La maneta de Hansi

Ja a l’estiu li va guanyar Hansi Flick el primer clàssic a Nova Jersey. Era intranscendent. I no servia per a res, però era el primer avís. Un avís que no va detectar el Madrid. Ni tampoc Ancelotti, que no es va sentir incomodat per aquesta derrota (2-1) provocada pels dos gols de Pau Víctor. Tot i que allà ningú va imaginar que el campió de Lliga estava començant a perdre la seva corona davant un entrenador, l’alemany, nouvingut al futbol espanyol que ha dissenyat una revolució que transcendeix el purament futbolístic perquè ha desallotjat el Madrid del poder.

Quatre clàssics, quatre victòries i 16-7. Quatre que en són, incloent l’estiuenc, cinc. I cinc triomfs que han canviat la jerarquia, a més de convertir cada partit a Montjuïc en una festa reclutant fidels amb el seu joc divertit i atractiu. El rècord es va produir en l’últim clàssic coincidint amb la presència de 50.319 espectadors, una cosa mai vista a la muntanya olímpica. I tot el que ha construït aquest Barça ho ha fet sense ser a casa seva, per la qual cosa adquireix encara més valor.

De remuntada en remuntada

El Barça de Flick ha aixafat el Madrid. I en tres dels quatre oficials ha portat el segell del nou tècnic blaugrana que ha modificat la mentalitat dels seus jugadors de manera superba. O sigui, de remuntada a la Supercopa (va passar al gener) a remuntada a la Lliga (va passar diumenge passat) passant per una altra remuntada, la copera a l’abril. No li ha importat el lloc ja que aquest equip juga sempre de la mateixa manera. A l’atac. De manera tan descarada que ha sigut capaç de marcar 16 gols al Madrid (mitjana de quatre per enfrontament), firmant 74 rematades (33 a porteria), despullant la davantera que va ser campiona d’Europa: Vinícius, Rodrygo i Bellingham. Reforçats, a més, per Mbappé. Ni així han pogut guanyar un partit al Barça.

La cadira es va moure a l’octubre

Notícies relacionades

La afició del Espanyol reacciona al fichatge de Joan Garcia pel Barça: "És un traïdor i li farem passar malament a Cornellà"

El Barça paga la clàusula de 25 milions i fitxa Joan García, el porter de l’Espanyol

De res ha servit tant luxe a Ancelotti, qui ha vist com el seu acomiadament es forjava l’octubre passat coincidint amb el 0-4 del Bernabéu. Allà va començar a tremolar la seva cadira. Aquest soroll es va fer més sonor encara al gener, després del 2-5 de la Supercopa, agreujat per l’adeu de la Champions contra l’Arsenal. Si tenia alguna esperança de seguir va ser el mateix Barça de Flick qui les va eliminar traient-li la Copa i ara també la Lliga. Ancelotti no ha sabut trobar l’antídot per frenar la màquina ofensiva construïda en temps rècord per Flick. Amb o sense la seva defensa titular. És igual. El Madrid s’ha mostrat impotent, despullat i atordit perquè cada clàssic acabava sent sacsejat.

Tal si ha sigut la grandesa del Barça que ni li ha importat anar per darrere al marcador. Fins i tot Flick ha sabut arrabassar l’èpica al Madrid, aixafant vells prejudicis. Al Bernabéu, quatre gols en mitja hora. A l’Aràbia, cinc en 26 minuts. Idèntic temps que va transcórrer a Montjuïc per passar d’un 0-2 a un 4-2. Aquest tsunami ofensiu ha triturat el tècnic italià, amb el trident destrossant-lo. Raphinha, amb cinc gols, Lamine, amb tres, i Lewandowski, amb tres més, han segellat 11 dels 16 gols d’un Barça furiosament incontenible.