Tendències lúdiques
El tardeig arriba per quedar-se
Sis de cada 10 discoteques de Barcelona ja ofereixen sessions de tardeig i el sector estima que almenys 125.000 persones surten a la tarda cada cap de setmana a Catalunya. "És el fenomen social més rellevant del segle XXI", diu Ramón Mas, secretari general del Gremi de Discoteques.
La despesa mitjana per client en una sessió de tardeig a Barcelona se situa en 20,3 euros
En l’últim any i mig, s’ha multiplicat un 300% o més el seu impacte social

El fenomen del tardeig es consolida i ja és una part estructural de l’oci a Catalunya. Segons dades del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província, actualment el 60,7% dels locals d’oci a la ciutat de Barcelona –discoteques i bars de copes– compten amb sessions de tardeig, ja siguin permanents o ocasionals. A l’àrea metropolitana i altres capitals de comarca o província, les xifres són "una mica inferiors", però ja representen més de la meitat dels locals.
Des del gremi asseguren que aquest auge també s’està notant en la seva rendibilitat. La despesa mitjana per client en una sessió de tardeig a Barcelona se situa en 20,3 euros, "una xifra superior a la de la sortida nocturna tradicional", apunten.
El motiu l’atribueixen al tipus de públic: el fet que a les sessions de tardeig hi acudeixin clients de més edat implica que poden tenir més poder adquisitiu que els d’altres locals orientats a un públic més jove.
Quant al volum d’assistents, el Gremi estima que actualment "entre 100.000 i 125.000 persones estan sortint de tardeig cada cap de setmana a Catalunya", una xifra que qualifiquen de "conservadora, tirant a la baixa", i que preveuen que continuï augmentant a curt termini.
Consolidació
Tot i que aquestes festes de tarda ja existien fa uns anys enrere, la seva consolidació i generalització a Catalunya és relativament recent. Segons assenyala Ramón Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província, "en l’últim any i mig a Barcelona s’ha multiplicat un 300% o més l’impacte social del tardeig".
En una entrevista amb aquest diari, ha valorat que aquestes sessions diürnes representen, per a ell, "el fenomen social més rellevant del segle XXI". Una de les claus de l’èxit rau en el fet que el tardeig no substitueix a la nit, sinó que la complementa.
"La nit continua sent de la franja dels més joves, mentre que les tardes són més de la generació baby-boomer, que a més representen un percentatge de població molt superior a Espanya", diuen des del gremi. Per això Mas afirma que "les sessions de tarda i nit en el mateix local són del tot complementàries" i llança un missatge als qui encara no s’han afegit a la tendència: "Ja poden afanyar-se els locals que encara no estiguin organitzant sessions de tardeig".
Canvi de tendència
Un exemple d’aquesta evolució és el de l’empresari Kevin González, responsable de diversos locals d’oci al Vallès, que es va sumar al tardeig després de detectar un clar canvi de tendència en els seus clients.
Notícies relacionades"Nosaltres érem purament nocturns, però fa un parell d’anys vam començar a notar que perdíem part de la nostra clientela habitual més gran de 25 anys perquè havien passat a sortir de tarda. Per això vam decidir aventurar-nos en un nou producte de tardes", explica a EL PERIÓDICO. Així van néixer les sessions de tardeig sota el nom de La Descarada, que se celebren a l’hivern al seu local Bliss, a la nova Zona Hermètica de Sabadell, i a l’estiu en un espai a l’aire lliure a Terrassa.
D’aquesta manera, el tardeig ha quedat com una fórmula que permet als locals rendibilitzar les hores vall que abans no s’explotaven, i aconseguir atraure un públic més heterogeni que valora divertir-se sense renunciar al descans nocturn.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Motociclisme Un veloç Àlex Márquez s’apropia de la MotoGP a Silverstone
- Festa diürna Sis de cada 10 discoteques de Barcelona ja ofereixen sessions de tardeig
- Protecció de la infància Teófilo va abusar de la menor de la DGAIA un any abans de l’acollida
- Projecte Stolpersteine Joan Riba no va anar a la División Azul: una llamborda daurada a Barcelona reconeix una víctima dels nazis
- 6 finals en 7 anys El Barça vol engegantir el seu regnat amb la quarta Champions