Cuina de saga familiar amb vistes al Port Vell

Però aquí no es tracta només de carta. El que dona sentit a El Merendero és la història que el sosté, amb noms propis: Rosa María Ribera Vellvé i Jorge Coloma, matrimoni, socis i memòria viva del lloc. La Rosa María, 63 anys, "nascuda cap d’El Merendero de la Mari", com diu Jorge amb mig somriure, és filla de la Mari original. I quarta generació d’una saga de restauradors de la Barceloneta.

Tot va començar amb la seva besàvia, als anys 20, venent pa amb xocolata als banyistes des d’una taula de fusta sobre la sorra. Després van venir els musclos, els escabetxos... i una empresa familiar nascuda quan les dones no emprenien. Després van fundar L’Esport, un dels primers berenadors de la Barceloneta. Van haver de tancar-lo per la guerra, però després del conflicte el van reobrir.

Ja en la tercera generació, la Mari –la mare de la Rosa María– va aixecar Cal Pinxo i, l’any 1988, va obrir El Merendero de la Mari a la platja de Sant Miquel. Un xiringuito amb ànima que, amb l’arribada dels Jocs Olímpics, es va traslladar al Palau de Mar. I allà segueix des del 1994, en un local amb una sala lluminosa i una terrassa que fa goig durant tot l’any.

"El meu pare tenia clar que cada fill havia de tenir el seu restaurant", recorda la Rosa María. Ella es va quedar amb l’original. I tot i que aquell local de platja va ser demolit per la llei de Costes, l’esperit es va mudar intacte a aquest racó privilegiat del Port Vell.

Avui, el Jorge i la Rosa María segueixen al peu del canó amb els seus fills Jordi i Guillermo Coloma, a l’obrador de rebosteria i cap de cuina, respectivament, que són ja la cinquena generació de restauradors de la família. Parella des dels 15 anys, veïns de sempre del barri –tot i que es van mudar quan la Barceloneta va començar a perdre la calma–, no conceben un dia sense trepitjar el local. "La meva mare deia: si no vens, no treballes", resumeix la Rosa.

Això sí, admeten que l’última etapa ha sigut la més dura: pandèmia, obres, inflació, canvis en el turisme i els hàbits de consum. Però no han abaixat els braços. "El problema no és el turisme. El problema és fer-ho malament. Nosaltres sempre ho hem fet igual de bé, i tots són benvinguts", defensa el Jorge.

I això ho saben els clients fidels. "Tenim una família de Tàrrega que ve cada dissabte des de fa anys. Una parella gran per a la qual ho triturem tot. Si un nen vol macarrons, els hi fem. Aquí, qui ve, torna. Som un restaurant familiar. I això es nota", apunta el Jorge.

Receptes de sempre

Notícies relacionades

Opa i política

Les mútues van gastar 3,6 milions el 2024 en detectius per a baixes

Les receptes continuen sent les de sempre. Les bases de les paelles són les de l’àvia. No s’ha tocat res. Producte fresc, obrador propi per a les postres i una cuina a la vista. De fet, van ser dels primers a comprar a Mercabarna. ¿Els plats estrella? El llenguado a la taronja, la fideuà, l’arròs de marisc, el rap a la Mari, les cloïsses marineres... i atenció a joies menys conegudes com la paella del Nen (un arròs pelat en honor a Jordi Coloma fill) o els espectaculars macarrons de la Mari, recepta secreta heretada de Josep Maria Freixa, pare de Ramon Freixa.

Com tot clàssic barceloní, també tenen anecdotari VIP. De Jaume Plensa, que els animava en plena pandèmia a no rendir-se, a polítics com José María Aznar, Pasqual Maragall, la infanta Cristina o actors com Maribel Verdú i Imanol Arias. Però aquí el valor no és a qui serveixes, sinó com ho fas. "Sense secrets: producte fresc, respecte per la tradició i fer-ho tot amb carinyo", sentencia la Rosa María.