Interior combatrà el frau en els canvis de sexe en els Bombers

Dos professionals del ram a Badalona i Vic han canviat el seu sexe en el DNI sense alterar el seu nom ni conducta, segons fonts pròximes, cosa que ha desencadenat un intens debat intern sobre les trampes en l’ús de la ‘llei trans’

Interior combatrà el frau en els canvis de sexe en els Bombers
5
Es llegeix en minuts
Clàudia Mas
Clàudia Mas

Periodista

Especialista en històries veïnals, política municipal i reporterisme social

Ubicada/t a Vallès Occidental

ver +

Dos bombers de la Generalitat –un destinat al parc de Badalona (Barcelonès) i l’altre al de Vic (Osona)– han canviat recentment de sexe. Tots dos figuren ara com a dones en el seu document nacional d’identitat (DNI). No obstant, segons assenyalen diverses fonts coneixedores del cas, cap ha modificat el seu nom, la seva aparença, ni la seva conducta habitual en el cos. La maniobra ha encès totes les alarmes dins de la Conselleria d’Interior, no només per l’element inèdit dels casos, sinó pel rerefons que se’ls atribueix. Presumptament, un ho hauria fet com a provocació política davant l’avenç del feminisme en aquest cos d’emergències i l’altre, per una por infundada de perdre la seva plaça davant les pròximes quotes reservades a bomberes.

Els dos casos han motivat múltiples denúncies internes i han obert un debat sobre com frenar l’ús "fraudulent" de la llei trans (4/2023). La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) va obrir una investigació. La direcció de Bombers, mitjançant una circular molt contundent, va advertir tota la plantilla que aquestes actuacions són un "atemptat contra la igualtat de dones i homes". També s’hi han pronunciat els sindicats Intersindical i Comissions Obreres (CCOO), així com el col·lectiu LGTBIQ+ Orgull Osona. Documents i posicionaments als quals ha pogut tenir accés EL PERIÓDICO.

El Departament d’Interior declara a aquest diari que, després d’estudiar la situació, ha "mantingut contactes, converses i reunions de treball" amb el Ministeri d’Igualtat, la Conselleria d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat i la Fiscalia contra els Delictes d’Odi i Discriminació per explorar vies d’actuació. També ha buscat consell en "magistrats i persones encarregades de registres civils que estan confrontant la problemàtica" i "entitats en defensa dels drets LGBTIQ+ i persones referents de l’activisme feminista". Lamenta que els canvis de sexe fraudulents han tingut "un especial impacte en alguns cossos de seguretat de l’Estat" i reconeix la seva "preocupació".

Els dos presumptes fraus van tenir lloc fa més o menys un any i continuen impunes per falta d’eines legals. No obstant, la Generalitat no es dona per vençuda: "Considerem que els fraus de llei són una mala praxi que s’ha de confrontar". Per això, ha posat en marxa una bateria de mesures preventives per evitar futurs casos similars. Entre les quals, formacions internes i sessions informatives dirigides a tot el cos. L’objectiu és blindar el sistema davant el que consideren un ús indegut de la llei trans, que permet modificar el sexe sense necessitat d’informes mèdics ni tractaments hormonals.

De fet, la Generalitat ha actualitzat les bases d’oposicions de bombers publicades el març del 2025, incloent, en aquesta edició, l’exclusió del procés si hi ha indicis fonamentats de frau. La decisió d’aquests dos bombers coincideix amb la imminent aplicació d’una mesura històrica: la reserva del 40% de les places del cos de Bombers a dones, convocada el 2023 i amb entrada en vigor l’octubre del 2025. Una reforma que duplicarà el nombre de bomberes i que ha disparat el temor d’alguns integrants a perdre posicions dins del cos.

El cas de Badalona

La polèmica va emergir a finals d’abril del 2024 al parc de Bombers de Badalona, quan almenys cinc professionals van denunciar un company, identificat amb les sigles R. N., després de comunicar el seu canvi de sexe.

Segons relaten els bombers consultats, va ser el mateix R. N. qui va explicar als seus companys que la seva decisió no responia a una identitat femenina, sinó a la seva percepció que "els homes estan cada vegada més desprotegits davant l’auge de les polítiques d’igualtat de gènere". Asseguren que la seva intenció era provocar una reacció dins del cos, ja que "tots sabien que no s’identificava com a dona".

Aquest diari ha pogut acreditar que la direcció del parc va rebre peticions perquè R. N. adeqüés el seu comportament i hàbits al seu nou sexe. No obstant, ell es va negar, per exemple, a utilitzar el vestidor femení. Davant la tensió generada, el cap del parc va traslladar el cas al cap regional, que el va derivar com un tema de salut laboral i riscos psicosocials.

A principis de maig del 2024, va ser notificada oficialment la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), organisme que depèn d’Interior i també supervisa els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals. Va obrir llavors un expedient informatiu, que va finalitzar sense sanció. Segons els efectius consultats, es va arxivar "per impossibilitat d’accedir a proves concloents". Durant el procés, el Departament d’Interior va citar a declarar R. N., persones del seu entorn i diversos membres del parc, cosa que va generar malestar i divisió al parc.

A Vic, por de perdre la plaça

Un cas similar va tenir lloc al parc de Bombers de Vic abans de l’estiu del 2024. Un altre bomber de la Generalitat, identificat com a D. R., va canviar suposadament el seu sexe registral per motius aliens a la identitat de gènere. Segons fonts pròximes al cas, ho va fer per temor de perdre la seva plaça davant l’aplicació de la quota femenina i va actuar sota una interpretació errònia de la normativa. Creia que el 40% de places reservades per a dones s’havia de complir a cada parc, quan en realitat s’aplicarà al conjunt del cos de Bombers.

Notícies relacionades

El col·lectiu feminista Orgull Osona va tenir coneixement del cas, i després d’analitzar-lo en profunditat, va sol·licitar una resposta institucional a la Generalitat. En concret, van reclamar que s’expulsés del cos els que, segons el seu parer, facin un ús fraudulent de la llei trans.

Més enllà del curs administratiu que segueixin els dos casos, el debat durant mesos ha generat un ambient molt tens en el cos de Bombers i en especial al parc del Barcelonès. Els bombers consultats relaten situacions d’aïllament, pressions i una creixent divisió entre companys. Asseguren haver rebut suport en l’àmbit privat per part d’alguns, si bé matisen que molts altres no es posicionen per evitar conflictes públics. Fonts coneixedors diuen que els bombers que van presentar denúncies han sol·licitat el seu trasllat a altres parcs per no sentir-se còmodes. El caporal del torn que va liderar les primeres queixes ja ha abandonat el parc.

Temes:

Badalona DNI