Clàssic renovat
‘Terra Baixa’ explicada com un relat de detectius: ¿què passaria després de l’assassinat del Sebastià?
Carme Portaceli i Pablo Ley reviuen l’obra de Guimerà com una història de rebel·lió i lluita de classes
‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà (1845-1924), és el clàssic d’entre els clàssics del teatre català. Una obra que es va estrenar a Barcelona el 1897, però que no deixa de tenir sentit en el context actual. Així ho demostra la versió presentada pel dramaturg Pablo Ley i la directora Carme Portaceli que, si bé conserva la totalitat del text original, introdueix importants canvis en la peça per modernitzar-la. «Hem procedit a fer el que es diu un rentat de caspa i evitar la cosa més costumista i rural per fer una obra del segle XXI», afirma la també directora artística del Teatre Nacional de Catalunya. A la Sala Gran d’aquest edifici cultural s’estrenarà el 19 de gener aquesta producció, que reviu el drama del Manelic i la Marta en forma de ‘thriller’ del gènere detectivesc.
‘Terra Baixa’ (reconstrucció d’un crim) comença el relat des del final, amb el famosíssim «¡he mort el llop!», l’alliberador crit amb què el protagonista celebra haver assassinat el Sebastià, el temut terratinent que controla el poble i sotmet els seus habitants. I tot i que aquest és l’esperat «final feliç» amb què s’acaba la història, ¿què passaria després d’abaixar el teló, si els personatges haguessin d’enfrontar-se a les conseqüències d’aquesta mort? Segons Pablo Ley, res de bo, ja que s’iniciaria una investigació policial amb l’objectiu de trobar (i probablement executar) els responsables.
Aquest és el supòsit de què parteix tota la trama de la funció, que a més construeix el seu fil conductor a través de dos personatges nous: una periodista que cobreix el misteriós cas, i que està inspirada en Carmen de Burgos, la primera corresponsal espanyola de guerra; i el policia Vinagret, cap real de la brigada antianarquista que va participar en tortures a presoners, que s’ha allunyat de la ciutat per amagar-lo del focus mediàtic i que ara es veu obligat a buscar pistes de l’homicidi. Interpretats per Laura Conejero i Manel Sans, tots dos emprendran per separat una sèrie d’interrogatoris i entrevistes a partir de les quals, a poc a poc, aniran recopilant tots els detalls i les escenes de l’obra original.
Notícies relacionades«La periodista té la lucidesa d’adonar-se’n que el que ha passat en aquest poble perdut del Pirineu té un valor simbòlic perquè té molt a veure amb la rebel·lió dels treballadors que s’estan enfrontant als propietaris a la ciutat», explica Conejero. I és que en la producció té un gran pes el context històric i polític de Catalunya. S’ambienta el 1896, l’any dels processos de Montjuïc i només tres anys després de l’atemptat de la bomba del Liceu. Un moment en què la rebel·lió a la ciutat que també es trasllada al poble amb la mort del Sebastià (Eduard Farelo) a mans del Manelic (Borja Espinosa) i, sobretot, a través de l’alliberament de la Marta (Anna Ycobalzeta) que en aquesta versió teatral és conscient que pateix doblement la submissió per la seva condició de dona, ja que «és víctima tant dels abusos de l’home ric que l’ha pres com amant, com de l’home pobre que l’ha pres com a dona, perquè els dos la consideren de la seva propietat», explica l’actriu.
‘Terra Baixa’ (reconstrucció d’un crim) es podrà veure al TNC fins al 26 de febrer i, més tard, en una gira internacional que passarà per Brussel·les, Orleans i Porto, a més d’una vintena de poblacions de parla catalana, entre les quals Mallorca i València.
