Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"Les Bruixes de Salem a Riells i Viabrea: quan la por condemna innocents"

Un agente de los Mossos dEsquadra / EUROPA PRESS
Juanan Franco
Hi ha moments en què la història ens parla amb una claredat punyent. El record dels judicis de les bruixes de Salem, que semblaria pertànyer a un passat remot i supersticiós, ens interpel·la de nou quan contemplem situacions actuals com l’ocurreguda a Riells i Viabrea, marcades per la por, la desinformació i la voluntat d’assenyalar culpables abans de contrastar els fets.
Entretots
Fa pocs dies, un cas ocorregut en una casa de colònies va desencadenar una tempesta mediàtica que encara sacseja una comunitat educativa. Tot va començar amb un joc infantil dissenyat sense mala intenció, en què un nen, per guanyar, es va despullar completament.
El monitor inexpert va actuar dins un marc d’animació i joc, i va ser la mestra qui, amb criteri, va aturar l’activitat. La situació, si bé delicada, va ser gestionada responsablement i dies després és quan es va assabentar la direcció del centre i és en l’entorn de la investigació dels mossos on cal arribar a la veritat de si la situació va anar més enllà.
El que va seguir, però, no va ser una reflexió serena ni una cerca de responsabilitats reals. Alguns pares, guiats per una barreja de desconcert i desconfiança -i en alguns casos, probablement, per mala fe- van construir una narrativa que acusava el monitor d’abusos i a l’escola i l’equip directiu d’encobriment.
Aquest relat es va estendre com la pólvora i va arribar als mitjans, que en molts casos el van amplificar sense contrastar la veracitat dels fets. El resultat: un linxament mediàtic de mestres i equip directiu que no havien tingut oportunitat de defensar-se ni de ser escoltats.
La història de Salem ens parla precisament d’això. En aquella petita comunitat de Massachusetts, l’any 1692, unes acusacions sense fonament, alimentades per l’histerisme col·lectiu i la voluntat d’assenyalar “altres” van acabar amb l’execució de persones innocents. Aleshores, com ara, el més perillós no eren els suposats crims sinó el clima que permetia condemnar sense proves.
Participacions delslectors
Mésdebats
El debat
- Educació a Catalunya Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»
- Un pla que va impulsar el Govern Aragonès El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona
- Educació Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"
- La nova Casa Blanca Trump eleva més la tensió amb una desfilada militar
- Baròmetre de juny Enquesta CIS: El PSOE es dispara i aconsegueix el seu màxim avantatge sobre el PP malgrat els escàndols judicials
- Evento El Rei presideix el 50è aniversari de la Fundació Mapfre i destaca la seva contribució a l'educació, la investigació i la cultura
- Nits de cine El plaer de disfrutar d’una pel·li a l’aire lliure
- Patrimoni Patum, el ritme únic de la festa de Berga
- Ruta amb bicicleta Un itinerari que uneix el Ripollès i la Garrotxa
- CATA MAYOR Coratge a la nova Mesa del Chef