"Eurovisió: decadència o el carro de la farsa?"

El Festival de la Cançó d'Eurovisió (creat l’any 1956) és un concurs musical televisiu celebrat anualment i produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (UER) a través de cadascun dels ens públics de televisió, que escullen un artista o grup per representar-la amb una cançó interpretada en directe per tots els canals de televisió participants i després els teleespectadors voten la seva actuació preferida recomptant els vots a cada país de forma (teòricament) independent via televot.

L’esdeveniment havia de ser símbol cultural per promocionar nous talents (cantants avui coneguts com Céline Dion es van fer famosos aquí) i, si bé sociològicament és un fenomen de masses barrejant patriotisme i consumisme televisiu, malauradament des de sempre i ara més prevalen els interessos geoestratègics provocant polèmiques per la politització de l’esdeveniment, a més del seu absurd i controvertit sistema de vot i que, no per racisme, hi participen països no europeus com Israel, Kajakstan, Azerbaján, Canadà, Austràlia, puntualment el Marroc, etc desvirtuant el nom del festival.

I parlant des de la ‘democràcia’ formal, no s’admeteren els països comunistes europeus orientals fins als anys 90 (mentre s’admetien l’Espanya franquista i el Portugal de Salazar), la negativa a permetre cantar en català (com l’any 1968 amb la famosa cançó de Joan Manuel Serrat ‘La, la, la’, i sols des de l’any 2004 a través d’Andorra), a més d’expulsar recentment països amb règims políticament incorrectes (Bielorrúsia), a Rússia des de la guerra amb Ucraïna, mentre no es planteja expulsar Israel tot i els seus crims contra Palestina a Gaza, òbviament perquè és un dels principals patrocinadors econòmics del festival.

I és que fins en la cultura intervenen el factor econòmic i els tripijocs polítics lluny d’una estricta neutralitat. Fins quan?