Carta d'un jubilat al jovent: no tireu la tovallola

En referència a la carta de José Maria Escorihuela, estudiant de Sant Boi, publicada en aquest diari el 3 de Juliol. La seva carta reflecteix una enorme frustració. Es la frustració del nostre jovent, de la base del nostre futur. Parla de la esperança que li donava Podemos, de que els joves s’han quedat sense opcions polítiques pragmàtiques per portar a terme canvis. Parla de il·lusions, de que la sortida es estudiar anglès a bon nivell i fotre el camp d’aquest país. El títol de la carta es prou eloqüent. Abans tirar la tovallola i marxa perquè aquí no es pot canviar res. Frustrant i decepcionant. Ens hem de preguntar quina esperança estem donant a la nostra joventut. Si és aquesta la solució, alguna cosa estem fent molt malament. I li dono la raó a José Maria.

He quedat molt preocupat de que la nostra joventut estigui tirant la tovallola. Que li importa a José María que el PSOE s’abstingui, la governabilitat d’aquest país, el futur del nostre estat del benestar, les pensions, la educació, la sanitat, si el que creu es que s’ha de fotre el camp i abandonar aquest país abans de que siguis massa tard. Un país ple de corruptes.

Tinc 67 anys, he viscut i estudiat en el franquisme, he estat expedientat a la universitat i reconec que hi va haver-hi moments que també vaig pensar com en José María. Fotre el camp era la solució als finals del seixanta. Però anàvem a passar uns mesos a França (el mes a  prop) i ens oxigenàvem per resistir uns mesos mes. Hem de reconèixer que la transició cap a la democràcia ha estat feta amb preses i pegots que ara estem sofrint.

Segueixo a Ramón Cotarelo i les seves tesis sobre el futur. Al menys, els catalans tenim un projecte, que ben portat, ha d’ampliar les bases de gent que volen canviar les coses i construir una societat millor en que la nostra joventut no pensi en sortir corrents. Societat mes justa, no basada en fets històrics molt qüestionables, des de els reis catòlics, la conquesta d’Amèrica, viure del momio de les colònies i perdre-les, sinó emmirallada en un futur mes just i mes pròsper. Transmetre aquesta il·lusió a la joventut es tasca força essencial i no exenta de esperit de lluita, que els nostres joves tenen mes aviat justeta. No tothom pot entendre-ho. Cal escoltar l’opinió del joves com en José María. Alguns polítics han de llegir la seva carta per fer-se càrrec de la situació real de molts joves d’aquets país.