Manual bàsic

Com guanyar el concurs de tast per parelles més prestigiós del món

  • Si vols emportar-te els 30.000 euros del certamen que organitza Vila Viniteca, aquí tens diverses claus que t’ajudaran una miqueta en el teu afany

Com guanyar el concurs de tast per parelles més prestigiós del món
7
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista. Redactor del canal Cata Mayor

ver +

El Premi Vila Viniteca de tast per parelles és el concurs més prestigiós del món en la seva categoria. Prova d’això és el gran nivell dels concursants, molts arribats de tot el món. Són 120 duos que aspiren en aquesta edició (12 de març, a Madrid) a guanyar els 30.000 euros que s’atorguen als vencedors. Sí, ho has llegit bé: 30.000 euracos. Els segons tampoc se’n van descontents: 7.000 de l’ala. I els tercers, 3.000, que tampoc és cap bestiesa.

Set vins en la fase prèvia i set més en la final, a la qual accedeixen 10 parelles. De cada un d’ells han de dir (¿endevinar?) el país, la zona, la denominació d’origen, la varietat de raïm i any, la marca del vi i el celler. ¿Difícil? Sí. ¿Impossible? No.

I menys encara si fas cas d’algunes de les recomanacions de l’organitzador del concurs, Quim Vila. Llegeix amb atenció perquè potser et serviran algunes claus per a aquesta edició (si esteu apuntats) o la de l’any que ve, que se celebrarà a Barcelona.

Apunta’t al concurs

¿’Perogrullada’? Sí. Però no tant. Perquè inscriure’s al tast (200 euros la parella) ja és molt i molt complicat. Serveixi la dada per entendre per què: quan el dia de gener assenyalat obren el formulari a les 10 del matí via internet, es cobreixen les places en qüestió de minuts. En aquesta edició, en menys de quatre. El que no corre vola, així que toca estar atent, apuntar-s’hi quan s’obren les inscripcions i creuar els dits, «com si volguessis comprar una entrada per a Bruce Springsteen a Barcelona», explica Vila. En aquest cas, els 120 primers seran els 120 que hi participaran. Consol ‘tranquil·litzador’ del cap: «Hi ha llista d’espera».

Has de saber molt de vins

Els que es presenten al Premi Vila Viniteca de tast per parelles són autèntics cracs en la matèria. Exagerant (o no), alguns gairebé podrien dir-te de quin vi es tracta només amb veure’l a la copa. «Els que guanyen són boníssims, però els altres nou finalistes també. Simplement, el dia del certamen venceran perquè han estat una mica més encertats que els seus rivals o una mica menys nerviosos... Però són boníssims», sospira Vila.

¿I quins requisits té algú que arriba a aquest nivell? «El mínim del mínim del mínim és que tinguis nocions importants en la matèria: quines són les grans zones vinícoles del món, quins tipus de varietat hi ha, com són els vins de tal lloc... Perquè al concurs no pots portar xuletes, llibres ni mòbil per consultar» comenta Vila. I això significa que al llarg de la seva vida, sigui per feina (enòlegs, sommeliers, cellerers...) o per pura afició, han provat moooolts vins, han anat a moooolts cellers, han fet mooooolts tastos, s’han apuntat a mooooolts cursos de sommeliers o de botigues de vins...

«Cal estudiar i practicar», resumeix. I aquest ‘background’ és decisiu per enfrontar-se a un concurs en el qual proven tota mena de glops, des dels més comercials fins als més de culte, des dels més barats fins als més cars. En definitiva, com apunta l’organitzador «no es guanya a base de sort».

Primer, gust i olfacte; després, memòria

Molt es parla de la fenomenal memòria dels tastadors, que malgrat haver tastat centenars, potser milers de vins, són capaços d’identificar-los perquè quan beuen glop connecten amb el record d’aquella vegada que el van tastar. Però abans que passi aquesta màgica, prodigiosa connexió entre el paladar i el cervell, has de tenir dues condicions prèvies: «El primer és l’olfacte i el gust, ja que amb ells pots memoritzar aquell vi tenia tal aroma, tal textura, tal volum en boca». I aquest nas i aquesta boca s’han hagut d’anar educant amb els anys.

