‘El conte de la serventa’ va ser una realitat a Irlanda: 9.000 nadons morts i 56.000 mares solteres maltractades al segle XX

Caelainn Hogan (Dublín, 1988) era becària de ‘The Washington Post’ quan una notícia del seu país va commocionar el món. Una excavació va corroborar que dins d’una fossa sèptica en desús d’una llar per a mares solteres de Tuam , un poble de la Irlanda rural, jeien 800 nadons, les restes dataven de l’època en què lacongregació de les ‘Hermanas del Buen Socorro’ i el Consell del Comtat de Galway estaven al capdavant del centre. L’edat en el moment de les morts oscil·lava entre les 35 setmanes de desenvolupament fetal i els tres anys, van establir les proves de radiocarboni, i es corresponien al període entre 1925 i 1961, quan les monges acollien allà mares en situacions de vulnerabilitat que parien els seus nadons per donar-los en adopció. L’impacte va ser enorme –una «cambra dels horrors», en paraules del llavors primer ministre del país, Enda Kenny– i hi va haver fins i tot rumors que es tractava d’una notícia falsa. Però a Tuam era vox populi: ja en la dècada dels setanta uns nois havien trobat allà ossos humans, que es van enterrar una altra vegada ràpidament, i el 2012 una historiadora local, Catherine Corless, havia publicat un article sobre això després de recopilar certificats de defunció.

El 2017 corrien vents de canvi a Irlanda, feia dos anys que el matrimoni igualitari s’havia aprovat per aclaparadora majoria i la legalització de l’avortament arribaria l’any següent. Hogan, després d’escriure sobre conflictes i desigualtat des de països com Nigèria, Sud-àfrica i Síria, va tornar a la seva Dublín natal i es va posar a investigar sobre un tema candent. Dos anys abans s’havia instituït una Comisión de Investigación sobre Hogares Materno-Infantiles de Irlanda, que després de molts retards va publicar el seu informe final el 2021. El seu dictamen va ser esfereïdor: més de 9.000 nens havien mort en 18 llars maternoinfantils com el de Tuam, regentats per ordres catòliques en connivència amb l’Estat irlandès, per on van passar unes 56.000 dones embarassades fora del matrimoni que van tenir uns 57.000 nens.

Gestació secreta

Obligades a portar la gestació en secret per les seves famílies van acabar en aquestes institucions, sovint assessorades pel rector local, van ser pressionades per desfer-se dels nadons una vegada van donar a llum i estigmatitzades malgrat ser víctimes de violació en molts casos. Els seus fills van patir una taxa de mortalitat molt per sobre de la mitjana: la desnutrició, la negligència i fins i tot els assajos no autoritzats amb vacunes es van acarnissar amb ells. Un de cada tres nens il·legítims moria abans del complir el seu primer any a Irlanda, segons un informe del 1924. Alguns dels nens que van sobreviure es van vendre a famílies que no podien tenir fills, amb els Estats Units com a destinació preferent.

‘La república de la vergonya’, títol amb què Caelainn Hogan documenta gairebé un segle de maltractament i que Penguin va publicar originalment en anglès el 2019, arriba ara en espanyol de la mà de l’editorial Errata Naturae, amb una declaració de Margaret Atwood a la portada: «Almenys a ‘El conte de la serventa’, la major part del temps, valoren els nadons. Al contrari que en les històries reals que es recullen aquí».

Menjar molsa contra la fam

Alguns dels nens supervivents prenen la paraula al llibre, com Anne Silke, ja morta. Criada per les monges de Tuam, encara recorda el sabor de la molsa que menjava en la seva infància per enganyar la fam. Silke, que també protagonitza el documental ‘Untold Secrets’, de la cineasta Teresa Lavina (està disponible a Filmin), va ser entregada als nou anys als Killilea, una família prominent de la localitat dedicada a la política. Als maltractaments i treballs forçats que ja patia amb les monges, s’hi van afegir abusos sexuals, sense que els Killilea mai haguessin de retre comptes amb la justícia.

Algunes de les mares de les llars maternoinfantils havien nascut en ells i es quedaven embarassades al poc de sortir, en plena adolescència i amb una educació sexual tan nul·la que els sorprenia la regla sense saber què era. El llibre també parla de l’advocada Anne O’Meara, una de les almenys 126 persones que el 2018 va descobrir que havia sigut adoptada il·legalment a través de la St. Patrick’s Guild, dirigida per les Germanes de la Caritat, i va redactar un projecte de llei per corregir les partides de naixement falsificades per les monges, com la seva.

Notícies relacionades

Un sicari menor d’edat fereix de gravetat el precandidat presidencial de Colòmbia, Miguel Uribe

Els microxips i les terres rares centren les friccions dels EUA i la Xina

El dany infligit és incommensurable i costa posar-li en xifres. L’informe de la Comissió d’Investigació sobre Hogares Materno - Infantils parla d’un període comprès entre el 1922 i 1998 en què Irlanda va funcionar com “una teocràcia de facto”, en paraules de l’autora. Aquestes dones i nenes embarassades fora del matrimoni corporeitzaven un desafiament que la nació catòlica feia desaparèixer a través d’aquestes institucions. No obstant,‘La República de la vergonya’ recull també el cas de “El Castillo”, un centre per a mares i nadons limítrofa amb Irlanda del Nord que es va mantenir operatiu fins al 2006.

Nens robats a Espanya

Enel pròleg de l’edició en castellà, Caelinn Hogan crida l’atenció sobreels nens robats del franquismei les dècades posteriors a Espanya, a la calor de les teories del «gen vermell» del psiquiatre Antonio Vallejo-Nájera, que com a agregat a l’ambaixada d’Espanya a Berlín va conèixer de primera mà la doctrina, encara embrionària, dels nazis. “El comerç dels nadons robats es va expandir més enllà dels objectius inicials i es va convertir simplement en un negoci que consistia a treure els fills als que tenien menys recursos”, recull l’autora. A Espanya es van registrar casos de nens robats fins a la dècada dels 80. Hi va haver més països amb pràctiques similars, com l’Argentina o el Canadà. En tots aquests el primer pas ha sigut trencar el silenci.