‘Ajo y agua’

Ara fa just 15 anys, Eduardo Inda va proclamar a altes hores de la matinada i en un programa de televisió de l’època, això que a Messi se l’havia de parar «pel civil o pel criminal». No ho va aconseguir, ni ell, ni la caverna, ni el seu equip, i el Barça va guanyar 0-2 a Chamartín amb gols del repudiat Messi i d’un enyorat Pedro. La sentència no era nova, en absolut. Ja es deia, molts anys abans, que l’inefable jugador del Reial Madrid Juanito la va proferir també, referint-se al Barça, en les vigílies d’un altre clàssic, cosa que va fer la volta al món.

Notícies relacionades

Joan Garcia, inscrit hores abans del debut del Barça davant el Mallorca; Rashford, també

Kounde renova i 11 milions per Trincao

Els temps semblen no passar del tot, o, més ben dit, semblen tornar de manera cíclica en un diabòlic carrusel, i el que llavors era argentí, avui és català. El que llavors va arribar baixet i menudet de Rosario, ahir va arribar, desgarbat i esprimatxat, del seu adorat barri de Rocafonda a Mataró, i el Barça, etern Barça, aquest sí, aliè al temps i infinit a l’espai, es manté, impertèrrit i indomable, veient els anys passar.

¿Què ha canviat i per què tinc ganes d’escriure d’aquestes frases i aquell passat? En realitat, res. Potser el desvergonyiment i la gosadia d’un madridisme sociològic, igualment immortal, que ja no s’amaga en les matinades de programes passats i pesats, per intentar combatre l’excel·lència i el preciosisme blaugrana amb males arts. No. Ja no són pinxos opinants de Madrid, de cursi vestit entallat, clavell a la solapa i parpusa al terrat ni jugadors que mai van saber convertir la seva habilitat en modèlic talent, no, avui amb total desvergonyiment, des del terreny de joc i des de lúgubres despatxos del VAR, intenten frenar-nos, ara públicament i sense dissimulació, davant la mirada atònita de 800 milions d’espectadors que comproven, escandalitzats, que el poderós Madrid arbitral i (esportivament) criminal, no era de cap manera una faula, i que encara avui perdura. No ho han aconseguit. De nou no ho han fet, i com diu la dita popular: Ajo y agua. «A ajornar la vostra victòria i a guarir-se de la nostra superioritat...». Perquè, la dita era així, ¿oi?