Entrena al màxim

«¿Algú s’imagina que perquè has estudiat cinc anys de solfeig pots tocar al Liceu? Doncs això és el mateix. Abans d’actuar en un escenari així has de preparar-te molt durant anys», avisa Vila. Per tant, descartada la sort, no guanyaràs només amb talent. Cal entrenar. «És moltíssima feina», adverteix Vila, que recorre a una altra comparació perquè s’entengui millor: «Practicar un esport no significa que no saps competir. En el nostre cas, cal entrenar fent tastos a cegues per anar aprenent i obrint la ment». I proposa que siguin «amb amics i temàtiques sobre varietats o països per compartir sensacions: si aquesta varietat té aroma de romaní, si aquella altra de farigola...». «Un esportista pot ser boníssim però si no treballa el seu talent mai batrà el rècord del món», conclou.

Entén-te amb la teva parella

Una altra bajanada, però Quim Vila ha vist com moltes parelles s’han acabat trencant perquè no s’entenien. «Un membre potser vol anar a guanyar o fer-ho el millor possible i l’altre només vol anar a viure l’experiència, passar-s’ho bé i disfrutar d’uns bons vins; o potser un ha entrenat tot l’any i l’altre ha passat; potser un intenta endevinar quin vi estan tastant i considera que l’altre no s’ho pren seriosament i diu tonteries...», exemplifica. I recorda el cas d’una parella vencedora que es va barallar després d’haver guanyat una de les edicions; fins al punt que els seus membres mai més van tornar a participar junts. La sintonia, per tant, ha de ser màxima, tot i que després s’escolti el típic retret «¿veus?, ja t’ho vaig dir» quan es revelen els vins que han sigut tastats.

Ves a dormir aviat la nit anterior

La nit abans del concurs, Vila recomana anar a dormir aviat. «Alguns dels guanyadors d’edicions anteriors havien estat de gresca el dia previ fins a les tantes i amb prou feines havien dormit. ¡Imagina’t si són bons!». Però si no ets tan bo i vols rendir al màxim, necessitaràs els sentits afinats al màxim. I per a això, el millor serà que arribis com més descansat possible al certamen.

Utilitza el teu mètode per endevinar quins vins són

«No hi ha un mètode únic. Hi ha qui comença per analitzar el vi, descrivint-lo, si és fresc o càlid. O qui comença per la varietat. Però n’hi ha que comencen per la zona geogràfica segons el que els ha suggerit el paladar... Hi ha qui recorre al pressentiment i des de la primera impressió ja té clar el vi que és... Hi ha qui espera una mica més per reflexionar i potser canviar d’opinió... Que cadascú ho faci a la seva manera».

Sense dir-ho clarament, Vila demana que els concursants que se centrin en el vi que analitzen i no intentin posar-se en la ment de l’organitzador pensant quines copes posarà i quins no. ¡Si és capaç de servir quatre ulls de llebre de cop! «Això com voler guanyar el premi Planeta analitzant els llibres guardonats els últims 20 anys. Potser no hi ha un fil conductor entre ells, perquè un serà una novel·la històrica i un altre, una novel·la negra. Potser l’únic que els uneix és que resulten interessants i que es venen molt», compara. Al cap i a la fi, el seu concurs no deixa de ser un reflex del panorama vinícola. És a dir, divers fora de mida. Inabastable. Infinit.

No responguis com un boig a veure si encertes alguna cosa

Notícies relacionades

No val posar que el vi tastat és de Sud-àfrica, de la zona de La Rioja i elaborat amb varietat riesling per tenir més possibilitats d’encertar algun punt dels que pregunten. Per a això està, entre altres coses, el jurat; per rebutjar els que juguen descaradament a la loteria. També està per desempatar quan les puntuacions són idèntiques. Com ho fan: llegint els comentaris que fan les parelles de cada vi. De manera que –allà va un altre consell– el millor és que tu i la teva parella comenteu cada vi, si té tal aroma, si és més o menys intens..., no sigui que empateu amb altres concursants i us deixin fora per no aportar les vostres valoracions.

I, guanyis o no guanyis, disfruta

«El que sempre recomano és gaudir dels vins, compartir-los amb la parella. En definitiva, passar-s’ho bé». Això, en realitat, això ja és una petita victòria, tot i que no guanyis el concurs.