El desconfinament «no serà cosa d'uns dies», adverteixen els experts

Si no hi ha més pròrrogues de l’estat d’alarma, la ciutadania espanyola començarà a sortir al carrer a partir del 10 de maig, segons va anunciar dijous el president del Govern, Pedro Sánchez. Però no hi haurà una tornada total a la normalitat, sinó més aviat un «desescalament» gradual del confinament. Els experts adverteixen que la població ha de preparar-se perquè «no serà cosa d’uns dies». («Podrem fer vida normal d’aquí a un any», va augurar recentment l’investigador Salvador Macip en una entrevista amb Efe) i la frustració és «el pitjor» per a la salut mental. 

Bars, restaurants, platges, vida laboral, fins i tot el turisme, tal com els coneixíem fins ara, tardaran a arrencar. O ho faran amb molts matisos. La interactuació social estarà força temps marcada per una pandèmia, la magnitud de la qual és molt més gran del que reflecteixen les xifres oficials: la seva veritable mida l’esbossaran més encertadament els testos de diagnòstic a gran escala que es facin, també, entre la població asimptomàtica. Aquesta eina serà clau per teixir la gradual tornada a la normalitat.

«El desescalament no pot ser de cop, sinó progressiu. Hem d’establir garanties –en comptes de termes temporals– perquè hi ha un risc de rebrot», explica Joan Guix, secretari general de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), que ja treballa en aquestes mesures. Guix incideix en la importància de fer «molts testos», sobretot en «grups de risc», com professionals sanitaris o gent gran.

«Hi haurà dues eines clau: el distanciament social i les mesures higièniques. Els bars o restaurants tardaran a obrir: tot el que suposi ajuntar molta gent ho haurem de retardar. La pressió econòmica no ens pot portar a prendre decisions precipitades», demana Guix. «La nostra manera de viure serà molt diferent. Ara tenim el coronavirus, però estem veient com es comporta un virus en una societat globalitzada. Hi haurà més epidèmies», adverteix. De moment, Sanitat recomana l’ús de mascaretes en el transport públic i la Generalitat de Catalunya repartirà 1,7 milions de mascaretes a partir de dimarts.

El turisme (que a Espanya aporta un 12% del PIB) també es veurà modificat quan passi la quarantena. «Tot i que no podem posar barreres a la globalització, segurament no podrem viure el model de turisme massificat, amb aglomeracions de gent de diferents llocs i basat en l’alcohol», afirma Guix. El mateix succeirà amb les platges: S’hauran d’establir sistemes que mantinguin el distanciament, sense aglomeracions.

L’infectòleg Oriol Mitjà, a qui el Govern va encarregar un informe sobre les mesures de desconfinament que ha d’adoptar Catalunya (i a qui el president Torra va nomenar assessor personal en la matèria), recomana, en una primera fase, «coordinar iniciatives en la societat civil». Com va explicar a Twitter, entre aquestes hi ha deixar sortir abans persones no vulnerables, la detecció precoç de pacients positius i els seus contactes, dur a terme confinaments focalitzats en zones determinades i avaluar la immunitat poblacional mitjançant proves.

Aquestes proves per saber quina és la «càrrega de malaltia» al país marcaran el desconfinament en l’àmbit laboral. «Com més persones hagin passat el virus, millor, perquè estaran immunitzades», assenyala el cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Benito Almirante. Perquè hi hagi immunitat col·lectiva suficient, les persones que han passat el virus haurien de representar el 30% o 40% de totes: uns 20 milions d’espanyols. «Si no s’arriba a aquesta taxa, la immunitat col·lectiva és feble. Hi podria haver un rebrot de la malaltia i el sistema no s’ho pot permetre», avisa. 

A un metre i mig a la feina

Tot i així, els experts veuen necessària que l’activitat productiva es reprengui aviat perquè «no és un possible que un país estigui aturat mesos», en paraules d’Almirante.  Malgrat que aquest retorn a l’activitat laboral tindrà noves pautes: un distanciament social d’almenys un metre i mig en els llocs de treball, s’evitaran les reunions «innecessàries» (alhora que s’optarà per les telemàtiques) i els desplaçaments a l’oficina en transport públic seran amb mascareta, si bé «Espanya no té en aquests moments 42 milions de mascaretes». 

Per la seva banda, Ildefonso Hernández, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), remarca la necessitat de «posar a punt» els hospitals i centres de salut perquè estiguin «alleujats», tant en recursos humans com materials. «Hem d’augmentar la capacitat de resposta davant de possibles nous problemes del coronavirus. Això implica emmagatzemar estoc: tenir prou materials de protecció per a llarg termini». I, també formar més professionals en el Covid-19, perquè puguin substituir-se els uns als altres.

Nens i adolescents, primer

¿I el desconfinament social? «Serà per grups. La gent més vulnerable serà l’última a sortir. Seria convenient començar amb nens i adolescents. I els bars, restaurants, espectacles esportius, musicals... seran el final del camí. L’esport no podrà tenir públic de moment. I quan els futbolistes marquin un gol, no es podran abraçar», apunta Almirante. El mateix especialista assenyala que un aspecte que marcarà el turisme serà la «por» de la gent a desplaçar-se. «Segurament aquest estiu la població espanyola es mourà dins del país. Però el turisme massiu al qual estem acostumats a Barcelona no succeirà en els pròxims mesos», augura.

Notícies relacionades

Sánchez anuncia una altra pròrroga de l'estat d'alarma fins al 10 de maig

Coronavirus: Sanitat no descarta recomanar l'ús general de les mascaretes

Des del punt de vista psicològic, començar a sortir anirà a la gent «fantàsticament bé», segons el cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital del Mar (Barcelona), Víctor Pérez. Però adverteix que la societat (i, en especial, els professionals sanitaris) està «molt cansada» i començaran a «aparèixer» problemes de salut mental, com ara ansietat, depressió o consum d’alcohol. «Mai havíem viscut una crisi d’aquesta magnitud. Fer càlculs seria una imprudència, però és veritat que, quan passen aquestes grans catàstrofes, el dolor se socialitza i coses que abans eren un drama tremend passen a ser relatives», diu Pérez.

«Hem de preparar-nos perquè això no serà cosa d’uns dies, sinó que implicarà un alt canvi en la manera d’interactuar. I, si no tenim això clar, es generarà més frustració, que és el pitjor per a la salut mental», precisa, per la seva banda, Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron.