Els artistes reclamen obrir els teatres a Europa

Destacats creadors europeus sol·liciten la reobertura de les sales i la tornada al treball amb ‘La cultura és segura’, un al·legat per la cultura impulsat per Michael de Cock (KVS Brussel·les) i Carme Portaceli (Teatre Nacional de Catalunya). Feabrice Murgia (Théâtre National de Bruxelles), Peter de Caluwe (De Munt / La Monnaie), Milo Rau (NTGent), Serge Rangoni (Théâtre de Liège, Prospero, European Theatre Convention), Guy Casiers / Maud Van de Velde (Toneelhuis), Chloé Dabert (La Comédie de Reims), Wajdi Mouawad (Théâtre National de la Colline, París), Claudio Longhi (Piccolo Teatro, Milà), Giuliano Barbolini (l’Emília-Romanya Teatre Fondazione), Nuno Cardoso (Teatre Nacional Sâo Joâo, Porto), Tiago Rodrigues (Teatre Nacional Di Maria II, Lisboa), Alfredo Sanzol (Centre Dramàtic Nacional, Madrid), Txema Viteri (Teatre Calderón de Valladolid) i Anne Goalard (Young Programing Arts Lovers) han secundat un comunicat que denuncia que malgrat la Covid-19 no és «normal» mantenir públic i artistes allunyats, privats d’espectacles presencials.

Països com Espanya i Portugal, on l’activitat s’ha mantingut, demostren que és possible obrir els teatres complint amb estrictes protocols de seguretat. Fins ara no s’ha detectat cap teatre com a focus de contagi. «La gent necessita treballar i el públic poder disfrutar de la cultura per no tornar-se boig», resumeix Portaceli que es troba a Bèlgica on l’espera l’estrena de ‘Madame Bovary’ en què treballa amb Cocks. El muntatge es filmarà i es veurà a la televisió. Tal com estan les coses a Bèlgica per poder representar-se amb públic en sala caldrà esperar.

Retrobament necessari i «antidepressiu»

La publicació del manifest es fa aquest dijous per coincidir amb una sèrie d’espectacles a l’aire lliure a Brussel·les aquest cap de setmana. «Volem aprofitar aquestes accions per cridar l’atenció sobre la necessitat de cultura en viu», destaca De Cock. A Bèlgica la reobertura dels teatres s’ha retardat fins a l’1 de març al·legant un confinament que va obligar a tancar-los a la tardor.

«Els mesos de malestar a causa de la pandèmia ens pesen a tots. La gent està cansada i deprimida. Cap antidepressiu funciona millor que estar junts de forma segura», afirma el manifest. «Sol·licitem que es permeti treballar a aquells que puguin garantir el compliment dels protocols de seguretat. Demanem poder explicar històries, disfrutar i fer disfrutar de la bellesa, proporcionar consol i ajudar a crear perspectives de futur».

Notícies relacionades

Carme Portaceli vol un TNC obert i connectat al món

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

S’ha demostrat que «fent els esforços necessaris perquè els nostres equips treballin i assagin de forma segura, per guiar els fluxos de públic i per mantenir la distància necessària als teatres» és possible continuar treballant aplicant protocols de seguretat. Consideren que «els teatres moderns estan tan ben ventilats a Brussel·les com a Porto. I la gestió de multituds a París i Amsterdam és igual de bona que la gestió del públic a Barcelona».

El seu pla és unificar criteris i utilitzar les xarxes que connecten els teatres europeus com Between Lands, Opera Europa, Próspero, European Theatre Convention per fer pressió i aconseguir recuperar el contacte amb el públic presencial en aquests temps difícils. «Mai s’ha de considerar com un fet normal que els teatres estiguin tancats», diu el document.