Un guèiser a l'asteroide

Diversos estudis han suggerit en les tres últimes dècades que Ceres, el més gran dels asteroides coneguts del Sistema Solar, pot albergar en gran quantitat aigua gelada, tanta fins i tot com la que hi ha a la Terra, però ara per primera vegada un equip d'investigadors n'ha aportat proves contundents amb el descobriment d'emanacions superficials de vapor d'aigua. La frontera entre els asteroides, tradicionalment objectes rocosos, i els cometes, amb gran presència d'aigua, potser s'hauria de revisar, proposen els autors. L'estudi es va publicar ahir a la nit a la revista Nature.

Ceres, un asteroide gairebé esfèric i tan gran que ha estat requalificat com a planeta nan, amb els seus gairebé 960 quilòmetres de diàmetre, es troba entre les òrbites de Mart i Júpiter, una regió esquitxada de nombroses roques de mida petita i mitjana. A Ceres, els investigadors, encapçalats per Michael Küppers, astrofísic de l'Agència Espacial Europea (ESA) al seu centre de Villanueva de la Cañada (ESAC, Madrid), han detectat almenys «dues zones d'on sorgeixen molècules d'aigua, a un ritme de sis quilos per segon», encara que en desconeixen l'origen: tenint en compte que la temperatura de Ceres ronda els -90o, es podria deure a un procés de sublimació o ser una espècie de guèisers que expulsen vapor de l'interior. El descobriment ha estat possible gràcies a observacions efectuades entre els anys 2011 i 2013 amb el ja jubilat telescopi espacial Herschel, que estava equipat per visió en l'infraroig.

Notícies relacionades

Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

‘Boomers’ vetats a la discoteca

La presència d'aigua a Ceres, possiblement des del moment de la seva formació ara fa més de 4.500 milions d'anys, té grans implicacions sobre la concepció general de l'origen de l'aigua al Sistema Solar, i sobre la Terra en particular. Ignasi Ribas, investigador del CSIC a l'Institut de Ciències de l'Espai de Barcelona, no implicat en l'estudi, explica que tradicionalment s'ha considerat que en el nostre sistema hi ha una frontera, l'anomenada snowline o línia de neu, que divideix l'espai en objectes secs sota la influència de l'escalfor del Sol, entre ells la Terra i els asteroides del cinturó primari, i els cossos gelats, incloent-hi els cometes. «Que Ceres tingui elements volàtils canvia aquesta concepció», afirma.

El resultat afegeix interès a la sonda Dawn, de la NASA, que l'any 2015 s'acostarà a Ceres després d'haver visitat al seu veí Vesta. Una de les preguntes més desconcertants sobre l'origen dels asteroides, considera Küppers, és per què Vesta i Ceres són tan diferents malgrat que tots dos es troben al cinturó d'asteroides i en òrbites pròximes. Mentre que Vesta ha experimentat un escalfament extrem i erupcions volcàniques, Ceres s'ha mantingut amb pocs canvis. Una possibilitat és que aquest últim es formés en una regió exterior més freda del sistema i posteriorment se situés en la posició que ocupa actualment.