"Ens bombardegen amb la negativitat"

"No em sorprèn que el 27% pensi en el suïcidi. Molta gent de la nostra edat té aquests pensaments. S’ha normalitzat i els adults no s’adonen del que patim els joves. Sembla que la ‘generació de vidre’ no pateixi, però portem molt pes a sobre d’una part de la societat", descriu d’entrada la Laura, estudiant de la UAB.

Sense futur

La Carla, també universitària, de 22 anys, va directa al problema del futur: "Se’ns ha plantejat sempre un futur molt fosc; hem crescut bombardejats de notícies negatives: que som la pitjor generació, que ens espera un futur sense lloguer assequible, sense una feina digna, que si hem de marxar de casa, que si la Tercera Guerra Mundial... És un bombardeig constant de notícies negatives que ens fiquen al cap, a part de tot el que s’espera de nosaltres i no podem arribar a complir". L’Edgard, que estudia Història, denuncia: "Se’ns ha dit: ‘Treu-te una carrera, estudia un idioma, et menjaràs el món amb això’. I després, al veure que realment no és la veritat, es genera frustració, perquè tot l’esforç no es veu recompensat. Hi ha joves amb molts estudis que són a l’estranger perquè aquí no se’ns dona l’oportunitat".

La Carla, de 21 anys, pronuncia una de les paraules clau: depressió. "És la gran pandèmia, i sí, s’estan començant a entendre els problemes de salut mental, però la generació anterior no entén a la nostra, no entén que passem per problemes. Sí, s’estudia més, però els pares o parents més grans no ho comprenen. No entenen que una persona amb una vida estable pateixi ansietat, i això fa que aquesta persona se senti incompresa i tingui pensaments suïcides".

La Laura va més enllà: "No se’ns permet estar malament. Des de petits ens ensenyen a ser com màquines. No se’ns ensenya sobre gestió emocional. Vas creixent i comences a veure que hi ha emocions que mai t’han explicat, o potser t’han dit: ‘No ploris, va, que això és una tonteria’. No, has de permetre que el nen plori. Hem crescut amb els sentiments reprimits i ara no sabem com gestionar-los. A més, també s’ajunta la resta: el futur, la infància... I ningú t’escolta".

Sota pressió

"Es premia molt la funcionalitat d’arribar a l’examen, a la feina, i tota la resta es deixa de banda. Hem crescut amb el discurs que la vida acadèmica és el més important: ‘Has d’esforçar-te per tenir un futur millor’", descriu la Marta, també estudiant. Afegeix: "I la gestió emocional amaga-la. Després, si tens temps, ja te la gestiones com puguis, perquè ningú t’ensenyarà a fer-ho". La Carla considera que la seva generació està lluitant per un canvi en el model acadèmic, perquè ara tot es basa a "estudiar i escopir-ho tot a l’examen".

Un altre ingredient que pot explicar la ideació suïcida és la soledat de l’estudiant que, després d’haver estat sempre amb els seus amics a primària i secundària, s’enfronta a la universitat. Ho sap bé una de les integrants del grup, que és de Manresa: "Jo només tenia una companya que vingués de Manresa, però no coincidíem en res, de manera que al principi estava totalment sola. He patit l’ansietat social de venir, de no conèixer ningú, la pressió dels professors de fer-te treballar en grup sense conèixer ningú. Tot aquest canvi és introduir-te en una nova vida i, a més, tens la pressió afegida que ja ets adult i has d’estudiar i buscar feina. Tot això influeix molt en els primers cursos, quan encara ets molt jove. Amb 18 anys t’han fet decidir el teu futur, però molta gent no sap si realment vol fer la carrera que ha triat", reflexiona.

L’Oriana i la Sheila, dues estudiants també consultades sobre les idees suïcides, citen un altre factor estressant: les xarxes socials. "Crec que la tensió sorgeix més per internet i per les xarxes que pels exàmens. Per exemple, a Instagram veus que les noies sempre són perfectes, i potser una altra noia pensa que no és suficientment prima o maca".

Els porros, un agreujant

Sí, els porros són habituals a la UAB. Tots els universitaris coincideixen que s’utilitza la marihuana com a relaxant en lloc d’ansiolítics o antidepressius, que tenen associat cert estigma. "Sí, la UAB destaca moltíssim en el món de les drogues, i abans, quan el bus parava en cada facultat, arribaves a les set del matí i ja feia olor de porro al campus", comenten amb un somriure l’Oriana i la Sheila.

En l’estudi elaborat per la UAB abans citat, s’adverteix que el consum de cànnabis com a mètode per alleujar la tensió actua amb un efecte agreujant per a l’estrès. El cànnabis és la substància il·legal més consumida,:un 17% dels joves de 14 a 18 anys i un 20% dels de 15 a 22 han fumat com a mínim un porro en els últims trenta dies. Aquest consum és greu, especialment pel poc desenvolupament neurològic del cervell d’aquests menors, que comencen a fumar cànnabis amb 14 anys.

Més empatia

La Carla demana que els adults "puguin entendre que els joves poden tenir problemes". "Els adults han viscut la crisi, però no entenen que nosaltres podem tenir ansietat i depressió. Els professors haurien de tenir una mirada més humanitària, més empàtica. Som persones, no estudiants o robots". La seva companya, també Carla, reclama més diners per a l’educació pública i la sanitat per disposar de més psicòlegs de qualitat "i que no hagin de donar cita d’aquí a sis mesos." "Que es gestionin de manera diferent els exàmens, perquè no a tots els va bé allò de memoritzar. Hi ha d’haver més varietat a l’hora d’avaluar, perquè pots tenir un mal dia quan toca examen", proposa la Laura.

Notícies relacionades

Arrels rastreja les targetes censals pel canvi de padró

Magda Casamitjana: "Els nens, de petits a grans, han de saber què significa fracassar"

En aquest sentit, la Berta i l’Alba, que són dues estudiants de cinquè any, demanen "més inversió per atendre les necessitats dels estudiants, escoltar-los, que hi hagi més comprensió per part de periodistes, polítics i docents, que no pressionin tant. La filosofia actual és estudiar-se el powerpoint, però s’hauria de saber fins on pot arribar cada alumne, no posar-nos al límit, ser més flexibles amb els horaris dels exàmens".

L’Edgard reclama començar a treballar abans d’arribar a la universitat. "Implementar des de l’ESO assignatures que t’ajudin a la gestió emocional, perquè llavors és quan estàs formant la teva personalitat. És el moment clau per créixer amb unes bases amb les quals podràs gestionar els problemes en l’edat adulta sense dependre tant de psicòlegs i més de tu mateix", acaba dient aquest jove.