Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura

Passats dos anys, ¿què passaria si ara se celebressin eleccions autonòmiques? Una fotografia del moment polític l’ha ofert el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) a través d’una enquesta sobre «tendències i demandes municipals i autonòmiques» que inclou la intenció de vot en totes les comunitats. La conclusió general és que cinc autonomies podrien canviar de color en benefici del PSOE. O el que és el mateix, cinc barons del PP podrien perdre els seus actuals governs. Les projeccions del CIS apunten a un possible tomb polític a l’Aragó, lesBalears, Castella i Lleó, el País Valencià i lesCanàries.

Cal ressenyar que l’estudi només proporciona la intenció directa de vot, però sense estimació d’escons, per la qual cosa no es pot concloure quina seria la suma dels blocs d’esquerra i dreta en cada comunitat. El que sí que reflecteix el sondeig és que el PSOE seria la força més votada en tres autonomies que no governa en l’actualitat: Les Canàries, les Balears i Castella i Lleó. A l’arxipèlag canari ja van guanyar els socialistes fa dos anys, però l’aliança de Coalició Canària (CC) i PP els va barrar el pas. Ara el PSOE obtindria el 21,7% dels vots, però la suma de regionalistes (15,9%) i populars (12,7%) el superaria en set punts, per la qual cosa CC continuaria tenint la clau de l’Executiu insular.

Mañueco, a la corda fluixa

Una cosa similar succeiria a lesBalears, on el CIS atorga al PSOE la primera posició amb el 23,1% dels vots, però amb poc més d’un punt d’avantatge sobre el PP (21,9%). No obstant, el 10,6% que aconseguiria Vox fa que el bloc de dretes superi en 2,5 punts el d’esquerres. A sis de cada deu votants d’aquesta comunitat els agradaria que canviés l’actual presidenta, Marga Prohens.

A Castella i Lleó, les eleccions de la qual toquen a principis del 2026, sí que perillaria la presidència d’Alfonso Fernández Mañueco, el primer baró popular que va acceptar governar amb Vox. Els blocs estan molt empatats: els socialistes guanyarien amb el 30,7% dels vots i la suma del PP (24%) i Vox (6,1%) es quedaria en el 30,1%, per la qual cosa la governabilitat podria dependre d’Unió del Poble Lleonès (UPL). De fet, al 65,3% dels enquestats els agradaria que hi hagués un canvi en la presidència autonòmica.

Azcón i Mazón

Segons el CIS, el PP revalidaria la seva condició de primera força a Andalusia, Aragó, Cantàbria, el País Valencià, Extremadura, Galícia, Madrid, Múrcia i La Rioja. Però en dues d’aquestes comunitats, la governabilitat estaria en suspens davant la igualtat entre blocs. A Aragó, l’actual president, Jorge Azcón, tornaria a guanyar les eleccions amb el 28,2% dels vots per 2,6 punts d’avantatge sobre el PSOE (25,6%). I precisament aquesta mateixa diferència, 2,6 punts, és la que separa la suma de les esquerres i de les dretes a favor dels conservadors.

Notícies relacionades

Sánchez braceja per salvar-se del naufragi mentre Feijóo celebra cada cop amb el PP de festa

Illa exhibeix el seu suport a Sánchez i a les mesures preses en el PSOE: «Anem pel bon camí»

L’altre govern del PP en perill seria el del valencià Carlos Mazón, a l’ull de l’huracà des de la tràgica dana de l’octubre passat. Amb tot, els populars mantenen un ínfim avantatge de tres dècimes sobre els socialistes, mentre que Compromís i Vox es disputen la segona plaça amb un avantatge d’1,2 punts per als primers. En el desenllaç d’aquests dos duels hi hauria, probablement, la clau de la governabilitat.

Illa continua fort

D’altra banda, els socialistes conservarien folgadament les seves quatre autonomies actuals (Astúries, Castella-la Manxa, Catalunya i Navarra) i tornarien a ser decisius per decantar l’Executiu basc entre el PNB i EH Bildu. El tauler català, on el Govern de Salvador Illa està a punt de complir un any, el PSC obtindria el 26,5% dels vots i ERC superaria com a segona força Junts, que es jugaria el tercer lloc amb el PP.