas, però ens van convidar a no entrar", recorda.

La Cristina i el seu grup van entendre de seguida què passava: la discoteca no els volia a causa de la seva edat. "Amb el que he arribat a ser", repetien, entre bromes i resignació. El mateix li va passar al Jordi. Van celebrar un aniversari de 50 anys al Poblenou i, després d’acabar a les 3.30, van decidir buscar un club. De nou, els van prohibir l’entrada a les discoteques de la zona. "La majoria de la gent era uns 20 o 30 anys més jove. Ens van mirar de dalt a baix i ens van dir en dos llocs que estaven plens, però en un d’ells veies clarament que la gent –això sí, amb menys anys que nosaltres–, pagava l’entrava. De jove no em deixaven entrar a les discoteques perquè portava vambes i ara que tothom en porta no em deixen entrar per l’edat", diu amb ironia.

El David, que també volta per la cinquantena, va patir un episodi semblant, tot i que, en el seu cas, la discriminació per edat es va verbalitzar explícitament. "No surto gaire, però un dia vaig anar a un bar-discoteca del Gaixample de Barcelona. Hi havia una mica de cua, així que vam decidir esperar i ens van dir que aquest local no era per a gent com nosaltres, que valia més que ens en anéssim al Honey, un bar d’ossos. Vaja, que ens van dir vells i grassos. I ho som, sí, però no fa falta dir-ho d’aquesta manera", es queixa.

Veto racial

Els episodis de discriminació a les portes de discoteques no són una cosa nova. Més enllà de l’edat, són molt coneguts els casos de negar l’accés a persones racialitzades. L’oenagé SOS Racisme ha denunciat en nombroses ocasions que hi ha clubs que, sota el pretext del dret d’admissió, han vetat l’accés a persones racialitzades.

Davant aquests casos, però, responen que s’imposa la llei 15/2022 i també el dret a la igualtat de tracte i no-discriminació en l’accés a béns i serveis.

Aquesta discriminació també es produeix per qüestions de gènere. I, de la mateixa manera que passa per motiu de raça, la jurisprudència demostra que no es pot negar l’entrada per raons de gènere o d’orientació sexual: el 2019 es va fer famosa una sentència de Barcelona que inhabilitava un porter i l’obligava a pagar una indemnització per haver prohibit l’entrada a una dona transsexual en qui l’expressió de gènere no coincidia amb el sexe que indicava el seu document d’identitat.

¿I en el cas de l’edat? Passa el mateix. "Es pot considerar un terreny relliscós perquè hi ha el dret d’admissió i, al cap i a la fi, accedir a una discoteca tampoc és un dret, però la llei sí que prohibeix expressament discriminar per edat en l’accés a establiments públics, malgrat que algunes discoteques encara ho facin", diu l’advocat Carlos Hurtado.

Dret d’admissió

"El dret d’admissió no és un dret absolut" i, tot i que "permet a discoteques, bars o sales de concerts establir determinades condicions per admetre l’accés als locals, aquest dret no preval per damunt del dret a la igualtat quan es tracta de serveis oferts al públic en general", assegura.

L’advocat remet a la jurisprudència, que ratifica que no es pot discriminar per edat en l’accés a un club. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia del març del 2009, per exemple, obligava una discoteca a retirar el veto a adults de certa edat, ja que "no hi ha cap raó que justifiqui que [...] s’exclogui d’un establiment obert al públic un grup de consumidors per la mera raó de l’edat que tenen" (excepte, per descomptat, els menors).

Si bé abunden els testimonis dels que diuen que han sigut vetats en locals d’oci per raons d’edat, no hi ha xifres clares sobre això –ni a l’Agència Catalana de Consum ni al Departament d’Interior no hi consta cap queixa– perquè, per exemple, cap de les persones que apareixen en aquest reportatge van elevar denúncies: totes ho van deixar en una anècdota més o menys incòmoda. I això que algunes d’elles van viure l’episodi com un fet denigrant. Va ser el cas del Pau, un home de 50 anys que sempre surt de festa amb la seva parella, de 30 anys. "Només hi vaig si hi anem junts, i no havia tingut mai cap problema. Potser perquè hi anava amb joves", explica. Tot i això, un dia va arribar tard a la festa i va anar directament a l’entrada. Els porters no el volien deixar passar. Va haver de sortir la seva parella i la seva colla per insistir que el deixessin entrar i, després d’una llarga discussió, hi va poder accedir.

Criteris de veto

És "humiliant", resumeix, "haver de suplicar per entrar perquè ets gran, i a sobre que ja tenia l’entrada pagada a l’avançada".

Davant la pregunta de quin és el criteri per no deixar entrar gent a un club, hi ha moltes respostes. Tres encarregats de les relacions públiques de tres sales del Poble Sec, el Poblenou i l’Eixample de Barcelona assenyalen diversos criteris, alguns de molt generals, com ara "res de samarretes de futbol per evitar baralles" o "la gent visiblement drogada o molt èbria no entra". Però també d’específics: "En nits queer no volem comiats de soltera. Poden ser molt invasives i s’han queixat més d’una vegada que tracten les persones amb expressió o identitat de gènere dissident com si fossin un circ o pur entreteniment".

Notícies relacionades

Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

El tardeig arriba per quedar-se

Sobre l’edat, coincideixen, no hi ha un criteri explícit. "La gent ja sap on estarà còmode i on se sentirà incòmode. No fa falta fer-los fora. No vindran boomers a festes universitàries", explica una. Tot i això, una altra adverteix: "Vigilem amb grups només d’homes de 40 anys cap amunt. Hi ha molt divorciat, molt pare que surt per primera vegada després de tenir fills, molt equip de lliga de barri, molta nit de bauxa... Hem tingut problemes. Van a sac contra les més joves, són insistents, no saben entendre que les incomoden i necessiten més de cinc noies per arribar a acceptar el rebuig". En aquestes ocasions, s’expulsa immediatament el grup.

Més enllà d’aquests casos absolutament raonables, la discriminació per edat és palpable. "Els boomers i la generació X volem viure", reivindica la Mireia. Tot i que reconeix que cada vegada hi ha més opcions de tardejos nostàlgics que tenen gust de poc.