El Madrid topa amb Luis Enrique

Feia molt temps que el Reial Madrid no mostrava una versió tan treballada. El Dortmund va ser una joguina trencada en mans de l’equip que més de debò s’ha pres el Mundial de clubs, el torneig que ha cobrat sentit amb el pas de les eliminatòries. Xabi Alonso té un onze perfectament definit en què haurà d’encaixar Mbappé per decret presidencial. Però els mèrits que el club blanc hagi accedit a les semifinals amb suficiència li corresponen a Gonzalo.

En el màster accelerat dels EUA hi ha diversos jugadors en l’excel·lent, que serà matrícula d’honor en cas d’aconseguir el títol a Nova Jersey. Gonzalo, abans del 10, va mostrar un turmell de goma per recompensar la visió de Güler. La ‘doble G’ que ha canviat la cara d’un equip que fins fa res vivia exclusivament de les individualitats. El del planter, home ja del primer equip, està en totes les jugades d’atac importants. Va participar en el 2-0 amb una passada perquè Alexander Arnold filtrés una gran centrada que va empènyer Fran García, que va finalitzar amb una gran rematada.

És el nou Reial Madrid dels García Torres. Curiosament, tots dos comparteixen els dos cognoms. Són la reedició d’aquella generació que entre finals dels 70 i principis dels 80 va treure el club blanc d’una crisi econòmica.

Vermella a Huijsen

L’evolució d’aquest equip ha sigut tan radical que els que s’han quedat enrere són els seus previsibles grans pilars, com ara un suplent Mbappé i un Vinícius que van reprendre els seus companys per no respectar la filosofia col·lectiva que ha triomfat en sis setmanes.

Tot i que a la pròxima campanya, marcada pel Mundial de seleccions, es necessitarà la contribució d’una nòmina llarga de jugadors, el Madrid arriba al curs vinent amb un onze definit. Però encara falta el partit rodó en el qual la relaxació no provoqui un gol com el de Beier en el temps afegit després d’un error de Rüdiger.

El final del partit va trencar amb la monotonia per la vermella de Huijsen, que va fer un penal que obre un buit en la defensa blanca. Mbappé, de xilena, va marcar el 3-1 que va escurçar Guirassy des dels 11 metres. Tot i que Courtois va guanyar el partit amb una mà guanyadora. Al camí emergeix ara Luis Enrique, el gran enemic dels blancs i l’únic que pot sotmetre la nova jerarquia de Xabi Alonso.

Greu lesió de Musiala en l’adeu del Bayern

Era l’última jugada d’un avorrit primer temps. Musiala, el davanter del Bayern, va lluitar per la pilota amb Donnarumma, el porter del PSG. I el seu turmell esquerre es va trencar en aquesta desafortunada acció. Ell va sortir en llitera, pateix una greu lesió, que li pot fer perdre’s tota la temporada i el porter italià plorava.En la segona meitat, l’equip de Luis Enrique, que va acabar amb nou jugadors, per les vermelles directes a Pacho i Lucas Hernández, va saber tombar el conjunt bavarès. El gol de Doué, amb un precís xut que va enganyar Neuer (m. 78), va reanimar el Paris SG, el partit del qual no estava sent elèctric ni intens com de costum. Però el Bayern va topar sempre amb la figura d’un gran Donnarumma. I sofrint amb dos jugadors menys, va arribar Dembelé (m. 90+6) per firmar el 2-0 definitiu.

Reial Madrid 3-2 Borussia Dortmund

REIAL MADRID: Courtois; Trent, Rüdiger, Huijsen, Fran García, Tchouámeni, Valverde, Güler, Bellingham, Vinícius, Gonzalo Garcia. Tècnic: Xabi Alonso. Canvis: Ceballos per Vinicius (m. 67); Modric per Bellingham (m. 67); Mbappé per Trent (m. 67); Asencio per Tchouámeni (85); Rodrygo per Gonzalo (86).

BORUSSIA DORTMUND: Kobel; Süle, Antón, Bensebaini, Ryerson, Svensson, Sabitzer, Gross, Brandt, Adeyami, Guirassy. Tècnic: Niko Kovac. Canvis: Nmecha per Gross (m. 46); Beier per Adeyemi (m. 46); Couto per Süle (m. 46); Duranville per Brandt (m. 63); Chukwuemeka per Duranville (82).

Notícies relacionades

Un Àlex Márquez ferit causa sensació a Alemanya

Una Espanya espessa s’imposa a Itàlia i passa a quarts primera

GOLS: 1-0 (m. 10), Gonzalo; 2-0 (m. 20), Fran García; 2-1 (m. 93), Beier; 3-1 (m. 94), Mbappé; 3-2 (m. 97), Guirassy, de penal.

VERMELLES: Huijsen (m. 96).