Espanya cau als penals contra la Portugal de l’etern Cristiano

Deu minuts va incomodar el partit a Espanya, el temps que van trigar Pedri i Fabián a desactivar les trampes dels portuguesos a la medul·lar, que van poblar de jugadors esglaonats que saltaven a la pressió. Els de De la Fuente van advertir que la final es guanyava per fora i van buscar Nico a l’esquena de Joao Neves. En la seva primera aparició, Williams va servir una passada enrere a Pedri, que no va agafar porteria. Segons després, el mateix Nico forjava una rosca que tampoc va acabar entre pals. El premi va arribar al minut 18 en una situació en la qual Espanya va generar avantatge a la dreta, des d’on Lamine Yamal va fer una passada que es va quedar a mig camí entre Oyarzabal i Nico, però va aparèixer la fe de Zubimendi per reblar la pilota a la xarxa.

Hi havia tanta pissarra que qualsevol moviment inesperat generava superioritat a la gespa. De fet, al minut 26 Nuno Mendes es va afegir a l’atac per sorpresa per trobar oposició fins a cargolar el seu cop amb l’esquerra a la xarxa.

Oyarzabal, de nou

Tot Portugal, tret de Cristiano, s’amagava rere la pilota, mentre Espanya tirava la línia lluny de l’àrea. Els de De la Fuente generaven més incertesa a l’àrea de Costa i en l’última jugada del primer temps Pedri filtrava una passada a l’esquena dels centrals on apareixia el més espavilat de la classe, Oyarzabal, per tocar ben just i marcar. El donostiarra tornava a fer-ho en una final.

Martínez, després del descans, va sumar a l’equació la variant física de Rubén Neves. Portugal necessitava créixer minimitzat pel futbol líquid dels de De la Fuente. La sensació era de domini clar, però el marcador mantenia el rival amb esperances. I al cap d’una hora de partit l’enèsima estampida de Nuno Mendes va retratar una desatenció de Lamine que es va acabar amb una centrada enverinada que Cristiano Ronaldo va aconseguir empènyer a la xarxa amb aquell instint voraç que el manté viu als 40 anys. A falta de futbol, el cor portuguès equilibrava el duel.

El partit demanava canvis a les files espanyoles, però De la Fuente es va estimar més esperar. La final estava oberta quan van saltar al camp Leao, Renaro Vieira, Merino i un Isco que vestia de nou la samarreta sis anys després. El tècnic d’Haro va fer canvis naturals, traient Pedri i Fabián. La final es jugava al fil de la navalla. Una jugada de talent o una situació fortuïta podien decidir-la. Així que les dues seleccions van decidir minimitzar riscos i fiar-ho tot a alguna guspira. Diogo Costa va rebutjar un xut d’Isco i Nico va tirar una altra rosca que va llepar el pal portuguès. Els lusitans van tenir la seva ocasió en una centrada xut de Bruno després d’una cavalcada de Leao. Després d’una temporada extenuant, la final de la Nations es decidiria en la pròrroga.

Martínez va fer tirar enrere Neves i va armar una línia de tres quan atacava, i els laterals Mendes i Semedo es ficaven per dins per generar superioritats que incomodaven Espanya. De la Fuente va mirar de blindar la dreta amb Porro i va fer entrar Baena per un cansat Nico. La pissarra donava pas al cansament i la fatiga entrava com a variable en l’equació d’un partit en el qual s’arribava ràpid a les àrees.

Moment dels secundaris

La banda esquerra de Portugal es va convertir en un malson per als de De la Fuente amb Nuno Mendes i Leao superant espanyols una vegada i una altra. Portugal va demanar penal en un altre eslàlom enlluernador de Nuno Mendes en el qual Baena el va tocar quan ja anava camí de terra. Quan l’entrenador espanyol va deixar a la banqueta Lamine, al descans del temps extra, els lusitans guanyaven clarament als punts. La segona va tenir color espanyol, amb domini de la pilota i un xut des del mig del camp de Porro que va posar un nus al coll dels portuguesos.

El partit finalment es va decidir a la tanda de penals. Va ser el moment dels secundaris i la seqüència de la tanda va ser aquesta: Gonzalo Ramos (gol), Merino (gol), Vitinha (gol), Baena (gol), Bruno (gol), Isco (gol), Nuno Menmdes (gol), Morata (error) i Rubén Neves (gol). Espanya es va quedar a les portes del títol i l’error de Morata, que tant ha donat a aquest equip, la va deixar sense títol. Portugal es va imposar a Espanya. Lamine Yamal s’haurà d’esperar per heretar la corona de Cristiano.

Portugal 2-2 (5-3 p) Espanya

PORTUGAL: Diogo Costa; Neves, Dias, Inacio, Nuno Mendes; Vitinha, Bruno; Neto, Bernardo, Conceiçao; Cristiano. Tècnic: Roberto Martínez. Canvis: Semedo per Joao (m. 46), Rubén per Conceiçao (m. 46), Vieira per Inacio (m. 73), Leao per Bernardo (m. 73), Gonzalo per Ronaldo (m. 86), Diogo per Neto (m. 105).

ESPANYA: Unai Simón; Mingueza, Le Normand, Huijsen, Cucurella; Zubimendi, Fabián; Lamine, Pedri, Nico; Oyarzabal. Tècnic: Luis de la Fuente. Canvis: Merino per Fabián (m. 73), Isco per Pedri (m. 73), Baena per Nico (m. 92), Porro per Mingueza (m. 92), Pino per Lamine (m. 105), Morata per Oyarzabal (m. 110).

GOLS: 1-0, Zubimendi (m. 18); 1-1 Mendes (m. 25), 2-1, Oyarzabal (m. 44), 2-2, Cristiano (m. 61)

Notícies relacionades

Marc Márquez s’exhibeix a l’Aragó de principi a final

La Volta femenina es consolida en el calendari internacional

ARBITRE: Sandro Scharer, suís.

CAMP: Allianz Arena, Múnic.