‘Ajo y agua’

Ara fa just 15 anys, Eduardo Inda va proclamar a altes hores de la matinada i en un programa de televisió de l’època, això que a Messi se l’havia de parar «pel civil o pel criminal». No ho va aconseguir, ni ell, ni la caverna, ni el seu equip, i el Barça va guanyar 0-2 a Chamartín amb gols del repudiat Messi i d’un enyorat Pedro. La sentència no era nova, en absolut. Ja es deia, molts anys abans, que l’inefable jugador del Reial Madrid Juanito la va proferir també, referint-se al Barça, en les vigílies d’un altre clàssic, cosa que va fer la volta al món.

Notícies relacionades

Espanya resisteix el setge alemany i se la jugarà a la tornada a Madrid

La pràctica de l’esport puja en els més grans de 75 anys

Els temps semblen no passar del tot, o, més ben dit, semblen tornar de manera cíclica en un diabòlic carrusel, i el que llavors era argentí, avui és català. El que llavors va arribar baixet i menudet de Rosario, ahir va arribar, desgarbat i esprimatxat, del seu adorat barri de Rocafonda a Mataró, i el Barça, etern Barça, aquest sí, aliè al temps i infinit a l’espai, es manté, impertèrrit i indomable, veient els anys passar.

¿Què ha canviat i per què tinc ganes d’escriure d’aquestes frases i aquell passat? En realitat, res. Potser el desvergonyiment i la gosadia d’un madridisme sociològic, igualment immortal, que ja no s’amaga en les matinades de programes passats i pesats, per intentar combatre l’excel·lència i el preciosisme blaugrana amb males arts. No. Ja no són pinxos opinants de Madrid, de cursi vestit entallat, clavell a la solapa i parpusa al terrat ni jugadors que mai van saber convertir la seva habilitat en modèlic talent, no, avui amb total desvergonyiment, des del terreny de joc i des de lúgubres despatxos del VAR, intenten frenar-nos, ara públicament i sense dissimulació, davant la mirada atònita de 800 milions d’espectadors que comproven, escandalitzats, que el poderós Madrid arbitral i (esportivament) criminal, no era de cap manera una faula, i que encara avui perdura. No ho han aconseguit. De nou no ho han fet, i com diu la dita popular: Ajo y agua. «A ajornar la vostra victòria i a guarir-se de la nostra superioritat...». Perquè, la dita era així, ¿oi?