Estrena a Barcelona

El TNC acull una versió radical de ‘Madame Bovary’

Carme Portaceli i Michael de Cock firmen una versió minimalista i contemporània de la novel·la de Flaubert amb dos actors

El TNC acull una versió radical de ‘Madame Bovary’

Danny Willem

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

El TNC acull un versió radical de ‘Madame Bovary’, cèlebre novel·la de Gustave Flaubert, que adapta al teatre amb només dos personatges, dirigida per Carme Portaceli amb un text adaptat per Michael de Cock, director del teatre KSV de Brussel·les (Bèlgica). Tots dos ja van firmar ‘Mrs Dalloway’, un homenatge a Virgina Woolf, i ja planegen un altre muntatge que se centrarà en «un personatge històric femení que m’obsessiona des de fa temps, no puc dir més», assenyala Portaceli. De Cock repetirà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) aviat amb l’estrena al maig de ‘L’Alquimista’, adaptació de la novel·la ‘Opus nigrum’ de Marguerite Yourcenar.

Portaceli estrena ‘Bovary’ a Barcelona amb gairebé totes les entrades venudes –estarà aquest dissabte i diumenge a la Sala Gran– després d’aconseguir molts aplaudiments a Europa amb aquest muntatge, amb una posada en escena minimalista, que es veurà amb subtítols en català i anglès. Es va estrenar al teatre KSV, però a causa de la pandèmia va tenir una primera versió filmada.

De la novel·la original només en queden dos protagonistes: el matrimoni Bovary. Maaike Neuville, una intèrpret belga molt coneguda pel seu treball en teatre i el cine encarna l’Emma, la dona infidel que intenta animar la seva vida i sortir de la cotilla del matrimoni amb amants, diversions i vestits. Koen De Sutter, actor i director amb una dilatada carrera, assumeix el rol de Charles Bovary, el marit d’ella, un metge de províncies incapaç de complir amb les espectatives de felicitat de la seva parella. Al seu dia la novel·la va causar escàndol i el seu autor va ser portat als tribunals per la profusió d’escenes sexuals i d’adulteri que apareixien a l’obra, publicada per entregues a la revista literària ‘La Revue de Paris’ (1856-1857), en què al seu dia també van publicar altres destacats autors com Honoré de Balzac i Alexandre Dumas.

«L’obra va a l’essència de la novel·la de Flaubert», diu Portaceli. Al principi vam pensar a incloure més personatges: els amants, el marit i la mare. Però, després ho vam rebutjar perquè la base són ells dos, el matrimoni. Per això vam optar per aquesta versió tan radical amb només dos personatges». Tot i que en realitat són tres perquè el moment en què l’Emma descobreix l’òpera compta amb la participació d’una soprano que interpreta una famosa ària de ‘Lucia di Lammermoor. «Aquest personatge hi havia de ser perquè la primera vegada que l’Emma va a l’òpera descobreix el món nou que la canvia per complet, que creu que la farà feliç amb aquests bonics vestits i aquestes noves amistats».

Insatisfacció

Portaceli i De Cock aborden la insatisfacció burgesa que retrata Flaubert amb una visió del segle XXI, i la converteixen en una tragèdia contemporània. Els problemes de l’Emma i el Charles s’extrapolen a un món que no ha canviat tant. La societat actual continua imposant límits. L’Emma s’hi rebel·la i acaba buscant una felicitat a través dels diners i del sexe. Ella que va créixer somiant amb l’amor romàntic de les novel·les acaba al pol oposat del que volia ser.

Notícies relacionades

«El ‘shopping and fucking’ no dona la felicitat», recorda Portaceli. «Però no s’ha d’esperar al final de la vida per ser una mateixa», afegeix. I, parafrasejant Simone de Beauvoir, la directora ha assegurat que «mentre una dona pugui estimar no amb la seva debilitat sinó amb la força, no a través de la humiliació sinó de la reafirmació, l’amor no serà per a ella com per als homes una font de vida, sinó un perill mortal».

Més enllà de l’afany de Portaceli d’internacionalitzar el TNC, com a directora teatral a Portaceli l’esperen projectes importants. Entre aquests destaca l’estrena la temporada que ve de ‘La madre de Frankenstein’, adaptació de la novel·la d’Almudena Grandes sobre la Guerra Civil i la postguerra que pujarà a escena gràcies a una ambiciosa coproducció entre el TNC i el Centre Dramàtic Nacional (CDN).

Temes:

Teatre