La UAB recrea el sorgiment de la vida a la Terra primitiva

L'any 1953, el químic nord-americà Stanley Miller, que en aquella època era un estudiant acabat de graduar, va publicar els sorprenents resultats d'un experiment que intentava emular les condicions de la Terra primigènia: va agafar mostres dels elements constituents de l'atmosfera de fa 4.000 milions d'anys --metà, amoníac, aigua i hidrogen--, els va introduir en un alambí, els va escalfar amb una flama i finalment els va aplicar una descàrrega elèctrica. El que va sorgir d'aquella sopa no va ser una mostra aleatòria, ni de bon tros, sinó diversos compostos orgànics entre els quals destacaven 11 aminoàcids, els precursors de les proteïnes i de la vida cel.lular. Una recreació de l'històric experiment de Miller, que va tenir un gran impacte en el món de la ciència, es pot contemplar des d'aquesta setmana a la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L'aparell exposat, convertit en una escultura d'homenatge a l'evolució, reprodueix el sistema original, amb els seus matrassos i tubs de vidre. "Una part del seu mèrit és la simplicitat", resumeix Xavier Parés, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular. "Miller va demostrar que la vida va poder sorgir amb pocs elements químics que, a més a més, són freqüents a l'Univers", afegeix.

Parés explica que l'aparell de la UAB està capacitat per posar-se en marxa si tingués els ingredients necessaris, però un mal ús seria perillós perquè es podrien generar gasos tòxics. Que ningú, per tant, ho intenti a casa.

Miller va aconseguir el seu objectiu en pocs dies, però la gènesi de l'experiment havia començat molt abans. Segons el catedràtic, "fins a la segona meitat del segle XIX, amb Pasteur, encara es creia que la vida, com el florit que apareix en un vell rosegó de pa, sorgia per generació espontània". A principis del segle XX, nombrosos científics es van començar a interessar per la síntesi dels elements orgànics i es van proposar diverses teories --algunes certament peregrines-- però no va ser fins a Oparin i Haldane, als anys 20, quan es va suggerir que la vida hauria pogut sorgir a partir d'una atmosfera molt simple amb l'aportació energètica dels rajos i la radiació.

Poc després, Wöhler va informar sobre la primera síntesi química d'una senzilla molècula orgànica --la urea-- partint de materials inor-

gànics, concretament cianat de plata i clorur d'amoni.

SORGEIX LA QUÍMICA PREBIÒTICA

Segons relata el biòleg mexicà Antonio Lazcano, un dels millors especialistes en l'àmbit de l'origen de la vida, aquests esforços "van preconitzar l'inici de la química orgànica prebiòtica". Lazcano, que dimecres va pronunciar una conferència a la UAB, matisa que no hi ha "cap indici" que Wöhler i altres científics que van portar a terme aquests estudis "estiguessin interessats a saber com es va produir la síntesi de components orgànics en condicions prebiòtiques". Això va ser mèrit de Miller. I també de Harold Urey.

Urey, professor de la Universitat de Chicago i premi Nobel el 1934, és el segon pilar de la història. El 1951, el professor va exposar les seves investigacions sobre l'origen de la vida en una conferència a la qual va assistir Miller, que tenia 21 anys. L'alumne es va sentir entusiasmat i, un any després, va proposar a Urey realitzar un experiment. Al professor li va costar d'acceptar, però al final van muntar tres aparells que intentaven simular la Terra primitiva, "o el que es pensava en aquella època que era la Terra primitiva", precisa Parés. Les diferències concernien als compostos utilitzats, la pressió i el tipus de guspira que havia de simular els rajos primitius, entre altres aspectes, però en tots tres van sorgir aminoàcids.

Notícies relacionades

Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

‘Boomers’ vetats a la discoteca

Miller i Urey, encara que el professor va declinar aparèixer com a firmant, van decidir remetre els resultats a la revista Science a principis del 1953. La prestigiosa publicació es va mostrar recelosa, però les evidències --l'experiment es va donar a conèixer per altres mitjans-- van concloure amb la publicació final el 15 de maig.

L'experiment encara conserva el seu interès. "Els geòlegs d'avui dia tendeixen a dubtar que l'atmosfera primitiva tingués la composició altament reduïda utilitzada per Miller", relata Lazcano. "Molts han suggerit que els components necessaris per al naixement de la vida potser van arribar de fonts extraterrestres, com ara meteorits. No obstant, hi ha evidències que apunten que els aminoàcids van ser sintetitzats en els seus mons d'origen a través de reaccions similars a les de l'experiment de Miller".