Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

"Les Bruixes de Salem a Riells i Viabrea: quan la por condemna innocents"

Un agente de los Mossos dEsquadra

Un agente de los Mossos dEsquadra / EUROPA PRESS

Hi ha moments en què la història ens parla amb una claredat punyent. El record dels judicis de les bruixes de Salem, que semblaria pertànyer a un passat remot i supersticiós, ens interpel·la de nou quan contemplem situacions actuals com l’ocurreguda a Riells i Viabrea, marcades per la por, la desinformació i la voluntat d’assenyalar culpables abans de contrastar els fets.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Fa pocs dies, un cas ocorregut en una casa de colònies va desencadenar una tempesta mediàtica que encara sacseja una comunitat educativa. Tot va començar amb un joc infantil dissenyat sense mala intenció, en què un nen, per guanyar, es va despullar completament.

El monitor inexpert va actuar dins un marc d’animació i joc, i va ser la mestra qui, amb criteri, va aturar l’activitat. La situació, si bé delicada, va ser gestionada responsablement i dies després és quan es va assabentar la direcció del centre i és en l’entorn de la investigació dels mossos on cal arribar a la veritat de si la situació va anar més enllà.

El que va seguir, però, no va ser una reflexió serena ni una cerca de responsabilitats reals. Alguns pares, guiats per una barreja de desconcert i desconfiança -i en alguns casos, probablement, per mala fe- van construir una narrativa que acusava el monitor d’abusos i a l’escola i l’equip directiu d’encobriment.

Aquest relat es va estendre com la pólvora i va arribar als mitjans, que en molts casos el van amplificar sense contrastar la veracitat dels fets. El resultat: un linxament mediàtic de mestres i equip directiu que no havien tingut oportunitat de defensar-se ni de ser escoltats.

La història de Salem ens parla precisament d’això. En aquella petita comunitat de Massachusetts, l’any 1692, unes acusacions sense fonament, alimentades per l’histerisme col·lectiu i la voluntat d’assenyalar “altres” van acabar amb l’execució de persones innocents. Aleshores, com ara, el més perillós no eren els suposats crims sinó el clima que permetia condemnar sense proves.

Participacions delslectors

Mésdebats