18 mesos de presó per assetjament sexual per al coreògraf Jan Fabre

El coreògraf belga, autor, artista visual i director de teatre Jan Fabre, de 63 anys, ha sigut condemnat aquest divendres a 18 mesos de presó per abús sexual pel tribunal Penal d’Anvers després que nombrosos treballadors i excol·laboradors, majoritàriament dones de la seva companyia de dansa i espectacles Troubleyn, el denunciessin per «atemptat al pudor», humiliacions, insults, intimidacions i xantatge sexual.

L’acusació havia demanat tres anys de presó per a Fabre, però el tribunal ha considerat que part dels fets (alguns es remunten al 2002) havien prescrit i també va desestimar les acusacions de sis de les 12 presumptes víctimes. La sentència de 18 mesos de presó, segons es desprèn d’una còpia remesa a la premsa, tindrà un període de suspensió de cinc anys, durant els quals Fabre serà privat dels seus drets cívics.

Fabre, que ha portat les seves produccions a grans teatres de tot Europa, va ser denunciat el 2018, arran de la campanya #Me Too. Des del moment en què el Tribunal del Treball d’Anvers va obrir una investigació per suposats abusos, alguns teatres li van tancar les seves portes, entre els quals, el Teatre Lliure de Barcelona.

«La humiliació és el pa de cada dia»

Notícies relacionades

Oliver Laxe continua fent-se gran a Canes

Densa simfonia del dolor heretat

Abans de la denúncia, el juny del 2018, Fabre havia negat en una televisió que fossin certes les xifres del govern flamenc que en el sector artístic una de cada quatre dones havia sigut víctima durant l’últim any d’algun tipus d’assetjament. Immediatament, una vintena d’extreballadors van fer una carta pública. «La humiliació és el pa de cada dia en i al voltant de l’espai d’assaig de Troubleyn. Els cossos de les dones, en particular, són blanc de crítiques doloroses, sovint obertament sexistes, independentment de la seva condició física real», van denunciar.

Des dels anys 80 ha sigut considerat com un dels artistes més avantguardistes de la seva època i se’l coneix pel seu art de la provocació. Un exemple va ser la disculpa que el 2012 va haver de realitzar després d’una actuació que mostrava un «llançament de gats» a Anvers, pel perjudici físic per als animals. Els seus detractors l’acusen de provocació gratuïta, en muntatges que han evocat molt gràficament la sang i l’orina, o una masturbació a l’escenari.