Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"Les Bruixes de Salem a Riells i Viabrea: quan la por condemna innocents"

Un agente de los Mossos dEsquadra / EUROPA PRESS
Juanan Franco
Hi ha moments en què la història ens parla amb una claredat punyent. El record dels judicis de les bruixes de Salem, que semblaria pertànyer a un passat remot i supersticiós, ens interpel·la de nou quan contemplem situacions actuals com l’ocurreguda a Riells i Viabrea, marcades per la por, la desinformació i la voluntat d’assenyalar culpables abans de contrastar els fets.
Entretots
Fa pocs dies, un cas ocorregut en una casa de colònies va desencadenar una tempesta mediàtica que encara sacseja una comunitat educativa. Tot va començar amb un joc infantil dissenyat sense mala intenció, en què un nen, per guanyar, es va despullar completament.
El monitor inexpert va actuar dins un marc d’animació i joc, i va ser la mestra qui, amb criteri, va aturar l’activitat. La situació, si bé delicada, va ser gestionada responsablement i dies després és quan es va assabentar la direcció del centre i és en l’entorn de la investigació dels mossos on cal arribar a la veritat de si la situació va anar més enllà.
El que va seguir, però, no va ser una reflexió serena ni una cerca de responsabilitats reals. Alguns pares, guiats per una barreja de desconcert i desconfiança -i en alguns casos, probablement, per mala fe- van construir una narrativa que acusava el monitor d’abusos i a l’escola i l’equip directiu d’encobriment.
Aquest relat es va estendre com la pólvora i va arribar als mitjans, que en molts casos el van amplificar sense contrastar la veracitat dels fets. El resultat: un linxament mediàtic de mestres i equip directiu que no havien tingut oportunitat de defensar-se ni de ser escoltats.
La història de Salem ens parla precisament d’això. En aquella petita comunitat de Massachusetts, l’any 1692, unes acusacions sense fonament, alimentades per l’histerisme col·lectiu i la voluntat d’assenyalar “altres” van acabar amb l’execució de persones innocents. Aleshores, com ara, el més perillós no eren els suposats crims sinó el clima que permetia condemnar sense proves.
Participacions delslectors
"Miles de pericos nos sentimos traicionados con la marcha de Joan García"

Felipe Guevara L' Hospitalet de Llobregat
"Senyor Illa, el convido a fer aquella política que creu en l'escolta activa i la participació"
José Vidal L'Hospitalet de Llobregat
Mésdebats
El debat
- Pont local ¿Quins centres comercials obren el 9 de juny, Segona Pasqua, a Barcelona i Catalunya?
- Entendre-hi més ‘El conte de la serventa’ va ser una realitat a Irlanda: 9.000 nadons morts i 56.000 mares solteres maltractades al segle XX
- Barcelona es juga un 14% del PIB si els turistes la deixessin de visitar
- Nations League Espanya cau als penals contra la Portugal de l’etern Cristiano
- Amb diversos ingressats Un presumpte brot de salmonel·la causa almenys una vintena d’afectats a Sant Adrià
- TELEVISIÓ I MAS Locutors d’Esport 3
- Barcelona, protagonista Cuina de saga familiar amb vistes al Port Vell
- EL MUNDIAL DE MOTOGP Marc Márquez s’exhibeix a l’Aragó de principi a final
- La Volta / Dauphiné cliclisme La Volta femenina es consolida en el calendari internacional
- BÀSQUET El Barça se suïcida i perd un partit que tenia guanyat